Política
Miquel Brugat
Alcalde de Peralada (Junts per Peralada i Vilanova)
“Ens van qualificar de poble que més aigua consumia a Catalunya”
“No vam tenir ni temps de reacció, ni l’ACA em va trucar per poder contrastar-ho amb la part que nosaltres vèiem que era la real”
“Estem treballant en un creixement residencial, una zona que connecta el poble amb la urbanització del golf”
Tenim molts habitatges de persones europees, que s’han vingut a jubilar a Peralada A Peralada, no hi ha un ‘boom’ estiuenc, el ‘boom’ el tenim tot l’any. Hi ha molta activitat tot l’any
Miquel Brugat analitza en aquesta entrevista què ha comportat per a Peralada que l’ACA manifestés que era el poble que, proporcionalment, consumia més aigua durant l’episodi de sequera. Hi descriu les decisions i actuacions que han hagut de prendre.
Vostès estan a la conca de la Muga, molt castigada per la sequera. Com l’han gestionat, tot aquest episodi?
Primer de tot, hem informat i fet pedagogia a tots els habitants sobre el consum establert, les prohibicions i restriccions que marcava la normativa, i hem sigut els primers a donar exemple. L’Ajuntament ha hagut de tancar, malauradament, les dutxes del camp de futbol i del pavelló municipals, perquè, en el cas de Peralada, l’Agència Catalana de l’Aigua no regulava bé en relació amb el nombre d’habitants.
Què vol dir?
Ens sortia uns litres per habitant i dia molt superior als que estaven permesos.
I com ho justificava?
Tenim molts habitatges de persones d’arreu d’Europa, que s’han vingut a jubilar a Peralada i que hi viuen tot l’any, però no estan censats al municipi. Per tant, l’ACA no comptava aquesta gent en el dia a dia. Tenim una població diària d’unes 3.200 persones que viuen al municipi, però l’ACA comptava les persones censades, que són 2.000. Això ja és un greuge. L’empresa que gestiona l’aigua veia que els comptadors reflectien un consum diari de tota aquesta gent. Ho vam intentar explicar a l’ACA, però no ens feia cas. Llavors, el volum gairebé duplicava el que ens estava permès.
Al final, l’ACA els va fer cas?
No, el director d’aquell moment ens va qualificar públicament com el poble que més gastàvem a Catalunya, i no vam tenir ni temps de reacció, ni se’m va trucar per poder contrastar-ho amb la part que nosaltres vèiem que era la real. A part, encara que no estiguem catalogats com a poble turístic, som un poble turístic, amb una vintena de restaurants i bars, hotels, cases rurals; tenim equipaments esportius que tenen un volum d’esportistes molt gran, més de 400 diaris; tenim institut de dues línies, tenim escola... Vull dir que hi ha un volum d’estudiants i esportistes d’altres pobles de la comarca als quals donem serveis. Tot això és també un volum molt gran, que l’ACA tampoc no comptabilitzava.
Per tant, han hagut d’aplicar unes restriccions més restrictives del que els pertoca?
Sí, com les ja citades de tancar les dutxes de les instal·lacions esportives per mirar si afluixaven les restriccions, que aplicava l’ACA.
Són un municipi turístic, però no de costa. Faci una radiografia del sector.
A Peralada, no hi ha un boom estiuenc, el boom el tenim tot l’any. Tenim una vila cultural i turística tot l’any, hi ha molta activitat econòmica, hi ha moltes activitats lúdiques i festives que organitzen les empreses, com pot ser el Castell de Peralada... Per tant, no és que es noti un increment de visitants a l’estiu, sí que es nota els dies del festival del Castell i en dies puntuals un repunt, però també, i com ja he dit abans, tenim centenars d’habitatges que són de segona residència, on hi viu gent tot l’any.
Aquesta realitat, els comporta problemes relacionats amb l’habitatge?
Sí, estem dins de la llista de municipis tensionats. Hi ha molta demanda i falta oferta.
Com ho gestiona l’Ajuntament?
Estem treballant en noves zones de creixement residencial. Hi ha una modificació del pla d’ordenació urbana municipal, en l’actualitat frenada, amb un creixement important.
Per què està frenada?
La nova llei de l’habitatge ha incrementat el percentatge de protecció oficial i afecta terrenys que no només són municipals. S’ha de fer una junta de compensació i que tothom ho vegi viable. Estem treballant en aquest projecte, modificant el que teníem previst, que encara no era a Urbanisme.
Quina és la zona afectada?
És una zona que connecta el poble amb la urbanització del golf i, com que estem fent ara la modificació abans citada, encara no sabem el nombre d’habitatges que hi haurà. Volem unificar aquests dos nuclis amb una ampliació d’habitatges.
S’integren a la vida del poble, aquests segons residents europeus?
N’hi ha de tot. Hi ha gent que s’integra i fa vida com un habitant més i s’involucra en les activitats tradicionals, culturals i d’algunes entitats, com per exemple la de jubilats, i d’altres que fan més vida als seus habitatges, tot i que sí que els veus que van a fer rutes ciclistes, a peu pel municipi... Hi ha de tot.
Quina valoració en fa?
És una riquesa per al poble, aquesta diversitat. Nosaltres ja ho tenim molt integrat. Crec que som un poble molt acollidor i estem encantats que vingui gent i faci vida al municipi i que s’integri.
Com es gestiona un municipi disseminat com el seu?
A part del nucli, Peralada l’integra una altra població, Vilanova de la Muga, i també hi ha la urbanització del golf; per això estem fent la modificació del POUM amb l’objectiu d’integrar aquesta urbanització al nucli de Peralada. També tenim diversos disseminats.
Hi ha un moviment a Vilanova de la Muga per independitzar-se de Peralada. Què en pensa?
Ha estat una reclamació des que es va agrupar a Peralada. Nosaltres sempre hem cregut que no ha de ser, creiem que Vilanova de la Muga té molts avantatges formant part del municipi de Peralada. Els donem els mateixos serveis i els cuidem com qualsevol altre habitant d’un altre carrer o d’un altre nucli. Vam apostar per posar un regidor de Vilanova de la Muga en l’equip de govern, que porta l’àrea del poble, a part d’altres de tot el municipi, i estem fent una bona gestió d’aproximació dels dos nuclis. No hem vist mai que anar junts fos una problemàtica, sinó que hem intentat fer pedagogia sobre que units estem avançant en la millora dels dos pobles.
Analitzi els projectes que han presentat al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya?
Un dels projectes és l’adequació de l’espai lliure de la Casa de les Bombes, que és l’antic hospital dels pobres del municipi. Actualment s’està utilitzant com a aparcament, i amb aquest projecte el transformarem en un espai públic a dins del nucli urbà, que connectarà el carrer de l’Hospital amb la plaça dels Ollers, que és un cul-de-sac. Serà una zona verda amb dos carrers de vianants i realçarem així aquest edifici, que té encara dos arc gòtics que es conserven.
Més projectes?
Sí, dos més. Un és l’ampliació del gimnàs del pavelló poliesportiu municipal, que és un equipament que registra un nombre s’usuaris molt elevat cada setmana, que dona aixopluc a un club de bàsquet, a un de patinatge, i on s’ofereix moltes activitats dirigides. I l’altre és la naturalització del pati de la llar d’infants municipal, amb l’objectiu de donar més ombreig als usuaris. Ens hem d’adaptar al canvi climàtic.
Quin és el volum d’inversió i quina part es farà amb recursos propis?
La inversió és d’una mica més de 600.000 euros i el PUOSC en finançarà uns 400.000. Quan hi hagi les licitacions, acabarem de veure quin és aquest volum. Nosaltres creien que ho podem afrontar amb fons propis, tot i que no descartem buscar ajuts en altres administracions.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.