Recta final per construir l'L9
La tuneladora que ha estat un any aturada ha reprès l'excavació i no té previst parar fins que acabi el ramal de la Zona Franca, que ha de funcionar el 2011
Tota l'L9/L10 estarà en servei en quatre anys
La construcció de l'L9/L10 del metro de Barcelona entra en la recta final tenint en compte que només queda per fer una cinquena part de tot el recorregut –nou dels quaranta-vuit quilòmetres totals–. Ara bé, el calendari requerirà encara quatre anys perquè aquesta doble línia estigui íntegrament en servei. L'entrebanc més important que hi ha hagut, a la Zona Franca, s'acaba de superar, però el tram més complex, al subsòl de Collserola, està per fer. Més d'un any ha estat aturada la tuneladora que puja del port fins a enllaçar amb el tram central de la línia al pou de bifurcació. En el tram entre les estacions de Motors i Foc Cisell, la tuneladora es va trobar roques de gres més voluminoses que les previstes als estudis. Les eines de tall no van resistir la duresa i el volum i es van trencar. La perforació també va malmetre part de la carcassa davantera de la màquina. Les dificultats tècniques de reparar la capçalera per problemes d'impermeabilització i per la presència d'un gran col·lector en servei sobre el túnel ha mantingut l'excavació aturada més d'un any.
Tram en servei el 2011
En vista que el ramal de l'L10 de la Zona Franca fins al Gornal és el primer dels nous que s'ha de posar en servei, l'any que ve, el govern vol recuperar el temps perdut i avui la tuneladora ja avança en direcció a Foneria –encara queda un petit tram de gresos subterranis de Montjuïc però, després, la tuneladora s'ha de trobar amb un subsòl arenós molt més agraït fins a sortir pel pou de bifurcació–. I aquí s'espera poder fer via tenint en compte la relativa facilitat amb què s'ha construït el llarg tram deltaic i argilós entre la T1 de l'aeroport i Zona Universitària per sota dels nuclis urbans del Prat i l'Hospitalet de Llobregat. Aquest ramal de l'L9 ja construït entre l'aeroport i el Gornal hauria d'entrar en servei el 2012, l'any en què només quedaria pendent el tram central que compartiran l'L9 i l'L10. Tanmateix, aquest és el més complex d'excavar. És un subsòl molt canviant en distàncies curtes, on hi ha roques molt antigues i torturades com a la zona del Carmel i del túnel de la Rovira. Per aquest motiu, després de l'esvoranc del Carmel en la construcció de l'L5, es va replantejar l'excavació del tram i es va modificar el projecte i, sensiblement, el traçat. L'excavació també serà més lenta que en els trams deltaics del Llobregat i el Besòs. Avui les dues tuneladores que el perforaran estan en parada tècnica a Zona Universitària i Guinardó, des d'on l'enfilaran en sentit contrari cap a Mandri.
Cap a Mandri aviat
La previsió del Departament de Política Territorial és que, en quinze dies, s'iniciï la perforació des de Guinardó i que es faci el mateix des de Zona Universitària, a mitjan octubre. El ritme alentit de perforació ja va bé financerament al govern de la Generalitat en la situació actual. En el pla de xoc per retallar el dèficit públic, el Departament d'Economia va demanar per enguany un estalvi de 250 milions previstos en la inversió de la línia. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ja va anunciar que l'excavació s'alentiria per estalviar aquests diners. Com menys metres s'avança, menys metres d'obra feta s'han de certificar a les constructores. Els terminis per posar en servei els nous trams no han canviat perquè l'obra es pot accelerar més endavant si la solvència financera millora.
El que encara no ha decidit o revelat el departament és si els nous trams també s'explotaran privadament per ajudar a pagar una obra caríssima, que supera els 6.500 milions d'inversió. El govern ha adjudicat a les constructores l'explotació de les estacions dels trams en servei a Badalona i Santa Coloma i del tram entre l'aeroport i Amadeu Torner. Les empreses mateix financen 1.620 d'aquests milions d'euros i, a canvi, reben un cànon de la Generalitat durant 30 anys per explotar i mantenir les instal·lacions. No es descarta que, en el futur, també es privatitzi l'explotació de les estacions dels nous trams que han d'entrar en servei.
