Catalunya és una de les zones de la península més bombardejades pels llamps. Concretament, a Barcelona es detecten cada any unes quatre descàrregues elèctriques de mitjana per quilòmetre quadrat. Aquesta ràtio pot ajudar a entendre per què Catalunya concentra una part important de les firmes de parallamps que hi ha a l'Estat. Però és insuficient per explicar per què atresorem una de les empreses més antigues del món en aquest sector: Torrente Tecno Industrial, que enguany celebra el 150è aniversari.

Per esbrinar les raons últimes d'aquesta longevitat en un món en el que les empreses neixen i moren amb una gran facilitat cal guardar les estadístiques al calaix i acostar-se a l'establiment, situat al carrer del Marquès de Barberà de Barcelona. Un cop allà, convé plantar-se just davant per veure l'exterior, una joia del patrimoni comercial barceloní i admirablement ben conservada. Sense poder-ho evitar, la mirada es fixarà en el rètol, una de les mostres més sorprenents del disseny gràfic català de mitjan segle XIX, “J. Torrente. Parallamps” i, sobresortint, un braç amb la mà closa que agafa tres llamps. Després toca tafanejar una mica l'aparador pulcrament decorat amb fotografies històriques de la botiga i de l'antic taller i amb una col·lecció de parallamps.

Segurament en aquell moment ens sobrevindrà un fort sentiment de pèrdua pels molts aparadors històrics que el pas del temps i la insensibilitat dels propietaris han fet desaparèixer de la ciutat. I aleshores obrirem la porta i voldrem conèixer qui s'ha esforçat d'aquella manera per preservar el testimoni d'aquella ciutat menestral, anterior a les exposicions universals, i coneixerem en Carles i en Jordi Torrente, la quarta generació de la família propietària i actuals gestors del negoci.

En Carles explica que el negoci el va muntar l'any 1860 el patró del seu rebesavi, Josep Torrente, que el 1892 el va adquirir. Fins a la dècada dels anys 30 del segle XX, l'empresa feia parallamps de tipus Franklin, per l'inventor, i també treballs de forja. A partir de llavors el negoci va abandonar la foneria, que començava a ser incompatible amb la vida de la ciutat, pel fum, i va passar a complementar el negoci dels parallamps amb els articles d'electricitat industrial. D'aquella època, en Carles recorda que el seu avantpassat va participar en l'inici de la il·luminació elèctrica de la ciutat de Barcelona, i que va ser tresorer de l'Exposició Universal del 1929: “Som una empresa petita que no obstant això ha estat present en moments històrics de la ciutat”, explica orgullós Carles Torrente.