Transformar-se per cuidar-se
Viladrau estrena un POUM que li podria donar un nucli cohesionat que no ha pogut tenir en molts anys
El municipi té un model extensiu, amb molts solars al centre sense solució de continuïtat urbanística
La relació amb l’aigua, el quilòmetre zero i la sostenibilitat són els grans actius a potenciar
El poble de Viladrau es troba situat sobre un pujol a 840 m d’altitud al vessant nord del Matagalls i prop de la riba dreta de la riera Major. Bona part del seu terme està integrat dins el Parc Natural del Montseny, declarat l’any 1987. El pla especial ja havia estat aprovat l’any 1977, al vessant barceloní, i l’any 1978, al vessant gironí. Aquest mateix any la Unesco va incloure el Montseny dins la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera. S’estén en una zona molt muntanyosa i s’endinsa al sud en la subcomarca de les Guilleries i al nord s’enlaira pel Montseny fins al cim del Matagalls.
Curiosament, el municipi està emplaçat al sud-est de la comarca d’Osona però pertany a la demarcació de Girona. El poble va millorar la seva comunicació amb l’entorn gràcies a l’Eix Transversal (C-25), que juntament amb la C-17 el deixa a una hora de Barcelona, de Girona o de la Costa Brava, i a mitja hora de Vic. A més del nucli urbà, les entitats de població del municipi són les Guilleries, el Rieral, Vilarnau, les Casiques, les Corts, les Paitides, les Índies i els Vernets.
El poble de Viladrau acaba d’estrenar el nou POUM, el planejament urbanístic general que substitueix el planejament anterior, el qual datava del 1987. La comissió territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar definitivament, el mes de febrer passat el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Viladrau (Osona), el qual té com a principal objectiu revertir el model de desenvolupament dispers compactant el nucli urbà i contenint el creixement del poble. Això significa que el model extensiu en què ha crescut el poble en les darreres dècades ha de virar cap a un model més concentrat. Així ho explica l’alcaldessa Margarida Feliu (Sumem per Viladrau): “Encara que no ens agrada dir-ho, Viladrau ha anat creixent com si fos una gran urbanització. El nou POUM permet planejar de manera global i potenciar una major cohesió urbanística del poble”, assegura.
Viladrau té 1.175 habitants (2022) en 50,72 km², tot i que en determinades èpoques de l’any pot duplicar la població, tenint en compte l’alt nombre de segones residències. Tot i que el nucli urbà se situa a l’entorn de l’església de Sant Martí, el municipi ha crescut amb urbanitzacions de baixa densitat com les Guilleries, veïnats rurals i una gran indústria a l’entrada del poble que ocupa tot el sòl del polígon existent. Aquest model urbà respon a la gran transformació que va viure el poble en passar d’un petit nucli rural a un conjunt extens, amb moltes segones residències d’estiueig, que han deixat buits urbans poc urbanitzats.
El POUM vol revertir aquesta tendència, posar fre al desenvolupament expansiu i compactar el teixit urbà en la mesura del possible. Així, desclassifica els sectors que el planejament anterior preveia en ubicacions allunyades del nucli i que no s’han arribat a desenvolupar. Pel que fa als sectors pendents de desenvolupament que es mantenen, s’avaluarà la idoneïtat de la seva vialitat i també s’implantaran tipologies d’edificació més compactes. Com a màxim, el POUM preveu 508 habitatges de nova construcció en sòl urbà i sòl urbanitzable.
També proposa un nou sector d’activitat econòmica a continuació del sòl industrial, per completar la urbanització del polígon industrial i acollir noves empreses amb accés des de la carretera de Vic.
Finalment, pel que fa al sòl no urbanitzable, el POUM té en compte l’existència del Parc Natural del Montseny en les seves directrius i determinacions. També incorpora el catàleg de masies i cases rurals.
En transformació
El municipi, doncs, té al davant un període de transformació urbanística que comprèn, a més, altres detalls com el de la mobilització global de la majoria de serveis, situació que ve sobretot per la decisió del consistori de traslladar les oficines de l’Ajuntament, que actualment estan ubicades a l’Espai Montseny, a l’edifici de les Escoles Velles. Aquest moviment, que es porta a terme després de molt debat i de projectes oposats entre els diferents equips de govern, ara mateix està encara en procés. L’edifici de les Escoles Velles està en obres d’adequació i l’edifici de Can Sià, on l’anterior govern volia ubicar l’Ajuntament, també està en decurs de rehabilitació.
Així, doncs, el poble afronta un temps de recol·locació. Tant des del punt de vista urbanístic, amb els nous desafiaments que atorga el POUM, com des del punt de vista de gestió municipal, sobretot en termes pràctics. Adaptar-se a la nova realitat dels serveis municipals, que estan pendents de ser repartits, costarà un temps i caldrà veure quins són els resultats finals d’aquesta decisió. Queda pendent l’asfaltatge de molts carrers –un 60% del municipi– i també altres projectes com la remodelació de moltes vies del nucli. Aquest any s’urbanitza el carrer de la Carena de les Bruixes i es millora el vial del barri de les Paitides i la Vila. També es transforma el passeig de les Farigoles. Aquesta darrera actuació –i altres iniciatives que es faran en un futur– es portarà a terme d’acord amb un estudi sobre el paisatge que el consistori ha encarregat i sobre el qual treballarà a partir d’ara. Tot i que no té caràcter normatiu, l’informe vol ser una base sobre la qual construir un poble reconciliat amb la natura i el verd: “Si s’anomena «passeig de les Farigoles», hem de fer que sigui passeig, que tingui el verd que tenen aquest tipus d’avingudes”, exemplifica l’alcaldessa. Aquest projecte s’inclou en aquesta voluntat de girar la mirada cap al poble per aprendre, assegura, a cuidar-lo millor: “Ens hem de transformar per poder-nos cuidar. Potenciar els valors que tenim, que són la natura i l’aigua, i hem d’aprendre a viure, urbanísticament i econòmicament d’aquests actius”, adverteix Feliu. El quilòmetre zero, amb productes com ara el formatge artesà, els gerds, la castanya i els liquats vegetals, és una altra de les vies a impulsar per presentar el poble als visitants i també als ciutadans. “Hem de tenir un poble on els veïns puguin viure no només del turisme, i sempre en pau i en equilibri amb el que el mateix poble ens dona”, conclou l’alcaldessa.
