L’esperança és l’últim que es perd i jo soc un home de fe. Fins a l’últim minut de partit hi ha possibilitats. I tant de bo que no sigui anul·lat, perquè si ho fos representaria que el POUM aprovat el 2019 cau i hauríem de tornar a la casella de sortida, al minut zero. La sentència ens va arribar el primer dia de mandat. Si el document finalment no s’aprova vol dir, doncs, nous informes, nous processos participatius... Aquest document ens ha portat més de sis anys de treball i hauria estat una feina en va. Potser sí que no trigaríem tant aquest cop, però quatre o cinc anys no ens els treu ningú. Tot plegat és un despropòsit. El TSJC va emetre una sentència arran d’un contenciós administratiu interposat contra l’Ajuntament que es fonamenta en la insuficiència del document inclòs en la memòria social sobre la perspectiva de gènere i la protecció de col·lectius vulnerables. Parlem d’una qüestió no urbanística! I en tot cas no és que no es contempli aquesta perspectiva de gènere, que sí que es fa, és que segons el tribunal no està suficientment treballada! És una sentència delirant, perquè no defineix el concepte de suficientment treballat i ens podem trobar que un nou planejament tampoc ho sàpiga contemplar segons aquest criteri que no s’explica.

De manera immediata el pla d’actuació urbanística (PAU) 2 i el 4, que ja s’haurien d’haver iniciat el primer dia de mandat. El 2 és la zona on s’ha d’aixecar el Bonpreu, al peu de la carretera N-2, on també hi va un aparcament, habitatges i la reordenació de la façana litoral en aquell sector. En el cas del centre comercial teníem el compromís de l’empresa que per a la cinquantena de llocs de treball hi hauria prioritat per a la gent de Canet. Cinquanta llocs de treball que eren una possibilitat real i que ara s’allunyen. El 4 és el de la Carbonella, que anava lligat amb la zona dels Ametllers on no es podria edificar. Aquest desenvolupament és especialment important perquè ens permetia començar a aixecar l’edifici del segon institut de secundària, davant de l’escola Misericòrdia.

Ens han dit que de sis a dotze mesos. Com a mínim. I aquí permet-me que també exposi una queixa pel que fa als processos judicials urbanístics. Quan vam interposar el recurs de cassació al Suprem que no ha estat admès ens van parlar d’un termini de resolució de sis mesos... i han estat pràcticament vint! Si la previsió d’aquesta sentència és de sis a dotze mesos, compta tu que ens hi podem estar dos anys més! Inaudit.

Esperàvem a tenir un pla director sobre l’abastament d’aigua i ara ja el tenim. Fa poc menys d’un mes que el vam presentar i aquesta eina ens és fonamental per saber quin és l’estat de la xarxa d’aigua local, quin és el seu dibuix sobre plànol i quin és l’estat real de les canalitzacions. Aquest pla director també ens és imprescindible perquè estableix quines actuacions cal fer per deixar el sistema en perfecte estat de revista. Ara que treballem amb una realitat palpable és el moment per veure quin tipus o quin model apliquem de gestió, públic, privat o mixt. Hem hagut d’allargar la concessió, però es tracta d’una situació prevista perquè la companyia està obligada a seguir donant el servei mentre no es materialitzi el canvi.

Exacte, aquest mes de juny. Però ja fa mesos que hi estem treballant. Tenim alguna idea de com podria anar. Potser la municipalització 100% serà complicada i ens decantaríem per un model de cogestió amb altres poblacions. Però, insisteixo, encara s’ha d’estudiar.

Sí, però sembla que ara hem de córrer tots i no recordem que les rieres hi han estat sempre. La urbanització que ha servit per a les Buscarons i Gavarra no es pot aplicar aquí. L’episodi tràgic de la dana a València ha tornat a revifar el tema i a aixecar pors. Però parlen que en els darrers cinc anys, i amb un canvi climàtic evident, han estat comptats els casos de rierades. Ho estem mirant i s’està estudiant la construcció de dipòsits d’aigua per frenar l’empenta de la riera i desviar el cabal.

El nostre gran problema pel que fa a les ocupacions recau en les que es fan a les fàbriques que acaben esdevenint un niu de problemes de convivència. I en concret a la Pulligan. Tenim 16.000 metres quadrats de construcció industrial, d’antigues naus on hi viu gent. Ara, en breu, el que farem serà enderrocar una de les cobertes d’una de les naus per fer-la inhabitable i anem així per fases. També ha estat molt complicat resoldre administrativament de qui era propietat l’immoble i això ha allargat tot el procés. En tot cas, com a govern, hem de garantir la seguretat de tothom. Tant del ciutadà que passa per fora de les naus com d’aquells que estan a dins ocupant-la de forma il·legal. Per definició una nau industrial no és un habitatge. Per tant, si no té cèdula d’habitabilitat, s’hauria de poder fer fora la gent. En el tema de les ocupacions, la legislació va sempre al darrere de la realitat i de la necessitat de trobar una solució.

Sí, n’hem cedit un perquè de municipal és l’únic que teníem. Paral·lelament ens hem reunit amb propietaris privats que tenien solars susceptibles de ser edificats, però teníem més dubtes que certeses i no s’hi han acabat sumant en part perquè el termini era molt curt i en part perquè tampoc se’ls han explicat gaire bé les condicions. És bo que la Generalitat es posi al davant i assumeixi que tenim un problema de país, però en el cas de Canet la disponibilitat és la que és. El solar triat ja és un espai on s’havia parlat de fer habitatge social i va quedar aturat. Si no ens haguessin aturat el POUM segur que hi hauria més espais disponibles.

Sí, sí, al final. I l’hem pogut fer gràcies a la insistència de l’Ajuntament i, en especial, del regidor d’Urbanisme, que hi ha estat molt a sobre. La ubicació d’aquest semàfor estava condicionada per la pacificació de l’N-2, que al mateix temps passava per la millora dels accessos amb la C-32. En veure que això s’allargaria molt, vam parlar amb Territori i els vam fer veure que allà on està previst posar la rotonda d’accés al poble, on hi ha l’entrada subterrània, es podien deixar les distàncies de seguretat i que no comprometia el bon funcionament de la rotonda. És un dels punts recollits en el pla d’actuació d’aquest 2025 i creiem que al setembre o l’octubre ja el tindrem en marxa.

És cert. Com a govern, no els hem posat en qüestió, perquè, en primer lloc, és una estructura que promou la Generalitat i ens genera confiança. A més, si no ho fem ara, quan es desenvolupi el POUM, d’aquí a cinc o deu anys, Canet passarà dels 15.000 habitants actuals a 20.000 o 21.000 i ho ha de fer d’una manera ordenada i endreçada, sense problemes de mobilitat com els que ara està suportant la ronda Sant Jordi i que es podrien agreujar. A més a més, no és just que tota la mobilitat hagi de concentrar-se en una banda del poble. Els nous accessos equilibrarien la balança. Crec recordar que hi ha sis milions d’entrades cada any a l’autopista per l’única entrada que tenim. Si n’hi hagués dues podríem repartir una mica més els inconvenients i les molèsties que pugui ocasionar. És un projecte relligat a la pacificació de la carretera N-2 i que permetria equilibrar la mobilitat. Es calcula que amb l’alliberament dels peatges entre un 30% i un 40% de vehicles s’han desplaçat de l’N-2, perquè aquest és l’objectiu final, que la carretera esdevingui una avinguda del municipi i que les connexions amb la resta de pobles es facin per l’autopista.

Una altra de les situacions que sembla que no s’acaben mai. A Canet tenim la sort de disposar de la participació ciutadana, que ha fet possible que més d’un d’aquests casos s’hagin pogut resoldre. I, òbviament, de la gran actuació i de la bona feina que fa la policia. Amb les plantacions tenim un problema de país. Catalunya s’ha convertit en el jardí d’Europa de la marihuana. Aquí amb els Mossos s’està treballant molt bé i la prova són els resultats. El delinqüent sempre va al davant. Fins i tot amb les lleis sempre van al davant, però falten recursos humans, materials i que tothom s’impliqui. I sobretot en matèria de legislació ens hem de posar al dia perquè si no no ho solucionarem.

Nosaltres fem tot el que podem amb els recursos que tenim i actuem en els problemes que van sorgint en el dia a dia, però els dèficits de l’equipament és el departament el que els ha d’assumir. S’ha demanat, s’ha reclamat i ells fan el que poden i quan poden. I quan ells no arriben i ja no es pot esperar més, arribem nosaltres. Però cal una intervenció definitiva que no hauria de trigar més.

Un dels projectes també dels quals s’ha parlat aquest any, però que segur que s’acabarà executant l’any vinent, és l’aparcament de la plaça Manent. Això són 50 places pel cap baix i ens aniria molt bé perquè ens ajudaria a donar sortida als cotxes durant l’hivern, durant l’època de competició al pavelló, i també ens donaria servei a la platja. S’havia plantejat inicialment, en un projecte previ, de fer una estructura de dues plantes, però al final hem optat per una sola planta, perquè l’altre era massa costós.

Destacaria la instal·lació de la gespa del camp de futbol, que era una reclamació de molts anys, i hem aprofitat per instal·lar llums led, per eficiència energètica, i per reparar unes conduccions d’aigua que perdien. La instal·lació del semàfor davant del càmping Globo Rojo, que serà encara més necessari quan puguem desenvolupar urbanísticament tota la zona on va el Bonpreu, i la compra de la rectoria vella.

Ha estat per un problema sobrevingut, no pas perquè la platja de Canet no estigui en bones condicions. L’entitat que les atorga va fer una inspecció i va detectar que hi havia dues guinguetes que superaven l’aforament permès. Des de l’Ajuntament vam fer el requeriment pertinent als propietaris, que ho van resoldre, però ja no hi vam ser a temps. Els hem traslladat que per culpa seva ens han tret la bandera i han perjudicat tot el poble. Espero que hagin après la lliçó.

Estem molt contents. La resposta és bona per part de la ciutadania i del públic en general. Estem apostant per una programació ambiciosa dins les nostres capacitats que està funcionant molt bé. Estem assolint pràcticament el 100% d’aforament a cada funció i això representa una gran satisfacció.