Política

política

L’estratègia d’atacs contra el català es concreta al País Valencià i les Balears

Un acord al País Valencià deixa en negre sobre blanc el plantejament del govern del PP i Vox contra la llengua i la cultura pròpies, i un preacord a les Illes Balears deixa entreveure alguns eixos d’actuació. Ja es comença a detallar quina serà la magnitud dels atacs contra el català en l’estratègia d’autoodi empresa als dos territoris.

El pacte valencià confirma el retorn a una època agressiva. Adeu a l’Oficina de Drets Lingüístics, al sistema educatiu que potencia la llengua pròpia garantint-ne almenys un 25% a les aules, i adeu a les subvencions a entitats favorables a la llengua, a la llei de memòria històrica, etc. L’acord parla de defensar la unitat d’Espanya en el primer punt i d’aprovar una llei de senyes d’identitat contraposant-ho al catalanisme com a amenaça, en el tercer d’un total de 50. Aquesta llei, segons el programa popular, donarà subvencions a entitats secessionistes lingüístiques. La ràdio i la televisió públiques tindran un pressupost retallat, “d’acord amb la conjuntura econòmica”, i que reconegui la “pluralitat de la societat”, és a dir, amb més castellà. En ensenyament, es parla de “llibertat d’elecció” i de “treure-hi la ideologia”, per tal de posar fi a la potenciació del català i retornar a les dues línies. No es diu res sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens normatiu, però és previsible l’ofec econòmic, i els requisits lingüístics s’acabaran. La castellanització, però, també és municipal: València i Castelló han incorporat el topònim castellà.

En vista d’aquesta situació de retrocés, la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià explica a aquest diari que “no és un escenari desconegut”, però que el territori és molt diferent, que aquesta dèria blavera “no té profunditat” perquè molta gent ha abandonat el pensament i que hi ha un teixit associatiu important a favor de l’idioma, la cultura i els drets. Diu que cal evitar “caure en les provocacions que agiten l’espantall anticatalanista”, “paranys” perquè “tota l’estona es parli d’ells”, i que, malgrat les passes enrere, cal lluitar i treballar socialment i continuar amb els mateixos objectius, traslladant-los en positiu a la població: potenciar la llengua, la cohesió social i la mobilització constant. Recorda que no hi ha hagut més vots de dretes, sinó que una part de les esquerres no ha votat. És a dir, “cal no caure en la desesperança i seguir mobilitzats”, tot i les envestides en educació, etc.

Retrocés balear

El preacord indica marxa enrere, però amb més ambigüitat. Preveu que els pares puguin escollir “la primera llengua”, però no comenta el sistema en la resta de cicles, si bé Vox pressiona per garantir el dret a rebre totes les classes en castellà. Hi ha el risc d’un sistema de dues línies, que seria contrari a la llei de mínims que el PP havia impulsat amb el 50% de català garantit, però encara no és clar. Pot inquietar el compromís de derogar “aquelles normatives que promoguin l’enfrontament i la divisió o que ataquin la unitat de la nació”. Vox va dir que vol posar fi a la llei de normalització lingüística, que tenia el suport del PP, però cal veure com es concretarà. El que està escrit és la supressió del requisit lingüístic a sanitat. A més, Vox ha avisat que vol tornar competències a l’Estat i ja insinua el secessionisme lingüístic, insignificant socialment.

L’Obra Cultural Balear ho veu com una “declaració de guerra” i el seu president, Joan Miralles, demana al PP que rectifiqui, que es creï un cordó contra Vox i se segueixi amb el consens lingüístic, a canvi de rebre vuit abstencions de partits nacionalistes com ara Més per Mallorca i d’altres. Ho veu complicat, però insisteix que, si es referma l’acord, la futura presidenta balear, Marga Prohens, “haurà enganyat els votants”, perquè en campanya va dir que “no volia repetir l’era Bauzá, sinó que volia consens i evitar la conflictivitat”. Hi afegeix que la popular encara “pot triar un PP regionalista” i recorda que les reformes insinuades podrien ser “catastròfiques”. Si hi ha la política anticatalanista, es podria perjudicar la cohesió social i caldria encara més consciència ciutadana, tenir present que la llengua i la cultura “són cosa de tots”. El retorn al carrer sembla inevitable, però demana un acord transversal contra la ultradreta.

El líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, detalla que el seu oferiment al PP va ser rebutjat perquè volien “negociar llei per llei” sense aïllar els ultres, però que si rectifiquen podrien facilitar el govern monocolor popular, amb compromís amb els consensos de país. Però recorda l’evolució espanyolista del partit i que la líder havia estat portaveu del govern de Bauzá. Diu que si el PP vol tornar a aquella etapa tindran una resposta idèntica, sabent que “la seva capacitat de fer mal és molt gran”, però que es prepararà una “oposició total i absoluta, institucional i social”. Per enviar un missatge clar, tenen les eleccions del 23-J entre cella i cella.

LES FRASES

No és un escenari desconegut, sempre han fet anar l’espantall catalanista, però no ens hem de deixar arrossegar per les seues provocacions
Hi ha moltes entitats que treballen pel valencià i pels valors democràtics. Hem de seguir mobilitzats
Anna Oliver
Presidenta d’acció cultural del país valencià
Prohens (PP) encara pot rectificar i tornar al consens [...]. Si no, haurà enganyat els votants
Joan Miralles
president de l’obra cultural balear
Oferim l’abstenció al PP si aïlla Vox i s’avé al consens. Però ho ha rebutjat [...]. Farem una oposició total
Lluís Apesteguia
líder de més per mallorca


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.