Focus

Tornen les fàbriques

L'increment de costos a la Xina i els canvis en el mercat català estan fent que algunes pimes es plantegin tornar a produir a casa nostra. La desaparició de professionals especialistes fa inviable que alguns sectors puguin fer marxa enrere

Ara és el moment de començar a plantejar si és interessant tornar a produir a Catalunya
Empreses catalanes que abans ho importaven tot de la Xina cerquen alternatives locals
Interchina Consulting preveu que els salaris creixin fins a un 150% en una dècada
L'era de la Xina dels preus decreixents
s'ha acabat
per sempre més
No es pot generalitzar, dependrà molt del sector i de la inversió que s'hagi fet

Xina va pel camí de deixar de ser competitiva per a algunes empreses. La ràpida transformació de la potència asiàtica de la fàbrica del món en un gran mercat de consum està comportant un significatiu increment dels costos de produir: els salaris pugen entre un 10% i un 20% anual i al mateix ritme s'eleva la pressió fiscal i legislativa. I si el preu de l'energia encareix el transport de la mercaderia, al final és qüestió de començar a fer números. Jaume Ribera, professor d'IESE i del CEIBS de Shangai, adverteix a les empreses catalanes que “és el moment de començar a plantejar-se tornar a produir aquí”.

A Tecnitoys, fabricant de Scalextric, ja fa temps que van treure la calculadora i el que han descobert els està fent repensar tota la seva estratègia de producció. Fa més d'una dècada, aquesta firma catalana va traslladar a la Xina tota la producció dels seus cotxes i circuits en miniatura: “La diferència de costos era tan gran que no fer-ho hauria significat la ruïna”, va explicar el conseller delegat Sergi Pastor en una entrevista a L'Econòmic (vegeu número 25). Pastor afirmava que les decisions empresarials no són per sempre i que cal adaptar-se constantment a l'entorn. “Ara quan algú em diu que se'n va a la Xina, jo penso que marxen quan tothom ha de tornar”, assegurava.

INDÚSTRIA BEN VISTA.

L'entorn canviant a què es refereix Pastor no és exclusivament la transformació de la Xina sinó també les noves condicions que es donen a casa nostra. La crisi ha significat una sacsejada dels antics esquemes i el sorgiment d'una nova forma de veure els negocis que pot propiciar que les fàbriques puguin recuperar una part del terreny perdut els darrers anys. D'entrada hi ha un canvi de percepció respecte de la indústria. Amb el consum intern sota mínims i la inversió pública en retrocés, les vendes a l'exterior s'han convertit en el motor de la tímida recuperació de l'economia. Per dir-ho clar i català: la maltractada indústria ens està traient del pou. “Els països que més ràpidament estan sortint de la recessió són els més industrialitzats i això ha tornat a prestigiar les fàbriques”, destaca el professor Ribera.

A més, la crisi també està contribuint a trencar els vells tabús de la resistència a cooperar entre empreses per guanyar competitivitat. És el cas del fabricant de joguines Comansi, que s'ha unit a Tecnitoys i altres empreses per investigar alternatives més barates a la injecció de plàstic com ara el prototipatge ràpid, fet que obriria la porta a repescar part de la producció que ara encarreguen als seus proveïdors de la Xina. El 70% de la producció d'aquesta empresa són figuretes no articulades de personatges infantils que es posen o passen de moda amb una gran facilitat. Els grans volums de producció que exigeixen els proveïdors xinesos i els llargs temps de resposta dificulten adaptar-se a les ràpides oscil·lacions del mercat. Amb l'augment dels costos, aquests desavantatges han començat a pesar molt. Per aquest motiu Comansi ha decidit tornar a produir a la planta de Viladecans (Baix Llobregat) els coneguts Barça Toons que abans es feien a la Xina. D'aquesta manera poden reaccionar més ràpidament quan hi ha el fitxatge d'un nou jugador o si algun altre cobra una especial rellevància i fa disparar les vendes. “La vida de les llicències és cada vegada més curta i controlar de prop la producció és bàsic per nosaltres”, explica Daniel Rossinés, director general de la marca.

Altres firmes d'injecció de plàstic per al sector de la cosmètica o auxiliar de l'automòbil també han tingut un repunt de l'activitat després que antics clients que compraven producte xinès els hagin tornat a fer comandes.

Rossignol, el principal fabricant d'esquís del món, que té a Artés (Bages) una planta, es va adonar que produir a la Xina no era tan beneficiós com creien. Així que han recuperat la producció de 90.000 parells d'esquís.

Antoni Soy, degà de la Facultat d'Empresa i Comunicació de l'Uvic, va detectar que algunes companyies catalanes s'estaven replantejant la seva presència a la Xina durant la seva etapa de secretari d'Indústria i Empresa amb el govern tripartit. Tanmateix nega que sigui un fet generalitzat i que depèn molt del sector, del tipus d'empresa i del grau d'implicació en el país asiàtic: “És més fàcil que s'ho plantegi una empresa que funcioni amb proveïdors xinesos, que no una que hagi fet una inversió productiva al país, o una que destini tota la producció al mercat d'aquí, que no una que vengui per al mercat asiàtic o per a altres empreses que estiguin instal·lades a la Xina”, assegura.

Certament, Jaume Ribera també creu que la casuística és tan gran com el nombre d'empreses i no preveu un escenari que sigui el retorn en bloc de les fàbriques. Però sí que es qüestionaran algunes pràctiques que fins ara eren habituals com ara fer una part del producte aquí, rematar-lo a la Xina i finalment retornar-lo aquí un cop acabat: aquest tràfic serà difícil de justificar econòmicament, per no parlar ja des d'una perspectiva mediambiental.

Per sectors, va la pena subratllar que el tèxtil, una de les primeres víctimes de la mercaderia barata procedent de la Xina, està començant a beneficiar-se del nou esquema industrial. “Estem observant que empreses catalanes que abans ho importaven tot de la Xina ara cerquen alternatives locals”, explica Amadeu Jensana, director de programes econòmics i cooperació de Casa Àsia. Així és com tallers que amb prou feines sobrevivien quan competir amb la Xina era una lluita perduda, ara han trobat una escletxa de competitivitat, per a algunes grans firmes de moda. El patró industrial d'aquestes grans companyies com ara Mango o Zara es basa a produir en països com ara la Xina les tirades llargues, on el país asiàtic continua sent competitiu, i acostar al mercat les plantes que poden respondre ràpidament als canvis del mercat. Una opció és portar-les al nord d'Àfrica, però l'actual conjuntura no ho afavoreix, i els proveïdors dels països de l'est d'Europa poden no estar al nivell exigible. Aquesta és l'oportunitat del tèxtil de casa nostra.

FALTEN PROFESSIONALS.

Si relativament fàcil pot ser tornar a obrir els llums d'un taller tèxtil, gairebé impossible pot ser tornar a engegar una foneria. A Fundició Dúctil Benito, dedicada a mobiliari urbà, asseguren que malgrat que ara es plantegés retornar part de la producció a Catalunya, tampoc no trobarien la mà d'obra especialista necessària, perquè la falta d'oferta de feina els darrers anys ha contribuït a fer que determinats oficis vinculats a la producció hagin desaparegut. El director general de la companyia de Manlleu (Osona), Joaquim Carandell, reconeix que els marges de la Xina estan canviant ràpidament malgrat que elogia el caràcter emprenedor i decidit dels xinesos. No obstant això, Carandell és molt crític amb les institucions i les administracions que “van pressionar” perquè les empreses catalanes s'establissin sí o sí al país asiàtic, perquè considera que l'aventura xinesa, en conjunt, ha estat més aviat negativa per a les pimes. Per això, està instant les cambres de la comarca perquè facin estudis i treguin a la llum la veritable dimensió de l'experiència xinesa.

Foxconn s'ha convertit en un dels principals noms propis als quals alguns dels analistes consultats recorren per explicar les transformacions que s'estan vivint a la Xina. Aquest fabricant de components electrònics per a marques com Apple, HP, Sony o Nokia va patir una onada de suïcidis de treballadors -en té uns 800.000 repartits en vint fàbriques per tot Xina- aparentment relacionats amb les condicions laborals extremes que imposa la direcció. Per apaivagar l'escàndol i les protestes dels treballadors, l'empresa va aprovar un augment dels salaris del 30%.

L'increment dels sous ha estat una mesura força utilitzada en els darrers anys pels governs provincials per contrarestar les creixents protestes socials. Però també respon a estratègies coordinades des de més amunt: els dirigents del país volen comandar la transformació de la Xina d'un país de productes per a l'exportació a un país de consum, a fi i efecte d'aconseguir una economia nacional més balancejada. L'economia d'aquest país s'ha bolcat sobretot en la inversió i poc en la despesa en el consum. I no es pot mantenir eternament el caràcter de la Xina com un país de mà d'obra barata, entre d'altres coses perquè, amb només un fill per família, la població envelleix ràpidament. “És un canvi de model econòmic que no serà d'un dia per l'altre, però les autoritats cada cop són menys inclinades a aprovar inversions que només busquin mà d'obra barata; volen que la demanda interna sigui el motor de l'activitat”, explica Jensana.

PRODUCTIVITAT.

L'augment dels preus no és un fenomen d'ara; sempre ha existit, però fins al 2010 es compensava perquè alhora creixia la productivitat de les indústries. La novetat és que la millora de la productivitat ja no es produeix al mateix ritme que pugen els sous. Els increments salarials els solen fixar les autoritats provincials, però han oscil·lat entre el 10% i el 20% anuals. La consultora empresarial especialitzada en el mercat xinès InterChina Consulting preveu que els salaris creixeran un 70% fins al 2015 i un 150% fins al 2020. L'apreciació del sòl també tindrà un recorregut similar, mentre que el cost dels serveis bàsics i els derivats de les noves legislacions mediambientals es doblaran. “L'era de la Xina dels preus decreixents s'ha acabat per sempre més”, vaticina la consultora en un estudi d'aquest gener.

Ara bé, cal situar aquesta evolució xinesa en context. Actualment, els costos laborals de Xina representen un 10% dels que tenen als Estats Units. Al final del 2020, després d'aquest increment, es podria situar en el 18%, encara a molta distància.

L'interès del món de les empreses catalanes per la Xina no desapareixerà. A la Cambra espanyola a la Xina el nombre de socis ha passat de 250 el 2008 a 450 l'any passat. Però cada cop més l'interès per aquest gegant de l'economia mundial serà per vendre-hi productes i no pas per fabricar-n'hi.

Quan la Xina no és xauxa

La fabricant d'esquís més gran del món va relocalitzar de la Xina a Artés (Bages) quasi una quarta part de la seva producció actual al 2009. El director gerent de la filial, Enric Casas, explica que tot i que la mà d'obra xinesa és un 10% del cost que representa aquí, el model de consum de l'esquí té unes particularitats que han demostrat que és inviable produir al gegant asiàtic. “Es tracta d'un producte molt estacional. Els clients es decideixen a comprar a l'abril, quan cinc mesos després ho volen a casa seva per vendre”, explica Casas. Amb aquest cicle tan curt es van adonar que no tenien temps de cobrir tot el període de treball a tanta distància.

Carril de tornada per a Scalextric

Tecnitoys ha obert una botiga a la Xina. El conseller delegat de l'empresa catalana, Sergi Pastor, explica que és sobretot una “entitat d'observació”, que els proporcionarà informació sobre el consumidor xinès. Després de molts anys de mantenir una relació amb Xina d'una firma que produeix per vendre fora, Tecnitoys està canviant el xip. “Arribarà un dia que la Xina deixarà de ser rendible”, explica. Per això han començat a mirar de tornar a portar la producció a Catalunya: “La R+D serà clau perquè torni a ser rendible fabricar aquí”.

Ninotets ‘made in Catalonia'

Una part important del catàleg de joguines de Comansi són productes de personatges infantils de moda. Daniel Rossinés, director general de l'empresa, diu que el mercat està escurçant la vida de les llicències i cal rendibilitzar la inversió en menys temps. Produir a la Xina pot representar uns sis mesos fins que el producte està en el mercat: “Ens hem trobat que el personatge deixava de tenir interès quan les figuretes estaven en el vaixell venint a Catalunya”. El que estalvien per un costat ho perdien per l'altre. Ara han decidit fer treballar més la seva fàbrica.

De Hong Kong a Tornabous

Diktons Barcelona és una empresa de moda femenina amb un centenar de treballadors. Fa cinc anys van decidir deslocalitzar la producció a Hong Kong i concentrar a Barcelona l'àrea de gestió. Recentment, però, han tornat a engegar la maquinària que havien apagat a les seves instal·lacions de Tornabous (Urgell). “No descartem tornar a confeccionar un poc més aquí del que hem fet els darrers anys”, confessava José Pascual, director general de la firma, que assegurava que per a sèries curtes els surt molt més rendible produir a Catalunya que fer-ho al sud-est asiàtic. I no només això, la distància condiciona el disseny de les col·leccions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.