Música
Judas Priest
Grup de música
“De nens, miréssim on miréssim, només es veia fum”
El Rock Fest, a Santa Coloma de Gramenet, és ja un referent entre els festivals de mètal del sud d’Europa
El grup britànic, pioner del gènere, hi actuarà a finals de mes junt amb Slipknot i Scorpions
Ian Hill (West Bromwich, Regne Unit, 1951), baixista històric de Judas Priest, atén El Punt Avui en una videotrucada.
Deuen respondre sovint preguntes com aquesta, però tant vostè com Rob Halford tenen 78 anys. D’on els surt l’energia?
Sempre he cregut que una part important d’estar bé físicament té veure amb el cap, així que ser positiu ajuda a mantenir-te jove. Però la indústria del rock, a més, és encara una indústria prou jove; s’està demostrant que, a diferència per exemple de l’atletisme, s’hi poden desenvolupar carreres llargues...
‘Invincible Shield’, el seu últim disc, es va publicar l’any passat, però Judas Priest podria continuar tocant en grans festivals sense necessitat de presentar cançons noves, com, de fet, ja fan tants altres companys de quinta.
Bé, en aquest ofici s’aprenen coses noves cada dia, i sempre millores. Tenim coses a dir, encara, i per a nosaltres és important continuar mantenint-nos creatius. En cada disc que fem procurem sempre fer un pas endavant.
Per què va començar a tocar el baix, vostè?
Vaig aprendre a tocar el contrabaix a través del meu pare, que el tocava en diferents bandes de jazz locals. I una cosa va portant-te a una altra de forma natural. Tocar el baix és una cosa que m’encanta, des del primer dia, i si per alguna raó hagués de deixar de tocar-lo, sens dubte el trobaria a faltar! La feina d’un baixista és donar a les cançons allò que necessiten, encara que això a vegades pugui anar en detriment d’un mateix.
Hi ha qui ignora, quan toca fer llista dels grups més veterans, que Judas Priest, tot i viure el seu auge entre finals dels anys setanta i mitja dècada dels vuitanta, va formar-se a Birmingham l’any 1969, quan ningú feia servir l’etiqueta ‘heavy metal’. Com van aconseguir fer un pas endavant i anar més enllà dels patrons del ‘blues’ que tenien tantes altres bandes de rock dur?
Bé, de fet, el heavy metal com a tal no existia l’any 1969! La raó que hi trobo és el clima, el paisatge. Vam formar-nos en una part d’Anglaterra molt industrial. Quan érem nens, miressis on miressis, no hi veies flors o camps, sinó fàbriques, fum i xemeneies. D’allà no únicament vam sortir nosaltres, sinó també Black Sabbath, i aquell entorn ens va ajudar a sonar únics i especials fins que un dia algú, als anys setanta, per descriure-ho, va dir: “Això és heavy metal, nois!”
Li va marcar el caràcter, aquest entorn?
Sí, és clar. Quan anaves a l’escola el que veies eren mines de carbó i un munt de fàbriques de molles. Ara tot aquest paisatge ha deixat d’existir, però a l’escola, si et demanaven que pintessis un dibuix, pintaves el que veies. Però els nens són nens i busquen divertir-se, i si allò era el que hi havia al teu voltant, procuraves ser feliç.
Per què als concerts de Judas Priest, o als festivals de mètal, s’hi veuen tants infants amb els seus pares?
Perquè és una música increïblement versàtil, hi ha molts tipus de mètal on enganxar-se. I, com deia abans, si t’esforces a posar-te al dia, si et mantens rellevant i avances endavant amb els nous temps, acabaràs arrossegant gent jove.
Per què Judas Priest va gravar bona part de tres discos de començaments dels anys vuitanta, entre els quals ‘Point of Entry’, a Eivissa?
Per una qüestió d’impostos, ja que a la Gran Bretanya hi havia aleshores unes lleis estúpides i el govern se t’enduia tots els diners. Així que vam anar a Eivissa i... quins records! Recordo llogar unes motocicletes i recórrer tota l’illa, però, és clar, ja et deus imaginar que aquesta illa està plena de distraccions: la platja, els clubs...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.