Focus

Ignasi Buqueras

president de la Comissió estatal per a la Racionalització dels Horaris a L'estat espanyol

“L'Estat espanyol lidera la sinistralitat laboral i l'estrès a Europa, en part, pels horaris”

A d'altres països si una persona passa onze hores a la feina se la titlla d'ineficient, aquí la premiem

Per què l'Estat espanyol és l'únic d'Europa amb uns horaris tan llargs?

No és perquè siguem mediterranis, perquè a Itàlia i Portugal no tenen uns horaris com nosaltres. Tampoc sempre ha estat així. De fet, és una cosa relativament nova. Fins als anys trenta del segle passat dinaven entre les 12 i les 12.30 del migdia i sopaven com a molt tard a les 8 del vespre, com a Europa. Després de la Guerra Civil, amb la proliferació de la pluriocupació, necessària per subsistir, es van anar retardant els horaris fins avui.

Aquesta particularitat ens costa molt cara.

Espanya és el primer país europeu en índex de sinistralitat laboral, en absentisme laboral i en estrès, i això té molt a veure amb els horaris que tenim. I també som el país amb el segon pitjor índex de productivitat d'Europa malgrat que som el país en què més hores estem a la feina. Està comprovat que a partir de les vuit hores de feina les persones ja no poden rendir més.

Tanmateix la cultura del presentisme encara està molt arrelada.

És una pràctica tercermundista en què el que preval és que estiguem a l'empresa tant si treballem com no. Preval el treballador que es queda fins que marxa el director, el cap de secció o l'alcalde.

Com canviem una pràctica tercermundista però omnipresent?

El primer que hem de fer és millorar la productivitat i això només s'aconsegueix si optimitzem el temps de treball i tenim una cultura d'eficiència tendint a l'excel·lència, si volem ser competitius en un món cada cop més globalitzat. A d'altres països una persona que està onze hores a la feina es veu com algú ineficaç, que perd el temps; en canvi, aquí la premiem. Això suposa despesa energètica extra per a l'empresa.

Amb la sensibilització de directius i empresaris sembla que no n'hi ha prou per fer un canvi. No creu que calen accions més contundents?

Enguany estem propiciant grans pactes nacionals, entre organitzacions sindicals i empresarials, i un altre entre tots els partits polítics. M'he reunit amb tots els representants que hi ha a l'arc parlamentari, des de Cayo Lara fins a Mariano Rajoy. Tots hi estan d'acord, però de moment només són bones paraules. Això sol no serveix. El que estem propiciant és que se signi un gran pacte polític.

L'altre gran pacte és amb les televisions; tant condicionen?

No pot ser que aquí comencin els programes de prime time quan acaben a Europa; això propicia la sinistralitat laboral perquè el fet d'allargar tant el dia fa que l'espanyol mitjà dormi 40 minuts menys que qualsevol altre ciutadà europeu i això és perjudicial per a la salut. Si mires un partit de futbol que acaba a les 12 de la nit, l'endemà no pots estar en totes les condicions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.