Economia

Clam desesperat dels pagesos pel risc de pèrdua del potencial productiu de la terra

Una columna de tractors surten de Batea per arribar dimecres a la seu de la CHE a Saragossa

Titllen d’”irresponsables” els gestors de l’aigua davant la situació de sequera

Alerten de la repercussió social que tindrà la situació, més enllà de les greus pèrdues econòmiques

Una columna amb una quinzena de tractors ha sortit aquest dilluns a la tarda des de Batea (Terra Alta) per arribar dimecres al matí a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), a Saragossa. La formen un grup de pagesos de l’Ebre i el Priorat que veuen desesperats com es pot destruir el model actual d’agricultura a Catalunya davant la situació de sequera i de la gestió que les administracions estan fent de l’aigua. La titllen d’”irresponsable”, perquè posa en perill “el potencial productiu” de la terra a casa nostra. Són paraules de Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos, que tem que el model actual de la pagesia se’n vagi en orris si no s’hi posen solucions urgents.

En declaracions recollides per l’ACN, Vicente alerta que aquesta protesta és l’inici d’un “reguitzell” de mobilitzacions per emplaçar els responsables polítics estatals i catalans, perquè es parli “clar” i “es posin els temes sobre la taula”. El portaveu d’UP anuncia que “assenyalaran amb el dit” els culpables i que “cridaran ben fort” perquè en el futur es defineixin els responsables d’una bona gestió de l’aigua.

UP vol remarcar davant la CHE i del ministeri que l’anunci de fa pocs dies d’uns ajuts a la pagesia per valor de poc més de 600 milions són “no res”, perquè “s’hauran de repartir per tot l’Estat”. Per Vicente, és un gest “insuficient” i que gairebé “és enganyar” la pagesia que està patint la sequera i que mira de salvar el camp, que és, assegura, “la nostra prioritat”.

De moment, el responsable d’organització d’UP descarta parlar de pèrdues. “El que hem de fer és salvar el potencial productiu, perquè perdre’l és molt més que perdre una collita; i és que no hi ha prou diners per pagar els arbres”, assegura Vicente, que conclou: “Que ningú es pensi que aquí vivim del cuentu, aquí vivim de treballar”.

Sobre la quantificació de les pèrdues, el coordinador d’UP a l’Ebre, Miquel Piñol, coincideix amb l’opinió del coordinador del sindicat: “Fins que la collita no ha acabat, no es pot calcular”. El que sí que és segur, indica, és que la collita de cereal d’hivern que és al secà s’ha perdut completament. Amb tot, Piñol insisteix que “no es tracta només d’això, sinó que s’haurà de veure la repercussió que aquestes pèrdues tindran a la societat”. “Parlem –agrega– de tots els sectors que se’ns en van i que produeixen aliments”. N’esmenta els ramaders i posa com a exemple que ara mateix hi ha ramats d’ovelles als ports de Tortosa-Beseit que no tenen aigua ni menjar, i que els ramaders pateixen per alimentar-los i no veure morir el bestiar: “No sols estem perdent diners, sinó l’alimentació tal com la concebíem fins ara”.

Un perill molt real és la fi de moltes explotacions agràries. Eegoitz Azkué, pagès, recorda que els ajuts, de moment, “surten de la nostra butxaca, dels fons que els nostres pares han suat treballant”. Azkué denuncia que que hi hagi gent “als despatxos”, que “ es dediqui només a cobrar”, i el seu enuig arriba al punt que recomana als possibles futurs pagesos que no s’hi dediquin. “Jo ja tinc el taüt comprat”, rebla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.