Continguts del lloc

Una visió menys centralista del poder a l’Estat francès li prové, a François Bayrou, d’haver nascut fa 73 anys en un petit poble de la Gascunya, Bordèras, regió d’Occitània que en el seu moment s’estenia des de gairebé l’Atlàntic fins a la Val d’Aran. I no és per casualitat que, des del 2014, sigui l’alcalde de Pau, capital del Bearn. Abans havia estat president del departament dels Pirineus Atlàntics (1992-2001) i, sobretot, diputat a l’Assemblea francesa (1986-2012) en nom de diferents partits de centredreta i, a partir del 2007, del Moviment Democràtic (MoDem), del qual continua sent president amb una adscripció genuïnament centrista com a pare espiritual de l’actual cap de l’Estat, Emmanuel Macron.

Independitzant-se d’aquestes altres formacions de centredreta, Bayrou es va presentar fins a tres vegades a les presidencials començant el 2002. El 2007 va vorejar passar a la segona volta, en quedar tercer amb el 18,5% i, davant la disjuntiva entre el futur president de dretes Nicolas Sarkozy i la socialista Ségolène Royal, va declarar que no votaria pel primer i, temps després, va revelar que ho havia fet en blanc. El 2012, va anunciar clarament que votaria pel futur president socialista François Hollande i no pas per Sarkozy. Aquestes decisions li han valgut, des de llavors, un odi clar de Sarkozy, que ha fet tot el possible per impedir-li ser primer ministre.

El 2017, veient que Macron, 26 anys més jove, podia convertir-se en president, va decidir no presentar-se i apadrinar-lo. Ja havia estat ministre d’Educació amb governs de dreta (1993-1997). I, el maig del 2017, va entrar al primer govern Macron com a ministre de Justícia. Però en una remodelació un mes més tard va caure per un cas de treballs ficticis al Parlament Europeu, d’on va ser eurodiputat (1999-2002). A principis d’aquest any, en va quedar absolt per falta de proves, malgrat que el MoDem en va sortir condemnat. Tot i així, la fiscalia hi ha recorregut i se l’haurà de tornar a jutjar.

Aquest professor de lletres clàssiques té com un dels seus referents el rei Enric IV (Pau, 1553 - París, 1610) de França, que va ser abans Enric III de Navarra i, abans fins i tot, copríncep d’Andorra. Li ha dedicat el llibre Enric IV, el rei lliure i, precisament, el 13 de desembre, quan va ser nomenat primer ministre, era l’aniversari del naixement d’aquest monarca. Ho va remarcar el mateix Bayrou com a símbol per apaivagar les guerres polítiques actuals, com Enric IV ho havia fet entre catòlics i protestants.