És un projecte transversal: mantenir l’equilibri de la ciutat. Sant Joan Despí és una ciutat per viure, per conviure i per treballar. Amb aquest eix hi ha moltes accions que hem de continuar mantenint, repensant, reformulant i tirant endavant. Si vols una ciutat per viure, has de donar oportunitats en habitatge. Si vols una ciutat per conviure, has de tenir una bona qualitat en els equipaments. Si vols una ciutat per treballar, has de promoure l’economia i aportar talent i valor afegit, recerca, investigació. Sant Joan Despí és una ciutat amb cor de poble: vol ser moderna i sostenible, sense perdre la proximitat, el civisme, la seguretat, la diversitat, la identitat, el patrimoni modernista...

De sòl públic en tenim molt poc. L’Ajuntament com a tal no en té. Però tot i així, fent transformació d’usos hem aconseguit adquirir terrenys i amb l’empresa pública hem estat capaços de promoure més de 1.200 habitatges públics, que déu-n’hi-do per un poble tan petit com el nostre. Hi ha 1.200 famílies a Sant Joan Despí que viuen en un habitatge públic. Una part (200) la gestionem directament des de l’empresa municipal perquè són de lloguer. En els propers mesos s’entregaran 84 habitatges al sector ITV. I ja hem modificat el planejament per fer 80 pisos més en el mateix sector, de lloguer. A més, ja estem construint 85 pisos de lloguer al barri de Torreblanca. Fa quatre mesos vam entregar-ne 105 d’habitatge protegit, i ens n’hem de sentir orgullosos perquè hem fet una operació que no té precedents al país, i no sé si a la resta d’Espanya s’ha fet en algun moment, que és expropiar habitatges privats de luxe a la Sareb i convertir-los en 105 habitatges de règim protegit, a l’eix de l’avinguda de Barcelona-Fontsanta. Això ha estat un esforç del conjunt de la ciutat, perquè una expropiació requereix molt suport tècnic, però també econòmic per poder fer aquesta operació viable i transformar un edifici que va quedar a mig fer perquè tingui un retorn social importantíssim.

Ens ha d’afectar en positiu perquè nosaltres promovem el transport públic, creiem fermament en el transport sostenible, que és el que hem d’utilitzar en la mobilitat obligada. Nosaltres som un municipi que ha apostat molt per la bicicleta. Som un dels municipis que van iniciar el procés de la mobilitat sostenible aplicada a la mobilitat obligada. En aquest sentit, els autobusos són també un element de transport molt important a la nostra ciutat. Tenim autobusos que passen per la ciutat i que connecten directament amb Barcelona, però ens trobem que si a l’entrada de Barcelona no tenen prioritat, perden la utilitat que els vols donar. Per tant, aquest carril bus és important perquè serà una realitat eficient per a tots aquells veïns i veïnes que aposten per una mobilitat sostenible, pel transport públic, per la no contaminació i per un aire de més qualitat. És una molt bona notícia que es posi en marxa el carril bus per al conjunt dels municipis metropolitans.

És un projecte que va néixer fa dotze o tretze anys i que van reivindicar fonamentalment Sant Joan Despí, Esplugues i Sant Just, que som els municipis que estem a l’entrada de la Diagonal. La nostra realitat és la de municipis que han patit alguna desestructuració perquè les grans infraestructures viàries passen pel nostre territori. Per tant, tenim una feina molt important, que no és tant construir com revertir. No pots obviar la teva realitat. Tenim unes grans infraestructures que són necessàries però que segurament avui les planificaríem d’una altra manera, i en això crec que tindríem consens. No es poden trinxar les ciutats. Ara, tampoc pots dir que no vols aquestes infraestructures perquè són necessàries per al conjunt de l’àrea metropolitana i per a nosaltres com a ciutat. Hem de revertir aquesta situació i vam veure que una manera de fer-ho era pacificar aquestes grans infraestructures, que vol dir allargar la realitat de la Diagonal fins a l’entrada de Sant Joan Despí, el model d’espais per poder passejar, per anar caminant i que es generin activitats a l’entorn, habitatge, espais verds, comerç... Hi ha llocs on es podrà cobrir la B-23 i hi ha llocs on no es podrà. Tota coberta no seria realista, però algun tram sí. Això donaria també més fluïdesa entre un costat i l’altre de la B-23. És una obra important, que hem de tenir al pensament, i qualsevol instrument urbanístic que es modifiqui l’ha de tenir en compte, perquè si no, faria impossible el projecte. És un projecte a mitjà termini.

És a l’horitzó i és un projecte pel qual continuem apostant, perquè també serà un guany per a la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Imagina’t tenir pacificada la B-23 al pas per Sant Joan Despí i generar altres fluxos. Serà magnífic.

Fa molts anys, quan vaig assumir la responsabilitat de tinenta d’alcaldia de Territori, vaig anar al riu per veure quins projectes podíem implementar. Jo tenia el record del riu de la infantesa i la joventut. I em vaig adonar que Sant Joan Despí encara vivia d’esquena al riu. Hi hem fet moltes coses que de vegades no es veuen. Sant Joan Despí és un poble d’origen agrícola on el riu i l’espai del parc agrari són molt importants. El primer que ens va ajudar va ser la declaració del parc agrari. Hi hem fet intervencions per millorar-ne l’entorn, perquè sigui un espai lúdic, d’esport i també per preservar l’activitat agrícola. Ara tenim dos projectes de revegetació del riu i dels camins d’accés per fer-los més amables. Un ja s’està executant, al camí de la Moixeta, i quan acabem aquest projecte continuarem amb l’altre camí que acompanya tota la llera del riu. També hem posat noms als camins per intentar recuperar la identitat i la història.

Jo porto tota la vida democràtica participant en nom de l’Ajuntament de Sant Joan Despí a l’ofrena de Sant Boi. I a Barcelona, personalment, també. Sempre hem participat a la de Sant Boi en representació de la ciutat i sí que hi ha activitats a Sant Joan Despí. No hi ha hagut mai una demanda social perquè fos d’una altra manera, perquè ja hi ha les sardanes i una paella de la gent gran. Durant aquests anys no ha estat una preocupació social.

Encara no l’hem dissenyat, però serà un acte institucional en què tots els santjoanencs i santjoanenques es puguin sentir representats amb el dia del nostre país, de Catalunya.

Vam demanar una subvenció fa cinc anys a la Generalitat per tal de poder fer una intervenció al cementiri. Aquesta subvenció mai no es va materialitzar, no ens la van atorgar, i després de debatre-ho amb altres grups polítics, perquè la memòria històrica és important, vam decidir que potser no havíem de fer coses gaire complexes, que potser podíem tirar endavant d’entrada amb els recursos que nosaltres tenim, perquè tenim un arxiu històric important, i començar potenciant la part de pedagogia i posant-hi un petit monòlit que ho expliqui i que t’adreci a altres fonts per obtenir més informació. El vam inaugurar per Tots Sants, aprofitant que havíem de fer més accions al cementiri.