estats units
Els EUA oferiran 1.000 dòlars als indocumentats que triïn autodeportar-se
Segons el DPS, departament encarregat de les deportacions, amb aquest sistema es podrà estalviar el 70% del cost de cada deportació que s’ha calculat en poc més de 17.000 dòlars
Els Estats Units oferiran ajuda financera per a facilitar el retorn d’immigrants indocumentats als seus països i un “premi” addicional de 1.000 dòlars a aquells que triïn autodeportar-se, segons ha anunciat aquest dilluns el Departament de Seguretat Nacional (DHS).
El DHS ha detallat en un comunicat que les assistències es canalitzaran a través de l’aplicació rebatejada com CBP Home i que en el cas del “premi”, aquest es pagarà als beneficiaris “una vegada confirmat el seu retorn al seu país d’origen”.
“L’autodeportació és una forma digna de sortir dels EUA i permetrà als estrangers indocumentats evitar ser interceptats pel Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE)”, ha indicat el DHS.
Segons el departament, un hondureny que va comprar un passatge des de Chicago a Hondures va ser el primer a fer ús amb èxit d’aquest programa d’assistència de viatges. “Ja s’han reservat bitllets addicionals per a aquesta setmana i la següent”, afirma el comunicat.
Els immigrants irregulars que expressin la seva decisió d’autodeportar-se voluntàriament a través de CBP Home –una actualització de l’aplicació CBP One de l’Administració de Joe Biden (2021-2025)– ja no estaran a la part alta de la llista d’ICE per a les seves batudes, “sempre que demostrin que estan aconseguint avanços significatius en la finalització del procés de sortida”
“Participar en el programa d’autodeportació de CBP Home pot ajudar a preservar l’opció que un estranger indocumentat reingressi legalment als EUA en el futur”, ha advertit el DHS.
L’Administració del president estatunidenc, Donald Trump, s’ha mogut amb rapidesa per a complir les promeses del mandatari de realitzar la campanya més gran de deportacions en la història del país.
Els múltiples arrestos i batudes contra immigrants irregulars des de la presa de poder de Trump el gener passat han provocat fortes crítiques per part dels seus detractors i d’organitzacions proimmigrants. “Si es troba aquí indocumentat, l’autodeportació és la millor manera, la més segura i la més econòmica de sortir dels Estats Units i evitar ser arrestat”, afegeix en el comunicat la secretària del DHS, Kristi Noem.
Trump va ressaltar aquest dilluns els beneficis del programa d’ajudes per als qui estiguin “de manera il·legal als EUA” i triïn autodeportar-se, al mateix temps que ha tornat a criticar el que ha anomenat la política de ‘fronteres obertes’ de Biden.
“Pagarem a cadascun una certa quantitat de diners, i els aconseguirem un bell vol de retorn (...). Tenen un període de temps (per a completar la sol·licitud d’ajuda per a viatges de retorn), i si ho aconsegueixen, treballarem amb ells perquè tal vegada algun dia, puguin tornar si són bones persones”, ha dit Trump als periodistes en el Despatx Oval.
L’ús del programa d’assistència financera també representarà un estalvi del 70% per als contribuents estatunidencs, ha insistit Noem. Actualment, el cost mitjà d’arrestar, detenir i expulsar a un estranger indocumentat és de 17.121 dòlars, segons dades oficials.
Possible negligència mèdica en la mort de dos migrants detinguts als EUA
Dos migrants van morir aquest any sota custòdia del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) en un centre de detenció a Miami (Florida), en circumstàncies que apunten a negligència mèdica i condicions deficients, segons ha revelat una recerca de ‘The Miami Herald’.
Els decessos de l’ucraïnès Maksym Chernyak i l’hondureny Genry Ruíz-Guillén, que van estar detinguts en el centre Krome North a Miami Dade, van ser examinats, a petició del diari, per un grup d’especialistes, entre els quals hi havia cardiòlegs, neuròlegs, psiquiatres i un patòleg forense.
Els experts van trobar evidència relacionada amb les defuncions que van descriure “com a atenció mèdica qüestionable per als dos immigrants”.
Chernyak, de 44 anys, havia ingressat als Estats Units sota un permís humanitari, però va ser detingut per les autoritats d’immigració el gener passat, després de ser arrestat per la policia de Miami per càrrecs d’assalt. El 18 de febrer va sofrir un vessament cerebral mentre es trobava en el centre Krome. Segons els informes mèdics, el personal va trigar més de 40 minuts a telefonar al 911 després dels primers símptomes. L’ucraïnès va ser declarat amb dany cerebral irreversible i va morir l’endemà passat.
Ruíz-Guillén, de 29 anys, va morir després de presentar confusió i convulsions. L’autòpsia va mostrar “complicacions de trastorn esquizoafectiu”, però els experts van observar que hi havia “massa” medicaments en el seu sistema. També van trobar que l’hondureny possiblement patia una condició anomenada rabdomiòlisis, que pot ser mortal i “desenvolupar-se en persones que han estat sotmeses a immobilització”, segons va dir Michael Baden, qui va ser mèdic forense de la ciutat de Nova York.
En tots dos casos, els informes forenses van indicar que els decessos van ser producte de “causes naturals”.