És un honor i un repte estar al capdavant d’una institució pel 50è aniversari, i aquest és especial. Per una banda, per la gran història de la fundació. Durant molts anys era no només el primer, sinó també l’únic lloc on es podien veure exposicions de grans artistes internacionals. I es va experimentar amb la programació, amb programes per a famílies i escoles, amb teatre, música, etcètera. Però hi ha una altra dimensió: ara fa 7 anys que soc aquí i cada matí quan arribo a l’edifici m’entra una serenitat... És un oasi. És la unió d’art, edifici, natura, i la relació d’aquest conjunt amb la ciutat. I és gràcies a la relació entre Josep Lluís Sert i Joan Miró, arquitecte i artista. Els valors que li donem a l’edifici d’obertura i transparència són valors estètics i arquitectònics, però també socials i polítics. La fundació comparteix la història de la democràcia a Espanya. Miró i Sert eren un artistes que defensaven uns valors i són importants per als reptes del futur.

Als museus, sobretot en una institució com la nostra, ens guanyem la vida amb el nostre propi negoci. Amb les entrades, la programació o fins i tot amb el lloguer d’espais. És important que la fundació tingui la màxima autonomia de gestió i econòmica i, al mateix temps, que puguem desenvolupar una programació ambiciosa. Ara hem passat per una sèrie de grans exposicions, com la de Miró-Picasso i la de Matisse, que són dignes d’una institució d’una reputació internacional, i per a les quals sempre hem de buscar més recursos. El patrocini i la filantropia són molt importants. Estem contents amb el suport que ens dona la societat i l’empresa privada, però busquem sempre una mica més.

Les administracions han estat al nostre costat, sobretot en els moments més difícils, com va ser la crisi de la covid. En els 45 anys anteriors havien estat els visitants internacionals, els turistes, els que ajudaven a pagar i a fer possible que es mantingués aquest patrimoni públic de Catalunya. Durant la pandèmia, òbviament, vam necessitar un suport addicional de les administracions per substituir l’absència d’aquests visitants. També és important dir que els visitants a les nostres exposicions són sobretot d’aquí i amb la programació donem suport al teixit cultural del nostre país. Som una institució [privada] que es regeix per una visió pública, amb un compromís amb la societat. Necessitem uns recursos que ens permetin fer-ho.

Encara estem insistint que es faci realitat aquesta petició de la pandèmia. En algun moment, però només en algun moment, s’havia fet realitat. Cada any reclamem que això es converteixi en una realitat garantida a llarg termini. No som encara allà. Però gràcies a les bones relacions amb l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Cultura, ells també reconeixen la importància de Miró com a ambaixador de la nostra cultura. La relació és recíproca: no és només que nosaltres demanem suport, sinó que aportem molt per a la visibilitat i la projecció internacional del país. Estem orgullosos de reclamar un suport, perquè ens el mereixem per la feina que fem, per l’aportació que fem al país. Encara estem continuant aquestes converses.

Absolutament. El suport individual, empresarial i corporatiu o d’altres fundacions internacionals, és important. La diversificació dels ingressos és clau. Hem d’estar preparats per poder continuar amb la programació ambiciosa. Tot el que fem ho fem per a la gent del demà.

Nosaltres hem duplicat el nombre de visitants locals. Però també hem de reconèixer que una de les funcions dels museus és explicar la nostra cultura a tothom. El turisme és molt important per a l’economia de Catalunya i, per tant, és normal que hi hagi un nombre elevat de visitants internacionals. Som una porta d’entrada no només al món de Miró, sinó també a la cultura d’aquí. El contacte amb Miró és una de les millors maneres d’explicar què és la nostra cultura. Un visitant del Japó fa exactament el mateix que els grups escolars que venen cada dia a casa nostra. Per a les escoles, es tracta d’entendre qui és l’artista més gran del nostre país. Fem la feina d’explicar l’art i, a través de l’art, la nostra història. Defenso la funció del nostre i d’altres museus, com el MNAC o el Macba, com a institucions que expliquen qui som a la gent que ens visita, tant si són nens que estan en plena formació com si són visitants internacionals.

No sé si vaig dir exactament això, però la gran majoria de les persones del món no tenen ni idea de qui és Miró. De la mateixa manera que al món la gran majoria de les persones no saben qui és Pau Casals o fins i tot Mozart. El món és molt gran. Hi ha persones que venen d’altres cultures i que poden utilitzar la nostra cultura per entendre qui som. També és cert que entre els barcelonins hi ha moltes persones que no saben on és la fundació, o que no saben que el funicular forma part integral del sistema de transport metropolità de Barcelona. A mi no m’importa en absolut que ens visiti una persona que no sàpiga qui és Joan Miró, però vull que quan surti digui que ha après moltes coses i li ha canviat una mica la manera d’entendre l’art.

Destacar la importància de l’art per a les nostres societats, la protecció que l’art fa a les nostres vides, la manera en què les exposicions expliquen el que fan artistes actuals de primera importància a escala internacional, el Premi Joan Miró o els nous talents que surten amb l’Espai 13... Les aportacions que aquests artistes fan per ajudar a entendre el nostre món. Els artistes ens ajuden a fer les preguntes indicades i a entendre i a gestionar la complexitat d’aquest món.

No tindria cap vergonya de presentar-me ara davant de Miró i explicar-li el que estem fent. Crec que estaria content. Actualment tenim una gran exposició a Tòquio. A la tardor tindrem Miró i els Estats Units i la primavera següent anirà a Washington. Celebrem el nostre 50è aniversari de Tòquio a Washington, passant per Solsona. Perquè tenim un projecte, tan important com una gran retrospectiva a Tòquio, que és portar quatre obres a Solsona perquè Miró dialogui amb l’Orant de Pedret.