Deu anys de Carles Motas a l’alcaldia

L’alcalde guixolenc supera l’històric Josep Vicente com a batlle més durador en democràcia a la ciutat

Als gairebé deu anys consecutius, cal sumar-hi l’any previ entre 2010 i 2011, arran d’una moció de censura

Ha culminat alguns projectes, tot i que l’oposició li recorda els que encara estan pendents des del 2015

Deu anys de Carles Motas a l’alcaldia.

El batlle argumenta que l’asil, el Thyssen o l’habitatge social depenen d’altres administracions

Emili Agulló Planellas / E.A - Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és a punt d’arribar als deu anys consecutius de Carles Motas a l’alcaldia del municipi, que sumats a l’any llarg del seu primer pas pel càrrec, entre la moció de censura contra Pere Albó el 2010 i les municipals del maig del 2011, i comptant-hi per avançat els dos anys que queden fins al final del mandat, amb una còmoda majoria simple i el suport d’un PSC que no li ha fallat mai des del 2015. Ja hauria superat, doncs, i consolidaria a finals de mandat, si no es torç res, el registre de l’històric Josep Vicente com a alcalde més durador en l’era democràtica a la població. El seu antecessor socialista s’hi va estar des de la dimissió del primer alcalde democràtic, el fa pocs dies traspassat Manuel Monfort, el setembre del 1980, fins a la seva dimissió, el mateix mes del 1990, deu anys abans de cedir la vara com a testimoni al seu deixeble Antoni Juanals com a futur cap de llista en les municipals.

La feina de Vicente és molt recordada per ser la cara visible de la regeneració urbana d’un municipi en què l’expansió cap a Tueda i Vilartagues, en la segona meitat del segle XX, havia deixat molts dèficits pendents lluny de la façana marítima. Equipaments, a la gran pastilla de l’antiga Corxera del carrer enamorats, però també espais lliures a la part alta i el cobriment de la riera de Tueda com a nou eix vertebrador, encara pendent en el seu tram final del sector de Calassanç.

L’era de Carles Motas

El primer pas de l’actual alcalde, Carles Motas, per l’alcaldia va ser efímer i circumstancial. La gran nevada del 8 de març del 2010, que va deixar el municipi aïllat dos dies per carretera i sense llum uns quants més –una apagada força més severa a la comarca que la d’aquest dilluns– va desencadenar una moció de censura en què, bàsicament, va acabar el mandat. La formació independent de TSF, però, es va consolidar a l’oposició del pacte impossible al 2011 entre les dues forces històricament antagòniques: una CiU que tornava a encapçalar Joan Alfons Albó i el PSC d’un Pere Albó que, malgrat compartir cognoms, ni eren parents i eren rivals, però van respectar-se en el govern. El 2015, CiU va tornar-se a imposar però amb un avantatge escadusser i Motas va ser més hàbil per teixir aliances amb ERC i el nou PSC de Josep Melcior Muñoz, un altre històric que va presentar-se al rescat de la llista socialista enmig de les baixes del sector més catalanista, i que s’ha consolidat com a aliat sòlid de Motas, també el 2019 i el 2023. A banda de la complicitat personal, TSF ha vist sempre en el suport dels socialistes una aposta guanyadora, primer en el govern estatal i des de l’any passat també a la Generalitat, per poder obrir portes a inversions i subvencions que han anat arribant. Però també hi han pesat els bons contactes amb Junts i ERC com a formació independent i neutral, per l’atractiu dels projectes o pel festeig de JxCat en alguns moments perquè TSF s’integrés en la seva òrbita.

Després dels dos darrers comicis, TSF va poder prescindir dels suports d’ERC, ara liderada per Sílvia Romero –edil del partit de l’alcalde en el primer mandat– i que havia contribuït a encarrilar projectes, com ara el museu Carmen Thyssen al monestir benedictí, el parc central o la reforma del passeig marítim de Rius i Calvet, criticada en aquell moment des de l’oposició.

Potser la reforma d’aquest racó de Garbí de la badia ganxona seria ara mateix les obres magnes del pas de Carles Motas per l’alcaldia, una actuació que ha continuat cap als entorns del monestir, on el projecte per aixecar-hi el museu Carmen Thyssen continua avançant entre pedres pel camí. Després de la primera excavació feta el 2018, que va deixar al descobert estructures medievals prèvies a l’edifici inacabat del monestir al segle XVIII, a la plaça Abadia, la comissió de Patrimoni va instar el consistori a aprofundir-hi abans de donar el vistiplau a la construcció de l’edifici de nova planta previst a l’espai. I la separata, o partició del projecte entre la reforma de l’edifici existent i la construcció de l’àgora sobre les runes, està ara mateix pendent de redacció.

El parc central i obres pendents

També el parc central, al voltant de l’Asil Surís, es podria situar com a intervenció d’envergadura d’un govern al qual l’oposició de Junts retreu haver-se trobat amb romanents de tresoreria estalviats durant la crisi entre el 2008 i el 2013. L’alcalde defensa que el consistori està sanejat, amb deute zero, mentre que Junts qüestiona que part dels fons del romanent estiguin pendents del museu, tot i donar-hi suport. La reforma pendent de l’Asil Surís, projecte defensat per Motas en la campanya electoral que el va catapultar a l’alcaldia, continua pendent. I el batlle argumenta que tampoc no depèn d’ells, sinó de la Generalitat, com l’habitatge social, el mateix Thyssen o altres projectes, mentre que l’oposició li retreu que no se n’acabi de sortir.

A escala municipal, la gran obra prevista per als pròxims anys és el pavelló polivalent a la zona nord, a tocar de l’existent Carles Nadal. És una obra prevista a mitjà termini, amb el finançament garantit, i que permetrà deixar de dependre de la instal·lació de l’envelat que els darrers anys ha ocupat el recinte del Guíxols Arena durant els mesos d’hivern. I Motas, per deixar encarrilada una altra peça del front litoral, anuncia que enguany desencallaran la concessió municipal de l’edifici dels antics banys de Can Rius, popularment recordada com a Palm Beach per la seva darrera activitat com a discoteca.

L’edifici es va salvar de l’enderroc, igual que la Taverna del Mar de Sant Pol, després que l’anterior govern de CiU i el PSC promoguessin la seva declaració com a béns culturals d’interès local (BCIL), però en el cas de Can Rius, el rescat de la concessió acumula anys de retard. Després de plantejar-hi usos comunitaris, com ara la cessió a la UdG per fer-hi activitats, finalment l’opció més pragmàtica és obrir un concurs perquè un particular assumeixi la inversió de 2 milions d’euros per reformar i revertir l’edifici al seu estat original.

El duel entre govern i oposició no afluixa

La tensió entre l’executiu municipal de TSF i el PSC i els quatre grups de l’oposició –que sumen un edil menys– no acaba d’afluixar. El darrer mes, JxCat, ERC, GdC i MES han insistit que hi ha qüestions municipals desateses, com ara l’habitatge o el manteniment de carrers i equipaments. El govern hi respondrà amb un pla d’asfaltatge plurianual que abasta, en primera instància, la millora de ferms de carrers com ara Santa Teresa, Verbània i Ixart, les avingudes Jaume I i s’Agaró i la rambla de la Generalitat. Els darrers dies, la pressió s’ha centrat en un dels regidors del govern, Jordi Riera, víctima de l’actuació de Quim Masferrer amb el seu xou Bona Gent a Santa Cristina d’Aro, que li va arrencar un diàleg teatral improvisat en què afirmava que havia “deixat de treballar” per ser regidor. Junts hi va carregar fort, mentre que el portaveu de GdC, Jordi Lloveras, ho va limitar a “ficada de pota” i demanava una simple rectificació o aclariment que Riera ha acabat publicant un vídeo en què deixa clar que es va actuar dins del to irònic de l’espectacle: “L’humor i la política moltes vegades no van agafades de la mà”, ha sentenciat.