Medi ambient

SÒNIA FRIAS

GERENT DE SERVEIS URBANS DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

“Hem après a estalviar, ara hem d’aconseguir ser resilients”

“Barcelona viu de l’estalvi, l’aigua freàtica i les infraestructures. És important que seguim en aquesta línia sense relaxar-nos”

“Cal trobar un equilibri entre estalviar en el reg però seguir cuidant els parcs, perquè són font de benestar social i climàtic”

“Estem resignats a passar el 2024 en emergència. A l’estiu ja ho hem fet i ho hem fet bé. Ho repetirem”

Barcelona pot fer front a les diferents fases d’emergència per sequera gràcies, en part, a l’estalvi fet en els darrers anys i també a altres recursos hídrics existents i per construir. Tot i això, la necessitat de mantenir-se en estat d’alerta és imprescindible.

L’Ajuntament considera que Barcelona ha fet els deures per poder fer front a una emergència per sequera?
Així és. Des del 2008, quan hi va haver la gran sequera, es va fer evident que calia comptar amb infraestructures en cas d’emergència, i s’ha anat fent feina. A això s’hi han sumat totes les campanyes de sensibilització d’estalvi. La prova són els números que confirmen el decreixement en l’ús d’aigua potable registrat, tant en l’àmbit domèstic com en els sectors industrial i comercial –en què queda inclòs el turístic– i en la despesa pròpia de l’Ajuntament. Tot i que l’abastament no és una competència municipal, la gestió de l’aigua ha estat un tema que ha ocupat i preocupat els diferents governs municipals.
Sobre quines bases s’ha fet aquest estalvi?
D’entrada, la conscienciació de la ciutadania, que ha estat importantíssima. Hem après a estalviar aigua. D’una altra banda, les inversions en infraestructures que s’han anat fent i que han permès optimitzar al màxim els altres recursos hídrics que tenim i, per tant, poder tendir a dependre tan poc com es pugui de l’aigua de pluja o dels rius. I finalment, la peculiaritat que té Barcelona de comptar amb una gran quantitat d’aigua freàtica. Per això hem sol·licitat a l’ACA poder-la fer servir. Hem demanat això i també que no es prohibeixi reomplir la piscina, només l’aigua que s’evapora, evidentement no parlem de buidar la piscina i tornar-la a omplir. Si no de poder fer-hi un manteniment, perquè en èpoques de sequera, en ple estiu, poder usar les piscines també es essencial per al benestar de la població i per a la socialització, ja que ofereixen llocs on descansar de la calor. Això també ha estat concedit per l’ACA.

Què és exactament l’aigua freàtica i com és que s’hi pot comptar?

La ciutat drena aigua, els aqüífers drenen aigua. És un recurs ric, però s’ha d’anar monitoritzant. És important també controlar-ne l’ús, perquè si la gastem el mar entrarà i seria massa salada. Hem après a fer-la servir. Per exemple, quan construeixes un metro a Barcelona, l’aigua que et trobes, perquè en trobes, et sobra. I l’has d’anar bombant tot el dia. Si tu crees un dipòsit de freàtica i un circuit, tota l’aigua que sobra del túnel del metro la tens a la teva disposició. En l’època industrial, a Sant Andreu i al Poblenou, hi havia molta captació d’aquesta aigua i és el perquè hi havia molta indústria. Quan van desaparèixer les indústries l’aigua va tornar a surar. Per això ens vam anar dotant d’un sistema per aprofitar-la. Ens ha passat a La Sagrera o al túnel de Glòries. Llavors es fan canalitzacions, es fan dipòsits, es va analitzant i se li dona un ús.

Quins usos se li donen actualment? Ara ja es permetrà regar amb aquesta aigua?
Actualment, el cent per cent de la neteja de carrers es fa amb aigua freàtica. Pel que fa al reg, tal com s’havia demanat des de l’Ajuntament, finalment es podrà usar l’aigua freàtica per regar. Tot i això es tractarà d’un reg de supervivència i no podrem impedir que molts parcs perdin el verd. De fet, hi haurà algunes zones verdes on no s’hi podrà arribar tot i que preparem unes tones d’aigua per fer el reg manual i disposarem de tres torns de personal que s’hi dedicarà. Aquestes dues setmanes passades ha plogut algun dia i, tot i que això no soluciona la sequera, per a nosaltres ha estat or. Jo ja firmaria que passés cada setmana, això.
També s’ha hagut de canviar el tipus de vegetació que es planta als parcs?
Al final, són moltes petites decisions que han fet que del 2008 al 2019 s’hagi rebaixat el nivell de reg i s’hagi descobert que hi ha plantes que no cal que s’acostumin a tenir molta aigua. És millor que siguin capaces de sobreviure amb una dotació més baixeta, perquè és el clima que tenim. Hem de triar plantes adaptades, perquè, si no, les converteixes en plantes dependents, amb arrels febles, superficials, i que quan no plou es moren. És clar, les nostres estan molt acostumades a tenir poca aigua, arrels profundes, que saben anar a buscar l’aigua del subsol tot i que no plogui, perquè l’arbre ja s’ha buscat la vida; en els vint anys que fa que es planta a Barcelona, no li ha caigut l’aigua del cel habitualment.
I per què és important poder seguir regant els parcs?
El que és important és que hi hagi un equilibri, i és complicat mantenir-lo entre la sequera i la lluita contra el canvi climàtic. Hem de tenir zones verdes que puguin facilitar ombra i que donin espais de frescor i de socialització. És una reflexió que, com a país, jo crec que ens hem de fer, i que és obvi que hem de preservar l’ús d’aigua de boca, i que no pot ser que no puguem beure aigua, això és claríssim. Però sacrificar el verd també és salut, i de fet la mateixa sequera ve del canvi climàtic. El verd és la millor manera de mitigar la calor, perquè pot fer baixar la temperatura i reduir la contaminació.
Aquest darrer estiu ha estat dels més calorosos que s’han registrat. Hem de patir per l’estiu vinent?
Si fem les coses bé, en principi semblaria que no. A l’hivern, si vigilem, no patirem. I a l’estiu, si mantenim una política d’estalvi, podem tornar a fer el que vam fer l’estiu passat, que vam quedar per sota dels 180 litres de consum. És possible fer-ho, ja ho hem fet, en un estiu com el del 2023 amb plena activitat i normalitat postcovid. No és una saquera que passarà i no tornarà. Res ens fa pensar que és només un episodi. Sortirem d’aquestes fases d’emergència, sí. Però ens hi hem d’anar acostumant perquè el nostre règim de pluja ha anat minvant i no tornarà a ser molt abundant. I quan ho és, no ho és de manera aprofitable, perquè és molt concentrat en el temps, o sigui que plou molt poc temps i de manera molt intensa i es fa difícil poder utilitzar tota l’aigua que arribarà a caure en pocs minuts.
Quines previsions hi ha per a tot l’any 2024?
Estem molt conscienciats que durant tot el 2024 haurem de gestionar la sequera. Potser sortirem de l’emergència, però sempre estarem en l’excepcionalitat. Per això estem accelerant tot el que són les contractacions de la millora de la xarxa de reg, de l’extensió de l’aigua freàtica, perquè hem de poder tenir més resiliència com a ciutat en aquest sentit. Tot i que el nostre consum per persona és correcte, a Barcelona hi ha moltes persones. Per tant, som uns grans consumidors. Tenim l’obligació de ser més conscients que ningú de consumir-ne el mínim possible.
Per això parlem de ser resilients, a més d’estalviadors?
Exacte. Estalvi i resiliència són els dos conceptes que hem de tenir presents. Ser resilients vol dir tenir capacitat de generar aigua de boca que no depengui exclusivament de la pluja.En tot el que depengui de nosaltres, cal fer el màxim estalvi i, com que no som responsables de l’abastament, col·laborarem al màxim amb les administracions competents perquè l’abastament alternatiu a l’aigua, de pluja i d’embassament tingui les infraestructures necessàries per poder accedir a altres tipus de recursos hídrics per si són necessaris. Tot i que entre tots ens hem posat en el bon camí, ara hem de vigilar molt de no sortir-ne. Evidentment, estem en una circumstància molt pitjor, per tant, els deures d’avui són més exigents que els d’ahir. No ens podem relaxar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.