0
Llibres
Barcelona - 8 juny 2025 2.00 h

Eva Arasa Altimira

Escriptora

Eva Arasa presenta una obra policíaca sobre l’assetjament

- Barcelona

Eva Arasa Altimira (Sabadell, 1976), llicenciada en Història i en Comunicació Audiovisual, ha exercit de periodista, comunicadora i docent. Fins ara havia escrit i publicat poesia i narrativa, gèneres amb què ha guanyat tres premis, i acaba de debutar en novel·la amb L’ànima separada del cos, publicada per Medusa. L’editorial és andorrana, com l’ambientació de l’obra, perquè Arasa viu a Andorra des del 2009, on ha format part del Col·lectiu Portella i ha col·laborat a diversos mitjans.

L’ànima separada del cos comença la matinada de l’1 de novembre del 2019. Un grup de nois decideix allargar la festa al berenador dels Prats de la Farga, a tocar del riu d’Os de Civís. Quan un d’ells s’allunya de la resta, descobreix el cos nu d’una jove amb signes evidents de violència. La inspectora Elisa Blanch, del grup de delictes contra les persones, rep l’encàrrec de coordinar la investigació. La víctima és la Clàudia Bosch, una noia de divuit anys que, com ella, havia patit assetjament escolar. Les coincidències obren la porta a records que l’Elisa preferiria no haver de reviure: els crits dels companys, “Bruixa, bruixa, bruixa!”, i una experiència traumàtica que es remunta a la nit de la castanyada de quinze anys enrere.

La novel·la mostra el procediment policial de manera acurada, amb una creació de personatges sòlida i diverses trames que conflueixen de manera eficaç, amb alguns girs habituals en el gènere.

De la poesia va passar a la narrativa breu i ara debuta en novel·la. Què tal s’hi ha vist?
Són gèneres que visc de manera diferent. La poesia és més introspectiva. La narrativa breu i la novel·la tenen en comú que em permeten parlar de temes que m’interessen des de la ficció. La novel·la, a diferència de la narrativa breu, és una cursa de fons. Hi ha moments en què abandonaries, cosa que fa que sigui molt satisfactori quan arribes al final o, com a mínim, quan tens el primer esborrany complet.
Continua escrivint poesia i narrativa, oi?
De poesia n’escric sempre, m’ajuda a explicar-me a mi mateixa, a canalitzar emocions i pensaments obsessius. La narrativa breu neix de manera similar, d’una idea o una frase que em ronda i que no em deixa anar, però va una mica més enllà i passa aquesta idea pel sedàs de la ficció. I sí, també en segueixo escrivint. Quan estava escrivint la novel·la, en una de les crisis de confiança que vaig tenir, recordo que vaig haver de parar i, per distreure la ment, vaig escriure un conte. Aquest conte ha acabat formant part de la novel·la.
És curiós que, per debutar en novel·la, hagi triat un gènere com el policíac. I amb un estil tan pur...
Soc lectora del gènere, tot i que no és el que més llegeixo. És un gènere que permet mostrar aspectes de la societat que no ens agraden i que preferim ignorar si no ens afecten directament. A banda que és distret i, en general, té la capacitat de despertar i mantenir-nos viva la curiositat.
L’ambientació andorrana és perquè vostè hi viu, suposo. O hi ha més motius?
És perquè hi visc i també perquè és un entorn, muntanyós i alhora urbà, que penso que dona joc per al gènere negre. Algú ha remarcat que la meva és una Andorra molt plujosa, i és cert, és una ambientació que he creat amb tota la intenció perquè trobo que s’adiu a la trama i al gènere. També és cert que, quan vaig arribar al país, fa més de quinze anys, una cosa que em cridava l’atenció dels dies grisos eren les bromes aferrades a les muntanyes, com si fossin un paisatge de Friedrich. És una visió que, encara ara, exalta l’esperit romàntic que porto a dins...
Un dels temes que treuen el nas són les bruixes del Pirineu. Per què el va afegir?
A les històries que escric, tendeixo a reivindicar les persones assenyalades, marginades i, en els casos més extrems, jutjades i martiritzades. Això em va portar, en una època, a llegir força sobre la cacera de bruixes. Les Ordinacions de la vall d’Àneu, al Pallars Sobirà, daten del 1424 i són el primer text legal europeu contra el crim de bruixeria, és a dir, el Pirineu és el bressol de la cacera de bruixes a Europa. En el cas concret d’Andorra, tenim els treballs del Robert Pastor i el Pau Castell que permeten conèixer molt bé aquesta història i trencar mites. Aquí la majoria de judicis per bruixeria eren conduïts per tribunals civils i les condemnes a mort eren a la forca, no a la foguera.
Un altre tema, més actual, és l’assetjament escolar, la grassofòbia més una certa lluita de classes...
M’interessava parlar de l’assetjament escolar perquè és un tipus de violència que afecta infants i adolescents, és a dir, persones que sovint no tenen les eines per defensar-se per elles mateixes. El sistema educatiu, les escoles, intenten fer-hi front amb protocols, però no és fàcil i menys en el context actual, en què una bona part de les interaccions entre els joves es produeixen a l’entorn digital i les xarxes socials. Per a un assetjador, qualsevol excusa és bona. La diferència ha estat històricament l’excusa per a l’odi, i no deixa de ser curiós, tenint en compte que tots som diferents en un sentit o altre.
Tota la part d’investigació policial resulta versemblant. Com s’hi ha documentat?
He tingut assessors del cos de policia d’Andorra. El seu ajut ha estat molt valuós per aconseguir aquesta pàtina de versemblança. Fins i tot em van regalar material –un tros de precinte policial, alguna bosseta per recollir mostres...– perquè m’inspirés mentre escrivia. La veritat és que els estic molt agraïda.
Parlant d’agraïments, als que fa al final de l’obra queda clar que ha estudiat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Per tant, l’ha escrit com ‘mana l’acadèmia’, primer fent una feina d’estructuració, creació de personatges i de trames? O ha anat per lliure?
Vaig fer cas del mètode i vaig planificar trama i escaleta. L’escaleta em va servir per tenir una visió global de la història i saber que s’aguantava i podia funcionar. A partir d’aquí, el procés d’escriptura i sobretot els personatges tenen vida pròpia, amb la qual cosa el resultat final s’allunya força de l’escaleta inicial. Sent una trama policíaca, l’escaleta m’ha permès mantenir la coherència cada vegada que introduïa un element que no havia previst. És a dir, cada vegada que movia una peça, sabia quins efectes tenia sobre la resta de peces del tauler.
Que la protagonista tingui un passat tèrbol, traumàtic, dona molta força a la trama, oi?
Sí, sens dubte. A banda que les ferides ens connecten. Vull dir que això ajuda el lector a sentir empatia cap a la protagonista, però també connecta la protagonista amb altres personatges de la novel·la. De tota manera, el que m’agrada de l’Elisa és que s’esforça a tirar endavant i, per sort, va trobant complicitats al llarg del camí.
Ja treballa en un nou cas de la inspectora Elisa Blanch, doncs?
Sí, és un personatge que m’ha enganxat i trobo que encara puc explicar moltes coses, d’ella. Vaig dubtar perquè un bon amic escriptor em va desaconsellar que publiqués dues novel·les policíaques seguides. Ell creu que no és bo que t’encasellin en un gènere. I segurament té raó. De tota manera, com et deia, segueixo escrivint poesia i contes. Per tant, ja veurem què és el següent que publico.
Tot i que ha dit que no és una gran consumidora de gènere negre i criminal, quins serien els seus referents?
Com a referent més proper, la trilogia protagonitzada per Andreu Boix, d’Albert Villaró. Fa uns anys em van enganxar els nòrdics Stieg Larsson, Camilla Läckberg i Jo Nesbo. Gràcies a la meva germana vaig descobrir, més recentment, la trilogia de l’illa de Harris, de Peter May. Però també m’agraden els cozy mysteries, com els d’Agatha Christie, i els misteris de Phryne Fisher, ambientats a l’Austràlia dels anys 20. En qualsevol cas, jo tinc uns gustos més aviat gòtics. Per tant, a l’inici de tot hi situaria possiblement Els crims del carrer de la Morgue, d’Edgar Allan Poe.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.