Les concessions de la majoria macronista a la dreta per aconseguir aprovar la llei d’immigració a l’Estat francès van fer ahir que, fins i tot, s’hi sumessin els diputats de la ultradretana Marine Le Pen. I, davant d’aquesta dretanització d’un tema tan sensible, una part d’aquesta majoria governamental s’hi va rebel·lar votant en contra, així com els diputats centristes i la totalitat de l’esquerra, en un desenllaç que va deixar el president Emmanuel Macron amb la disjuntiva de si es promulgava o no la llei. De fet, una llei d’immigració que havia de servir també per regularitzar treballadors en sectors laboral dits “en tensió” ha acabat derivant en un text que és, fonamentalment, repressiu respecte als estrangers no comunitaris.

En resum, la llei aprovada simultàniament al Senat i a l’Assemblée Nationale després d’una comissió paritària de les dues cambres i sense debat en la segona, endureix el reagrupament familiar i les ajudes socials a l’allotjament, restableix el delicte d’estada irregular al territori, suprimeix la nacionalitat automàtica a les persones nascudes a l’Estat francès de pares estrangers a la seva majoria d’edat o exigeix una fiança als estudiants que vinguin al país. A més, s’instauren quotes migratòries i un debat anual al Parlament. Aquestes mesures només són contrarestades per la prohibició que hi hagi menors als centres de retenció o per una aigualida regularització de treballadors, que dependrà de la decisió dels prefectes en cada cas.

“Per primera vegada, la llei permetrà procedir a regularitzacions”, va justificar el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, tot afegint que “fins i tot el president François Mitterrand, el 1981, no havia inclòs en la llei les professions en tensió o els sensepapers”. El problema és que, alhora, la líder ultradretana Le Pen va anunciar el seu vot a favor afirmant que aquesta “és una victòria ideològica, perquè en aquesta llei s’inscriu la prioritat nacional”.

I aquest suport, a partir de les negociacions dels Republicans de dreta, deixa pel camí les sensibilitats més d’esquerra del partit del president Emmanuel Macron, incloent-hi alguns ministres que anit es plantejaven la dimissió. Una cinquantena d’associacions i sindicats van denunciar el que consideren “el projecte de llei més regressiu des d’almenys quaranta anys per als drets i condicions de vida de les persones estrangeres”.