Ens va ajudar molt estar quatre anys a l’oposició, quan ens vam presentar, el 2019. Després de dues majories absolutes de Junts, el 2019 vam presentar-nos nosaltres, i després a última hora es va presentar Esquerra Republicana. A l’anterior mandat ells van fer govern i nosaltres vam estar a l’oposició.

Sí, perquè, tot i que estar a l’oposició és molt diferent de governar, vas coneixent les dinàmiques dels plens, el tema jurídic, totes les tramitacions administratives, o els tempos. I això ens va anar molt bé. Sí que al principi costa, perquè ningú t’ensenya res. Però ara, molt bé, la veritat. Anem amb un ritme, jo crec, trepidant, fent canvis molt interessants. I res, no parem, és un no parar.

Nosaltres no ho vam decidir així, sinó que vam estar obligats a fer-ho. Teníem clar que havíem de pactar. I de seguida vam convocar ERC, però van dir que no. I després vam creure que, com que governar en minoria és dur, podíem anar amb Junts. I també ens van dir que no. Però de moment, molt bé. Sí que és veritat que fem una feinada intentant parlar i negociar i acceptem propostes de canvis. Sobretot quan portem temes grans al ple. Així s’aproven projectes com el de la naturalització de l’entorn del Monestir.

Vam veure una subvenció de la Generalitat molt interessant, d’adaptació al canvi climàtic, i crèiem que ho havíem d’aprofitar d’alguna manera. Davant l’ajuntament tenim una plaça dura i vam dir: “Doncs, arrenquem un tram de paviment i plantem-hi arbres i vegetació, amb una font, uns bancs.” I també darrere el monestir, que hi ha molta gespa però no hi ha ombra. És un dels projectes de què estem més contents. Ara s’ha acabat el període de licitació i es podrà fer aquest any.

Sí que és una aposta, però és pensada. En el nostre programa polític hi ha la voluntat de donar a conèixer el potencial del poble. Ara, fem-ho a poc a poc i mirant la manera de no convertir-nos en un poble massa turístic com ha passat a Peratallada, Púbol o Pals. Són pobles que tenen molt de patrimoni però que han captat un turisme massiu que ha fet encarir els preus. I sí que volem donar-lo a conèixer, però mirant molt que tot això no surti de mare o que hi hagi uns límits. Hem rebut ofertes de promotors que volien comprar habitatge per destinar-lo a ús turístic, i els hem dit que no. Perquè volem que el poble sigui per a la seva gent. Volem que el poble sigui de la seva gent. Turisme sí, però regulat.

Per evitar-ho, és important que la gent faci vida al poble. És potser l’objectiu principal que ens vam marcar en aquest mandat: fer comunitat. Ja sé que és un terme abstracte, però és molt important. Quan vam entrar teníem un pavelló municipal en un estat lamentable. Hem posat molt d’esforç perquè s’hi facin activitats. Vam arribar a un acord amb el Bàsquet Sarrià i tenim un equip federat infantil que hi fa els entrenaments. S’hi fa gimnàstica, voleibol, futbol sala... Això ha omplert de contingut l’equipament i ha fet que la gent es trobi i socialitzi. Fer xarxa és clau, perquè dona identitat de poble.

Que et fa sentir que pertanys a un lloc. Això es trobava a faltar. Ara es tornarà a fer el casal d’estiu, que està mancomunat amb Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Hem començat a fer activitats conjuntes mancomunades, perquè no té sentit que siguem pobles petits que estiguem a tocar i que cadascú faci la seva. També l’espai de Can Geli es destina a fer activitats per a la gent gran i per als joves, tot i que aquest s’està reconfigurant. A més, hi ha la penya del Barça. I tot això gràcies a la gent voluntària que ha vingut i ha proposat alguna activitat. Hi ha caliu. Ens vam proposar omplir de vida els equipaments municipals. Ara volem fer-ho també al casal republicà, al costat del qual es vol fer un aparcament gran.

Un dels problemes més grans que tenim des de fa molts anys és que el nucli antic del poble, la plaça de la Generalitat o la plaça de l’Església, són carrers petits i s’hi acumulen molts cotxes. Cal un aparcament gran, perquè a Cervià ja tenim uns mil habitants i és un dels pocs pobles que no tenen un aparcament municipal. Al costat del casal hi ha aquest gran terreny. Al ple del maig es va aprovar el projecte inicial. Un cop tinguem l’aparcament, podrem fer millores i regulacions al nucli antic. Com al carrer Priorat, que s’ha de regular, però hi ha moltes altres variables que cal tenir en compte.

Sí, es vol fer els carrers nous, soterrar les línies, etcètera. Entre altres propostes, el que hem entrat al Puosc és la pacificació de tot el carrer Girona i la plaça. Això seria potser de cara al 2027, però no sabem encara quan podrem comptar amb el finançament.

El pla de mobilitat ja l’hem fet. No podem regular-ho tot de cop, perquè seria un desgavell. El que sí que hem començat a regular són zones conflictives del poble com ara la zona de l’escola en hores punta. El semàfor no depèn de nosaltres, fa temps que està demanat a la Generalitat. S’ha posat un radar que indica la velocitat, i també senyals lluminosos que indiquen els passos de zebra. I crec que es pot dir que s’hi ha vist una millora.

Hem fet molta feina. En els equipaments municipals hem fet canvis en la il·luminació. Tenien molts anys i ho hem substituït amb llums led. Tot l’Ajuntament, tot l’entorn ho té. Al pavelló ara estem pendents de fer-ho. A l’església de Sant Genís, també. També vam posar una partida l’any passat per regular tota la llum d’aquest edifici de Can Geli de l’Era i ara es pot escalfar segons les necessitats, no cal escalfar tot l’edifici.

Aquest és el tema urbanístic més important que tenim al poble. Però no d’ara, de fa 15 anys. Quan vam entrar a l’Ajuntament vam fer molta feina per parlar amb les empreses i amb Urbanisme, i es va arribar a un acord amb Urbanisme d’aquell moment. Era un acord amb què tothom se sentia còmode. Ara ens trobem que l’Urbanisme actual no acaba de veure bé el pacte. No puc dir res més. Però el nostre objectiu, el de tots els partits, tant govern com oposició, és seguir avançant. Aquest és un tema de poble.