El Parlament Europeu i els estats membre han tancat aquest dijous l’acord per reformar el mercat elèctric, que va revelar-se obsolet amb la invasió russa d’Ucraïna que va posar en evidencia la dependència del gas rus i la vulnerabilitat del sistema comunitari en disparar-se els preus a nivells mai vistos. Davant aquesta situació, el Consell de la UE, el Parlament Europeu i la Comissió Europea han pactat una sèrie de normes per evitar la volatilitat dels preus de l’energia i protegir els consumidors.

L’acord, que ara haurà de ratificar el Consell de la UE i el Parlament Europeu perquè entri en vigor l’any que ve, inclou mesures com impulsar les compres conjuntes entre països, una més gran protecció dels consumidors vulnerables i el foment dels contractes per deferència, uns contractes a llarg termini que garanteixen preus més estables i que, en paral·lel, han d’incentivar el desplegament de renovables. L’acord final –tal com van pactar els estats l’octubre passat– inclou l’energia nuclear en aquests contractes, una proposta de vital importància per l’Estat francès i que va despertar fortes crítiques per part d’Alemanya.

L’acord assolit aquest dijous, diu l’ACN, no suposa la fi del sistema marginalista actual, el qual estableix que la tecnologia més cara que entra al pool energètic –normalment el gas– sigui la que marqui els preus. No obstant això, la reforma pretén reduir-lo al mínim i apostar per sistemes alternatius de fixació de preus. El punt més rellevant de l’acord, segons recull l’ACN, són els contractes per deferència, uns contractes a llarg termini en què productors i comptadors d’electricitat pacten un preu. Si el preu final ha sigut més alt o més baix del que s’havia acordat per situacions del mercat, el mateix contracte estableix que es retorni la diferència. Aquesta mena de contractes, tal com ha detallat el Consell Europeu, s’aplicaran a l’energia eòlica, solar, geotèrmica, hidràulica –sense emmagatzematge– i nuclear.

La reforma busca també fomentar les compres energètiques conjuntes, protegir els consumidors vulnerables, contempla la introducció de nous límits a les emissions de diòxid de carboni i dona poders al Consell de la UE per declarar situacions de crisi energètica a proposta de la Comissió Europea per permetre als estats membre adoptar mesures extraordinàries per reduir els preus pels clients vulnerables.

Per la vicepresidenta tercera del govern espanyol i una de les principals impulsores de la reforma, Teresa Ribera, l’acord és “una gran notícia”. “Permetrà reduir encara més la dependència de la UE del gas rus i impulsar les energies lliures de combustibles fòssils”, ha apuntat la ministra espanyola en declaracions recollides per l’ACN. Precisament la reforma del mercat elèctric era un dels grans objectius de la presidència espanyola del Consell de la UE, que s’havia proposat tancar-la abans de final d’any.