L'activitat econòmica es desenvolupa dins d'un món globalitzat, de manera que la recuperació depèn no tan sols de la nostra saviesa a l'hora de fer els deures que ens pertoquen: reformes estructurals tals com el mercat del treball, la política energètica, las polítiques fiscals, etc., sinó de decisions alienes a les nostres fronteres, incloent-hi les fronteres de la UE. Per tant, és difícil establir el punt que pot marcar la recuperació econòmica, però podria ser aquell en què es tranquil·litzessin els mercats financers; el crèdit tornés a les empreses fonamentalment per projectes emprenedors– en l'actualitat la majoria de les sol·licituds de crèdit són per refinançament - i, com a conseqüència, l'atur disminuís progressivament.I les reformes al mercat de treball permetessin millorar la competitivitat lligada amb la productivitat, incidint positivament en la balança comercial.

Seria convenient analitzar quins van ser els motius que van permetre assolir el nivell d'ocupació d'abans de la crisi. Bàsicament, la demanda de llocs de treball de poca qualificació destinats a nodrir les necessitats de mà d'obra provocades per la bombolla immobiliària, en detriment d'altres activitats com ara la indústria i els serveis. L'Estat espanyol s'ha caracteritzat, tradicionalment, per tenir una borsa de desocupats entorn als 2.000.000 de persones. Actualment, l'atur se situa entorn de les 4.500.000 persones, aquests 2.500.000 addicionals, de les quals una gran majoria provenen de la construcció, seran de difícil col·locació per la seva escassa formació i les dificultats inherents al seu reciclatge per altres activitats. Per altra banda, l'atur continua afectant la resta dels sectors productius que en alguna mesura podrien donar ocupació.El procés de recuperació de l'atur serà llarg i dur. Molt llarg? És difícil contestar-ho; alguns diuen que tardarem 10 anys. Del que estic convençut és que el termini serà superior als 5 anys. Hem de recordar que està comprovat que a l'Estat no es comencen a crear llocs de treball fins que el PIB no se situa entorn del 2,5%. Per aquest any, la previsió del govern és de l'1,3 % i els organismes internacionals el situen entorn del 0,7%. Sobren comentaris. Gurus de l'economia pronostiquen una possible recaiguda de la crisi financera a l'economia occidental. Amb aquestes perspectives, qui s'atreveix a fixar un termini per a la recuperació de l'economia i, per tant, de l'ocupació?

Em permetré invertir l'ordre de la pregunta. Al món tenim, per una banda, els BRIC (Brasil-Rússia-l'Índia-la Xina), alguns països asiàtics més, com ara Tailàndia, i països de l'amèrica Llatina que es recuperen de la crisi dels 80, que tenen magnífics nivells de creixement i que en casos com la Xina són els finançadors d'Occident, especialment dels EUA. Per altra banda, hi ha el que podríem anomenar l'economia occidental: els EUA, fortament endeutats i amb nivells d'atur –de prop del 10%– per ells impensables, i la UE amb Alemanya al capdavant i els països perifèrics actuant com a fre, dels quals l'Estat espanyol forma part. En aquest context podem dir que l'economia dels BRIC i altres d'emergents és la –aparentment– més estable, que dins l'economia occidental els EUA, a causa de la flexibilitat i dinamisme dels seus mercats, pot recuperar-se abans que la UE; dins la UE, Alemanya serà la primera a recuperar-se, i l'Estat espanyol –amb permís dels mercats– tindrà una lenta recuperació dins el grup dels perifèrics.Catalunya dins l'Estat, pel seu dinamisme tradicional, hauria de ser en el grup davanter de la recuperació junt amb territoris com el País Valencià i la comunitat de Madrid. Pel que fa a Girona, crec que es disputarà el segon lloc amb les comarques tarragonines. No em veig capaç d'establir un horitzó temporal dins el que es vagin succeint els fets previstos. Com a conclusió voldria remarcar que l' economia no és una ciència exacta; qualsevol anàlisi se sotmet a múltiples variables amb capacitat de modificar dràsticament qualsevol diagnosi. En el món econòmic la frontera entre diagnosi i prognosi és extremadament tènue.