Es compleixen dos anys del desembarcament logístic d’Amazon a les comarques gironines, dins el macropolígon Logis Empordà que la Generalitat va impulsar entre el Far i Vilamalla. El gegant del comerç mundial hi opera 150.000 metres quadrats distribuïts en tres plantes, dos terços de les quals pràcticament robotitzades per a l’emmagatzematge i l’inici de l’expedició dels estocs, que posteriorment culmina una plantilla humana que ja ha superat la previsió inicial d’un miler i mig. El director del centre, Jordi Bellana, va anunciar ahir que ja són 1.700 els contractats en un moment de l’any que encara és lluny dels pics de la temporada punta, entre el Black Friday i Nadal. La multinacional va convidar una delegació d’autoritats polítiques –encapçalades pel president de la Generalitat, Salvador Illa– a conèixer el frenètic procés de recepció de mercaderies i arxivament, en què la mecanització de quilòmetres de cintes transportadores i la robòtica s’alien de moment amb la mà d’obra humana. Un modern robot despaletitzador permet retirar els palets de les càrregues més voluminoses. I el moviment frenètic de prestatges robotitzats els estalvia molts quilòmetres a peu. Els treballadors es limiten, que no és poca feina, a processar una mitjana d’unes 400.000 comandes diàries, introduir-les manualment als prestatges, empaquetar-les i assistir als vehicles que constantment hi entren i en surten.

Bellana va presentar a Illa la darrera innovació que ja han començat a posar a prova per primer cop a Catalunya. És l’URL, un robot d’etiquetatge articulat i precís que ha desenvolupat l’equip europeu de recerca que, a més d’accelerar l’estampada de les etiquetes amb l’adreça i les dades codificades de cada comanda, les pot adherir en superfícies irregulars, de manera que es preparen per començar a fer servir embalatges de cartró i adhesius d’identificació més petits. Menys petja ecològica en espera d’avenços, per exemple, en la distribució de mercaderies –el president no va anunciar cap notícia respecte a l’estació ferroviària d’ample mixt per a mercaderies i contenidors a escàs quilòmetre i mig– i en l’última milla, amb la corrua de furgonetes repartint pels carrers i les cantonades.

Sobre el terreny, l’altra petja de la planta –i la resta de grans naus veïnes– en un macropolígon que comença a quedar petit. Entitats del territori alerten de la progressiva desaparició de conreus i paisatges dalinians. Però l’alcalde, Jaume Arnall, s’ho continua mirant amb un altre prisma: li han resolt el capítol d’ingressos, amb IBI, permisos d’obres i impostos d’activitats econòmiques. I va recordar que va néixer en un mas proper i que aquells eren “terrenys on hi malvivia un pagès, un sol sou a l’any”, on ara hi ha 1.700 treballadors. Amazon també destaca que donen sortida a articles de 3.500 pimes catalanes, que van suposar 19 milions de comandes al 2023. Tres quartes parts es van distribuir a l’estranger, dada que traslladada a la macroeconomia vol dir 300 milions d’euros més a la casella d’exportacions de Catalunya.

Illa, per la seva banda, va agrair el pragmatisme, en una jornada en què va començar opinant sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat i va visitar també cellers de vi i trulls d’oli a Capmany. Un mix d’economia d’avantguarda i sector primari. El president va lloar que la planta conciliï l’ús de tecnologia per mantenir els treballadors amb bona salut laboral –l’aire condicionat dins l’enorme nau s’agraïa davant els 33 graus a l’exterior– i salaris inicials força superiors al mínim professional.

Malgrat això, la tecnologia fa estar atent el govern català sobre els algorismes de control digital per mesurar la productivitat dels 2.000 treballadors del centre de la multinacional al Prat de Llobregat. Ser Catalunya avançava dimarts una sanció contra la qual l’empresa, que defensa que compleixen amb les normatives legals, ja ha recorregut davant Inspecció de Treball. D’això ahir, almenys en públic, ningú no en va parlar.