Altres

Montse Barderi

Coordinadora de Sabadell Capital de la Cultura Catalana

“No volem que sigui una festa major que només duri un any”

“La capitalitat és una oportunitat de veure Sabadell com a fàbrica cultural. És a dir, donar a conèixer el talent de la ciutat”

“En la programació, s’ha intentat que tot estigui molt equilibrat i que tothom hi trobi la seva cultura”

És una invitació a la cultura en viu, a dir «és el nostre any, engalanem-nos i sortim de casa»

Sabadell és la capital de la cultura catalana aquest 2024. La programació, que inclou més d’un miler d’activitats culturals que es faran al llarg de l’any, s’ha obert recentment amb una doble inauguració amb un clar segell local al Teatre Principal, amb la pianista Laura Andrés, i a la plaça de l’Argub, amb un espectacle gratuït en què van participar més de 200 artistes. L’escriptora Montse Barderi és la coordinadora del programa.

Què suposa per a Sabadell tenir la capitalitat?
És una oportunitat de veure Sabadell com a fàbrica cultural. És a dir, donar a conèixer el talent de la ciutat, la nostra força cultural, perquè, abans de començar la programació, vam fer un procés de cocreació amb el qual la ciutadania podia expressar què volia per a la capitalitat. Un dels temes principals que van sortir va ser reivindicar el talent local. Per tant, és una de les coses que hem fet. Per exemple, vam fer dos actes inaugurals com a mostra de la capacitat cultural de la ciutat. I, sobretot, dir: “Escolta, som potents en aquest sentit.” De vegades tendim a no valorar el que tenim a casa.
En la programació es proposen més d’un miler d’activitats. D’on surten?
La capitalitat és tot el que es fa durant l’any, però una mica més. No hi ha un programa a banda. El 2024, tot el que es faci culturalment serà capitalitat. Però cadascun dels àmbits ha fet un 25% del que faria habitualment, a banda de les activitats pròpies de la capitalitat com les inaugurals i la cloenda. En el cas de les arts en viu, a banda de la programació de dansa habitual, s’agafa Dansa Metropolitana. S’han impulsat un per un tots els àmbits.
Festivals, obres de teatre, dansa, exposicions, presentacions, homenatges... És un programa molt heterogeni.
Hem après d’altres ciutats. Per exemple, n’hi ha hagut que han fet votacions populars i s’han trobat que només ha estat representat un àmbit cultural, i això no volíem que passés. En la programació, s’ha intentat que tot estigui molt equilibrat i que tothom hi trobi la seva cultura.
S’ha aconseguit la participació dels sabadellencs?
En aquest sentit, el procés de cocreació ha estat molt important. Vam haver de fer més sessions de les previstes inicialment, perquè hi havia molta gent que hi volia dir la seva. Amb això, s’ha aconseguit saber què vol la gent en matèria cultural, informació tan valuosa que no només ens ha servit per programar la capitalitat, sinó que són unes bones directrius per a la cultura de la ciutat. A més, hem fet molta comunicació. Tothom tenia a tot arreu un correu per dir qualsevol cosa. I, a més, es va fer per primer cop una crida de projectes. Se’n van presentar 84 –set dels quals, van quedar nuls–, que s’han anat treballant per tal de mirar d’encabir-los. Per a tots els que aquest any, per dates, per la programació, no hi hagin pogut entrar, s’ha creat la borsa de projectes perquè els propers anys es puguin fer. També s’ha fet una trobada amb les entitats per explicar la capitalitat.
Què és el segell de qualitat Gesta?
Un segell per no programar de manera automàtica, sinó mirar tot allò que fem amb ulleres de gènere, equitat, sostenibilitat, transparència i accessibilitat. Per exemple, hem presentat la programació de lletres de Sant Jordi i hem intentat no trobar-nos amb una programació d’homes que venen a parlar dels seus llibres.
Han fet un anunci de la capitalitat en què surten personalitats locals però molt conegudes del món de la cultura, amb el lema ‘Sabadell es vesteix de cultura’. És una referència al passat tèxtil de la ciutat?
Té un doble joc. Per una banda, la confecció tèxtil és molt important. Hi ha un vessant d’ordir la trama amb la cultura, que tothom hi estigui convocat, i anar teixint fils junts. I, d’altra banda, la idea de la persona que es posa guapa per anar a veure la cultura, que surt de casa, que es mira al mirall abans de sortir. Jordi Boixaderas posant-se el llacet. És una invitació a la cultura en viu, a dir “és el nostre any, engalanem-nos i sortim de casa”. Ens vestim de cultura i ens posem macos per sortir a la festa que serà Sabadell culturalment durant tot l’any.
Com es tancarà la capitalitat?
L’acte de clausura es farà al teatre La Faràndula, una proposta presentada a la crida de projectes. Serà una òpera comunitària, amb 100 persones damunt de l’escenari, amb músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, solistes professionals, i amb la participació d’escoles de música i el conservatori.
Un cop es tanqui l’any, creu que quedarà alguna herència de la capitalitat?
No volem que la capitalitat sigui una gran festa major que només duri un any, sinó que més enllà del 2024 hi hagi coses que perdurin. Per exemple, hem iniciat la taula del cinema i esperem que es mantingui. La capitalitat ha de servir per agafar embranzida i il·lusió per als anys futurs. Després de la pandèmia, vam saber que érem capital; estàvem tots molt ensopits i va ser com posar el comptador a zero. La capitalitat és un esforç de tot el Departament de Cultura, han donat el 100% per fer el projecte. El que és important és preguntar-se què podem fer perquè perduri. És un any d’experimentació i de possibilitats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.