En primer lloc, lamento que ens n’haguem assabentat per la premsa. Aquesta proposta no és que no tingui el consens del territori, és que ni tan sols se’l va informar. Per tant, comencem malament. És evident que el nostre municipi és el més afectat. La proposta genera més preguntes que respostes i té una sola diferència amb el que ja fa anys que va presentar Aena: en lloc d’afectar un espai natural, n’afecta dos, la Ricarda i el Remolar. I a canvi, proposen unes compensacions que no concreten i que no caben en un delta que la Unió Europea ja ha advertit que cal protegir més i millor, d’entrada, i no a canvi de més destrosses. Més enllà de la proposta, cal preguntar-se en què contribueix l’ampliació de l’aeroport a millorar la vida quotidiana de la gent, si permetre que arribi més turisme contribueix a garantir i defensar el dret a l’habitatge a la gran Barcelona, o fa exactament el contrari. També sobta que es parli d’una inversió de més de 3.000 milions d’euros i que, en canvi, Rodalies pateixi un infrafinançament crònic que afecta la vida diària de milions de persones a l’àrea metropolitana i a bona part de Catalunya.

Aquest és un mandat d’inversions importants. Estem enfocadíssimes a acabar-les. Quan jo accedeixo a l’alcaldia pujo en un tren en marxa, pràcticament totes aquestes inversions ja estaven començades. La feina que queda per fer ja no és començar res, sinó acabar-ho. Sí que hem posat la primera pedra a una promoció d’habitatge propi, d’El Prat Espais. És un mandat en què hem intentat deixar descansar una miqueta la gent a l’espai públic, tot i que també fem obres de carrers, i ens hem enfocat en els equipaments. Tenim una obra colossal, importantíssima per a nosaltres, que és la residència de la gent gran. La tenim a mitja construcció, i també tenim en marxa projectes vinculats a l’habitatge.

No encara. Som aquí. Evidentment, la nostra intenció és arribar a un 100% del concert, que serà molt difícil, però tinc la sensació que estem treballant en bona sintonia amb la Generalitat. Aquest govern i l’anterior estan d’acord amb nosaltres que, pel tipus de ciutat que som, pel nombre d’habitants que tenim, necessitàvem una altra residència. Nosaltres teníem la voluntat política de posar al seu servei el solar, un solar propi, i fer la construcció per mitjà de convenis. Hem aconseguit molts milions de fons Next Generation perquè és una residència molt diferent al tipus de residència que estem acostumades a veure. Per sort, ja havíem començat a treballar d’aquesta manera diferent abans de la pandèmia. La pandèmia ens va donar la raó. No és només construir una residència, sinó que els serveis estiguin adaptats a les butxaques de la gent. Proposar que la ciutadania pagui 2.500 euros de mensualitat és absolutament inviable. És veritat que la Generalitat està treballant molt d’acord amb nosaltres en concertar cada cop més places. Per ara no tinc cap queixa de la Generalitat, però tampoc no tinc cap concreció més.

De moment l’estem consolidant. Des de l’Ajuntament també estem contribuint a la mobilitat sostenible amb un altre projecte, en què necessitem la connivència de les empreses privades, que són els plans de mobilitat d’empresa. Al nostre municipi és molt fàcil trobar una alternativa al vehicle privat per fer els trasllats dintre de la ciutat, perquè ni tenim pujades i baixades, ni tenim nuclis disseminats, però és veritat que tenim marge de millora quant als desplaçaments cap als centres de treball, perquè tenim tres o quatre polígons industrials o parcs empresarials. La nostra funció principal no és aspirar a passar d’onze vehicles i una furgoneta, al doble. Ja ho anirem veient. Vam començar amb l’estratègia de passar dels vehicles propis municipals de la nostra flota a vehicles compartits, aprofitant l’electrificació els obríem a la ciutadania. Aspirem a no tenir ni un cotxe de combustió fòssil dintre de l’estructura municipal. El nostre objectiu és ser municipi exemple. Hi ha molts municipis que podrien emmirallar-se en com hem demostrat al Prat que podem fer una contribució d’estalvi de tones de CO2 a l’atmosfera.

Sí, som municipi tractor, que dic jo. Tots els ajuntaments hi estem obligats. Qui més qui menys ha estat mirant el voltant per veure com i quan ho fèiem, n’hi ha molt pocs que s’hagin atrevit a ser els primers. És comprensible. Vam estar molt de temps treballant per veure com podíem complir els estàndards de la Unió Europea i com ho podíem fer amb una visió pedagògica que afectés d’una manera menys negativa el conjunt de la ciutadania. La planificació va ser vital. Volíem arriscar-nos el mínim possible. Vam aprofitar fons Next Generation per fer el canvi del sistema de contenidors. Quan diem que tenim contenidors intel·ligents no és una fal·làcia. Són uns contenidors que han incorporat tota la nostra experiència en gestió de residus.

Ho comprenc perfectament, que sigui impopular. No vull dir que sigui menys lesiva que a les ciutats de l’entorn, però al Prat és molt menys lesiva que la mitjana de l’àrea metropolitana. Dels 36 municipis de l’àrea metropolitana, som el quart més barat. Amb aquest sistema, qui ho fa bé tindrà unes bonificacions més grans. Aquest és el model implantat correctament. Amb les dades que ja tenim de les primeres setmanes, que no són definitives, ja podem dir que són millors del que nosaltres mateixes pensàvem; i veiem també que la ciutadania ho està acceptant, si ens fixem en els impropis que hi ha a cadascun dels contenidors i en el nivell de civisme que estem observant als voltants de les illes de contenidors. La manera d’explicar-ho ha estat la correcta i les bonificacions s’estan entenent. Ningú ens aplaudeix per haver imposat una taxa nova, evidentment, però diria que som un municipi que altres municipis poden venir a copiar, no només pel sistema tecnològic d’implantació, sinó pel sistema d’explicar-ho a la ciutadania, de posar-ho fàcil.

Des del Prat ho veiem bé, però hi poso un però. De cap manera ens hi oposaríem, però per a mi un parc natural no és gaire garantia. El que necessitem són diners. Cal un pla de gestió que faci possible allò que la Generalitat ha entomat. El PSC ha recollit el guant de l’anterior govern d’ERC. Els socialistes ens van dir que farien un pla de gestió, que és l’eina que necessita l’entorn, el medi ambient i l’ecosistema natural, i d’altra banda, la pagesia, que també necessitem. Ens van dir que farien un pla de gestió per assegurar tant la pervivència de les espècies naturals com la pervivència d’una economia lligada a l’agricultura. Aquesta pla de gestió, aquesta eina imprescindible, no ha arribat. Quan arribi, la podrem valorar, i esperem que arribi amb diners, finançada. Si es diu parc natural, fantàstic. Si es diu pla de gestió, també fantàstic. El que jo plantejo és que hi altres parcs naturals que ja tenen aquesta etiqueta i que les inversions que des de la Generalitat s’hi estan aportant són del tot insuficients. Més enllà del nom de la cosa, jo el que tinc ganes és de veure una proposta en ferm que vingui acompanyada de recursos.

Sí, però fusionar els dos consorcis amb diners. El consorci dels Espais Naturals del Delta, la màxima autoritat de gestió d’aquest territori, funciona amb una mà al davant i l’altra al darrere. No pot ser que ens plantegem crear un parc natural o crear una fusió de consorcis sense reclamar a la Generalitat que posi diners sobre la taula per a la pervivència del delta.