La sequera, el tret específic de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya

Anna Balcells

Com la resta dels seus homòlegs europeus, els pagesos i els ramaders catalans reclamen mesures que els permetin continuar vivint de la seva feina de manera digna i no veure’s abocats a abandonar les seves explotacions. En aquest sentit, critiquen mesures i normatives imposades per Brussel·les i les administracions estatal i autonòmica que consideren que amenacen la continuïtat del sector. Amb la pressió de les últimes setmanes, les instàncies europees, l’espanyola i la catalana s’han compromès a suavitzar algunes de les normes més polèmiques.

En general, els agricultors catalans han fet sentir la seva veu contra el reguitzell de tràmits burocràtics que alenteixen i encareixen la feina, com ara el quadern de camp digital, especialment complicat per als productors de més edat; contra la nova política agrària comuna (PAC) i l’instrument que la vehicula–el pla estratègic espanyol de la PAC– per la imposició d’altres normatives perjudicials, com ara reservar un 4% de les terres de conreu al guaret, i l’eliminació de diverses ajudes. I es queixen, sobretot, que s’obri les portes a la competència deslleial de països tercers –que utilitzen mà d’obra més barata i que no estan subjectes al compliment dels requisits fitosanitaris exigits als comunitaris– i que no s’afrontin els elevats costos de producció, que posen en perill la viabilitat de les explotacions. La pujada de preus de l’electricitat, els fertilitzants i els carburants i la venda per sota del cost de producció contribueixen a la situació d’ofec del sector, que reclama també reforçar la incorporació de joves per garantir el relleu generacional al camp i a les explotacions ramaderes.

Tot aquest quadre de l’agricultura es veu agreujat per la persistent falta de pluges al nostre país.

Les àrees més poblades de Catalunya van entrar en emergència per sequera a principis d’aquest mes. Sumats als que ja es trobaven en aquesta situació des de feia setmanes –37 localitats del Baix Camp i de l’Alt Empordà–, els afectats són 202 municipis i més de 6 milions d’habitants. El pla especial per combatre la sequera a Catalunya imposa reduccions de consum també a la indústria i l’agricultura. Davant les queixes, la Generalitat s’ha compromès aquest mes a estudiar la flexibilització d’algunes restriccions d’aigua aplicades a agricultors i ramaders. L’objectiu, segons l’administració, és poder ajustar aquestes restriccions “als llindars de viabilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes”.

En el cas dels agricultors, el govern ha anunciat que estudiarà “flexibilitzacions” en l’accés a l’aigua per a les explotacions que hagin dut a terme millores en el reg, i noves ajudes per fer front a les possibles pèrdues. En aquest sentit, s’obre a indemnitzar econòmicament –amb fins a un 80% de les pèrdues valorades en condicions reals– els productors agraris que hagin estat afectats per restriccions d’aigua.