Quan l’empresari ha aconseguit consolidar l’empresa, ja sigui que la va heretar o que la va fundar, havent superat grans reptes i dificultats pel camí, apareix un nou repte, segurament el més difícil i a la vegada transcendental per al futur de l’empresa: planificar la successió empresarial. Una decisió que de vegades no es gens fàcil. Examinar amb la màxima objectivitat possible si hi ha relleu familiar a l’empresa i si està preparat i capacitat per assumir la responsabilitat o si, al contrari, és millor vendre l’empresa a un tercer per garantir-ne la continuïtat i els llocs de treball. Les dues opcions poden ser igual d’encertades.

Perquè pugui reeixir l’opció del relleu generacional cal haver dissenyat amb suficient antelació un pla d’incorporació a l’empresa que garanteixi que el familiar, o familiars, escollit per executar el relleu està preparat i té les capacitats necessàries per liderar-la. I, prèviament, caldrà analitzar els requisits i paràmetres per a l’elecció del familiar o familiars que poden optar a liderar el relleu generacional.

I en aquest punt pren molta importància tenir confeccionat l’anomenat protocol familiar, un document que es configura com un conjunt de pactes subscrits pels socis i tercers amb vincles familiars amb l’objectiu de regular les relacions entre família, propietat i empresa i establir els mecanismes de continuïtat en l’empresa de manera eficient a través de diferents generacions. No deixa de ser un contracte que regula la successió familiar en l’empresa, la comunicació i els mecanismes de presa de decisions entre la família i la direcció. El protocol familiar és una expressió de la vocació de continuïtat i permanència de l’empresa i regula la transferència de la propietat i el poder en l’empresa. Per poder arribar a tenir un bon protocol familiar caldrà un etapa prèvia d’anàlisi, reflexió i reunions amb els membres de la família per poder definir el seu contingut. Aquest membres s’hi han d’involucrar, han d’estar convençuts dels compromisos adquirits i s’han d’obligar a complir-los. És molt important que en la elaboració del protocol familiar participi tota la família empresària, perquè es tracta d’un document viu i, per tant, s’ha de adaptar a les circumstàncies canviants de la família i de l’empresa. No és un document estàtic. Al contrari: sempre caldrà una revisió permanent que permeti que evolucioni amb la realitat de la família i l’empresa.

El protocol familiar juga un paper fonamental en l’èxit d’un procés de successió familiar en l’empresa. Cal recordar que només entre el 10 i el 15% de les empreses acaben amb èxit el procés successori. I, a més a més, es converteix en un espai per a la família destinat a la reflexió i la reorientació dels valors de l’empresa amb una mirada de cara al futur.

L’empresa familiar és un motor econòmic al nostre territori i representa la majoria del teixit empresarial. Ens trobem amb moltes empreses familiars que estan en fase de relleu generacional i, per tant, s’enfronten a un repte fonamental per garantir la seva essència i continuïtat. Per aconseguir-ho, cal posar per endavant els instruments necessaris, com ara el protocol familiar, per assolir aquest relleu. I si aquest relleu no és possible, la propietat de l’empresa es veurà obligada a vendre-la, moltes vegades a empreses internacionals o de fora del territori. I això suposaria la pèrdua d’identitat de les nostres empreses amb el territori. La propietat de l’empresa ha de visualitzar el protocol familiar no com una eina de confrontació a la família, sinó como un instrument d’ordre i transparència en el futur govern de l’empresa.