Eines

Nou negoci circular del cotxe

La UE imposa noves normes per maximitzar l’aprofitament de les peces de l’automòbil quan arriba al desguàs

La pandèmia va empènyer el mercat de peces reutilitzades
Els fabricants no patiran tant pels mercats volàtils de matèries primeres

L’automoció, com altres sectors industrials, també s’aboca cap a la circularitat. D’una banda, per objectius ambientals i climàtics, sí, però també per obtenir noves oportunitats de negoci.

La Comissió Europea acaba de proposar mesures que substitueixen les directives vigents sobre el final de la vida útil dels vehicles i sobre reutilització, reciclabilitat i recuperabilitat, per millorar la circularitat, que abasten el disseny, la producció i el tractament final de la vida útil dels vehicles. Tot valoritzant adequadament 5,4 milions de tones de materials, a més de reduir anualment 12,3 milions de tones d’emissions de CO2 fins al 2035, també pot ser possible generar 1.800 milions d’euros d’ingressos i crear 22.000 llocs de treball. El component estratègic és clar. Diu Frans Timmermans, vicepresident executiu del Pacte Verd Europeu: “En els propers anys, arribaran al mercat cada cop més cotxes de zero emissions, fet que augmentarà la demanda de matèries primeres valuoses, i la nostra proposta garantirà que reciclem i reutilitzem tants d’aquests materials com sigui possible.” Per la seva banda, el comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginijus Sinkevicius, afegeix: “Proposem regles per fer que al final de la seva vida útil els vehicles siguin una font de recanvis valuosos, matèries primeres crítiques i altres recursos clau, com ara plàstics i acers reciclats d’alta qualitat.” I Thierry Breton, comissari de Mercat Interior, considera que millorar la circularitat “mitjançant la recuperació de matèries primeres més crítiques ajudarà a crear cadenes de subministrament més resilients i a reduir l’exposició a la volatilitat dels preus”. Val a dir que alguns països de la UE, com és el cas de França, amb la norma dissuadeixen els tallers mecànics de prioritzar la peça recuperada.

Fer de la necessitat virtut.

Com explica Jan Amat, president de Recomotor, empresa recuperadora de recanvis en bon estat, la pandèmia ho va capgirar tot: “Abans els tallers mecànics no confiaven en les peces usades dels recuperadors, s’estimaven més les noves de trinca, però la covid, en l’origen de l’alça de preus de les matèries primeres, va rellançar l’economia circular.” Nogensmenys important va ser la crisi de proveïment de microxips, atès que “va alterar la cadena de producció, i si no hi ha prou matriculacions de vehicles nous, tampoc hi ha prou recanvis, així que els tallers es van refugiar en l’alternativa de les peces recuperades”. Aquest punt d’inflexió ha consolidat un mercat de peces de recanvi recuperades de 2.000 milions d’euros, amb un creixement anual del 20%, que s’abasteix, en el cas de Catalunya, d’una xarxa de dos-cents centres de desballestament.

L’auge de la circularitat ha beneficiat també els centres de desballestament, que “ara tenen més cura a l’hora d’aixafar un cotxe i recuperen més peces i materials per obtenir més ingressos”.

A més, s’ha encès la bombeta de la idea de nou negoci als grans fabricants. Renault disposa d’una empresa desballestadora, Indra, i esdevindrà la primera marca a bastir una fàbrica de cotxes fabricats amb peces recuperades. Al grup Stellantis, que aplega marques com Opel, Peugeot, Citroën, Fiat, Chrysler i d’altres, com més va més protagonisme guanya B-Parts, la seva firma de venda en línia de peces reutilitzades, líder europeu indiscutible. També hi ha interès per la peça de cotxe usada en un sector com l’assegurador, amb firmes com Mapfre, que està al darrere de Cesvi Recambios, que ofereix peces de reposició del seu desguàs autoritzat. Un negoci que també vol tastar Mútua Madrileña.

Al sector no li sorprenen les noves mesures de circularitat, ja fa anys que hi treballen. Com diu Josep Nadal, secretari general del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC), “fa molt de temps que es fan importants inversions en estalvi energètic i circularitat, i en l’àmbit dels polígons industrials, és habitual que els materials que sobren a una empresa, entrin en una altra”. Cal veure-ho com una nova aportació al negoci, com al seu moment ho va ser la indústria 4.0. Per als fabricants, pot ser molt interessant “comprar plàstics reciclats, més barats, i la reutilització de matèries primeres, per no estar sempre sotmesos als seus mercats, sempre molt volàtils”. En aquest sentit, no només parlem dels clàssics acer, ferro, vidre o coure, sinó també dels materials que introdueix el vehicle elèctric, com liti, manganès, cobalt o grafit. Nadal també destaca l’esforç per incorporar al disseny del cotxe nous materials dotats d’una millor reciclabilitat, com ara el cànem o les fibres de bambú.

En tot cas, la indústria desitja que “hi hagi un equilibri, i que el marc normatiu sigui tecnològicament factible, així com que el consumidor estigui disposat a pagar un preu diferent”.

Al final de la vida útil

El disseny circular que preconitza la Comissió Europea fixa que el 25% del plàstic utilitzat per construir un vehicle nou haurà de provenir del reciclatge, del qual el 25% s’haurà de reciclar dels vehicles al final de la seva vida útil. La nova norma també anima els estats membres a oferir incentius als garatges i tallers de reparació per donar suport a la venda de recanvis. Per fer prevaldre, sota l’amenaça de la sanció, el principi de “recollir més i de forma més intel·ligent”, Brussel·les demana un seguiment digital dels vehicles i una millor separació dels cotxes antics al final de la seva vida útil. L’abast de la mesura s’ampliarà per incloure categories com motocicletes, camions i autobusos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.