El pacte balear entre el PP i Vox per al retrocés de la llengua catalana i altres drets civils ha provocat que tornin a planar el rebuig popular i la protesta. Partits, entitats i sindicats favorables a l’idioma i als consensos de país de les illes Balears ja s’estan preparant per a la lluita contra els retrocessos anunciats per l’acord de govern. L’Obra Cultural Balear pretén que no es faci ni una passa enrere, mentre que el sindicat majoritari en l’ensenyament, STEI, també està preparat per actuar davant els escenaris que puguin succeir. Més per Mallorca, el PSIB i Més per Menorca també han denunciat aquest retrocés “històric” i la dura oposició anunciada. Però quina estratègia entomarà la societat civil?

El president de l’Obra Cultural Balear, Joan Miralles, explica a aquest diari que és el moment de la “transversalitat i el compromís” per teixir un moviment prou fort i evitar les envestides planificades. “Ens han declarat la guerra; no queda cap altra opció”, argumenta. “Hem d’estar a l’aguait de qualsevol moviment del govern, hem de parlar amb les altres entitats i actuar amb múltiples accions: sensibilització sobre els perills de les accions que proposa el nou govern, la feina de mobilització quan calgui i la via jurídica”, exposa, atès el rerefons ideològic “contrari a l’Estatut”. Assegura que faran una fiscalització constant del govern i tindran present l’estratègia que contempla la popular Marga Prohens: vol anar introduint progressivament la lliure elecció de la llengua a totes les etapes educatives per evitar les protestes de fa una dècada contra l’expresident José Ramón Bauzá.

Els de l’Obra volen una reunió amb Prohens perquè els digui el motiu d’aquestes mesures “descabellades”, però reconeixen que la batalla d’aquesta legislatura serà “un procés llarg, una cursa de fons” a causa dels compromisos signats pel PP i perquè hi ha una comissió de seguiment de l’entesa. Miralles defensa que cal estar preparats, organitzats i demostrar el múscul de la societat civil, aconseguint sinergies amb gent diversa, també votants del PP contraris a aquesta “destrossa”, i aliant-se amb el feminisme, els grups LGTBi, etc. “Cal una bona organització: només així guanyarem”, diu.

Miquel Gelabert, secretari general del sindicat STEI, majoritari en l’ensenyament públic, també es mostra preocupat per l’acord. “Prohens està jugant amb foc i li pot passar com a Bauzá, que va acabar abandonat totalment.” Una de les estratègies que seguirà el sindicat és “dir les coses pel seu nom” i desemmascar l’estratègia amb què “giren la terminologia, parlant de bilingüisme i llibertat quan només tenen una obsessió contra el català”. A més, la tasca dels serveis jurídics estarà en plena feina, assessorant els centres per possibles instruccions, però també col·laboraran amb les entitats que treballen per la llengua, com ara l’Obra, amb feministes, per la memòria històrica i altres amenaçats.

Gelabert critica la deriva “ultraconservadora i classista” del PP amb la voluntat contreta de “poder segregar per raó de llengua i de classe”, però avisa que no ho podran dur a terme perquè no hi ha prou recursos ni la voluntat del poble és aquesta. Arremet contra el pin parental que s’instaurarà sota l’eufemisme de la llibertat en activitats “extracurriculars” i acabar amb “l’adoctrinament”. Ara bé, hi afegeix que qui serà el nou conseller d’Educació, Antoni Vera, filòleg català, “és dialogant i difícilment podrà aplicar l’acord”. I demana donar la batalla contra les falsedats de la “imposició”, recordant que una majoria dels pares i mestres dona suport a la majoria del català a les aules. La recepta que es dibuixa deixa clars alguns eixos: estar atents, coordinats, amb unitat i no deixar passar-ne ni una ni fer cap passa enrere.