Més casos.

Preocupació.

Daniel Garcia, de la Confederació dels Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), l’organització sindical més representativa del treball autònom a Catalunya explica que aquest fenomen està especialment centrat en el sector del comerç i la restauració. I afegeix que és la resposta a la suma de diferents crisis: la de la pandèmia i el replantejament de vida que va comportar per a la majoria dels humans; la del comerç tradicional, i la del model de consum i la irrupció de la compra en línia, que han acabat saturant l’autònom fins al punt de plegar veles tant d’hora com li ha estat possible. “La pandèmia va suposar un fort sotrac per als autònoms; els valors de vida han canviat i els que han pogut s’han acollit a la prejubilació“, diu Garcia.

No només van canviar els valors, els que van resistir al sotrac i van veure com s’anava recuperant l’activitat s’han trobat amb un problema al qual no troben remei: la dificultat global de la falta de personal, que els ha complicat encara més la gestió del dia a dia.

I per si no fos suficient, la sortida de la pandèmia va anar acompanyada d’un augment del deute a la gran majoria dels negocis, que encara avui molts autònoms arrosseguen i que els obliga a fer més esforços per seguir remant.

Segons les darreres dades disponibles de l’Institut Català d’Estadística, el 30% dels autònoms catalans pertanyen al sector del comerç i l’hostaleria, i fa dos anys eren un 2,5% més. És cert que no necessàriament la reducció està lligada a la jubilació anticipada d’aquest col·lectiu. A banda que no es tenen dades qualitatives al respecte, és agosarat atribuir tota la xifra de baixada a aquest fenomen, però sí que demostra que és l’activitat que ha tingut una tendència contrària a la resta. De fet, en conjunt, el nombre de treballadors autònoms manté a Catalunya una dinàmica creixent des de fa més d’una dècada. Segons l’Idescat, si al juny del 2012 hi havia registrats 520.000 autònoms, el juny del 2023 la xifra era de 39.000 més. I, a més, Catalunya és l’únic territori de l’Estat que manté un increment sostingut d’aquest perfil d’afiliat al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

Ara bé, per a un autònom jubilar-se no és una missió fàcil, molt menys que per a un assalariat. Tancar un negoci, i sobretot quan són petits empresaris, representa una càrrega complexa de tràmits administratius, entre els quals hi ha la gestió dels acomiadaments en el cas que hi hagi empleats, la venda d’actius, el traspàs del negoci o el relleu generacional. “Els autònoms tenen més barreres de sortida que fan que els sigui més difícil la jubilació anticipada”, diu Elisabet Bach, la presidenta d’Autònoms PIMEC, i membre de la junta del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “Hi ha sectors en què els fills ja no volen continuar en la tradició familiar i els fundadors es troben amb moltes dificultats per poder donar continuïtat al negoci i es resisteixen a tancar perquè tenen un major vincle emocional”, afegeix Bach.

Hi ha una altra barrera, segons Bach, que és que un 83% d’autònoms cotitzen per la base mínima, per la qual cosa les possibilitats d’afrontar una jubilació anticipada en condicions són llunyanes. Segons el darrer informe El treball autònom a Catalunya, del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) del’any passat, un cop arriben a l’edat de jubilació, la pensió mitjana dels autònoms catalans és un 39% més baixa que la dels treballadors en règim general. Concretament, els primers cobren de mitjana 882,4 euros, en comparació amb els 1.377,7 euros dels assalariats. Aquesta bretxa es repeteix en totes les categories de pensions, com ara la de viduïtat, orfenesa o incapacitat permanent, però la diferència és més elevada en la de jubilació.

Només el 5,3% dels autònoms catalans cotitzen per sobre de la base mínima, però no arriba a multiplicar-la per més d’1,5 vegades. Així doncs, només el 8,3% supera aquest llindar i pot aspirar a una pensió més elevada quan es jubili.

Amb aquestes dades, els qui opten per anticipar la jubilació són conscients que aplicar els corresponents coeficients reductors a la pensió resulta dissuasiu per plegar veles.

Tot i això, Paños, explica que no són pocs els autònoms que han optat per perdre fins a un 40% de la pensió per jubilar-se anticipadament. “Per a molts afiliats a la RETA, la seva assegurança de vida ha estat la jubilació. Hi ha pocs que hagin aconseguit fer patrimoni, i ho han apostat tot a la pensió. Ara pateixen molt per si no hi arriben i decideixen fer el pas. Jo mateix també m’ho estic rumiant”, diu, somrient, el president del’Associació Catalana d’Assessors Fiscals i Laborals.

Inassolible fa un temps.

L’estudi Emprèn la teva jubilació, elaborat per VidaCaixa, concloïa que el 78% dels autònoms enquestats se sentien vulnerables davant la jubilació. De fet, es tracta del col·lectiu que més complements necessita un cop jubilats per poder comptar amb un retir sostenible.

Per corregir aquesta anomalia, el govern espanyol va incorporar el gener passat un nou sistema de cotització dels treballadors autònoms. El mecanisme es basa en els rendiments nets, és a dir, en els ingressos reals que esperen obtenir els treballadors per compte propi durant l’any, descomptant tot allò que es poden deduir. Fins al moment les cotitzacions es feien a partir d’una base escollida voluntàriament. La reforma estableix que en els pròxims tres anys es desplegarà de manera progressiva un sistema de quinze trams que determina les bases de la cotització i les quotes a pagar en funció dels rendiments nets de l’autònom. Fins al 2025, hi ha previst un període de “transició” cap al model definitiu de cotització per “ingressos reals”.

Rebaixes.

El sistema també permetrà als treballadors per compte propi canviar la quota fins a sis vegades l’any en funció de la previsió d’ingressos nets. En qualsevol cas, les bases escollides tindran caràcter provisional fins que es procedeixi a la regularització dels rendiments anuals obtinguts. “En la mesura que la persona pugui tenir una major o una menor cotització, tindrà un impacte en la prestació que rebrà un cop es jubili”, considera Toni Mora Núñez, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Per la seva banda, la presidenta d’Autònoms PIMEC, considera que tot i que és una bona notícia que aquest model de prestació estigui més compassat per protegir la persona quan està malalta, o sobretot quan es jubila, “ hi ha col·lectius que no ho han rebut tan bé i, per tant, s’ha de treballar per anar-lo ajustant i que realment respongui a la necessitat i a les condicions del treball autònom”, afegeix.

Ara bé, convé no oblidar que amb la jubilació d’un autònom, com ha passat amb la peixateria de Jaime Fusté a Esplugues, desapareix un negoci, llocs de treball i una tradició, un coneixement i també molta vida als barris i al territori. “Pescados Jaime era molt més que un negoci, era un espai de socialització per a gent gran del barri, fins i tot un servei per a veïns que havien patit un problema i que van trobar auxili en nosaltres a peu de carrer“, diu Jaime Fusté.

La presidenta d’Autònoms PIMEC considera que tenim un repte com a societat a l’hora d’incorporar el concepte de jubilació activa per no deixar morir molts negocis regentats per autònoms. “Crear empreses no és tan senzill. Fins que una organització empresarial s’arrela i té prou solvència econòmica, poden passar anys. És una pena, no les podem deixar perdre”, diu, i proposa que s’impulsin les jubilacions dels autònoms amb una desafecció al negoci progressiva. “Cal implementar més mesures per donar facilitats per al traspàs i el relleu generacional”, recomana Bach.

I és que comerços, restaurants, tallers..., o la mateixa activitat al voltant del sector agrícola, representen, a més, una gran xarxa dins del territori, que l’articula i li permet que les persones puguin treballar allà on viuen i que les que el visiten tinguin serveis i puguin satisfer les seves necessitats quan hi són. Cal pensar-hi.