Eines

Com traduir el preu just

Una de les preocupacions fonamentals dels traductors és saber fixar la tarifa adequada per la tasca que realitzen

Grans agències o grans editorials poden fer anar els preus a la baixa

Podríem posar el mercat de la traducció com un exemple de desregulació, fet que sovint es gira contra els mateixos professionals, els quals sovint es troben en dificultats per fixar una tarifa justa a les seves tasques.

El sector dels traductors i intèrprets està sotmès a una regulació, el Tractat de Roma, que explícitament prohibeix l'existència d'una fixació directa o indirecta de tarifes, ja que això suposaria, segons la norma, imposar restriccions a la lliure competència. Així doncs, les associacions que representen els traductors i intèrprets, com ara l'Aptic (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya), no tenen aquesta potestat d'assessorar sobre quant es pot cobrar per determinats serveis de traducció o interpretació. En el cas de l'Aptic, l'associació va arribar a elaborar una enquesta realitzada entre els seus socis per obtenir un acostament a les tarifes mitjanes, però es va haver de retirar cautelosament, davant l'amenaça de possibles sancions. I el cert és que obtenir informació de quina ha de ser la remuneració justa és important si, com apunten algunes estimacions, l'Estat espanyol és a la cua a l'hora de compensar adequadament el professional.

En aquest estat de les coses, és difícil informar de què es paga, però de referències n'hi ha. Una firma com Abctranslink té una tarifa bàsica de 0,045 euros per paraula; 0,07 euros especialitzada i 0,10 euros especialitzada. Un estudi de la UPF, per la seva banda, consideraria tarifes rendibles les que van des dels 0,096 euros als 0,16 euros per paraula. La UAB, en el seu Servei de Llengües, va de 0,012 euros en català i castellà a 0,075-0,111 euros per a llengües estrangeres de nivell tres (àrab, coreà, japonès, xinès...)

Ponderar.

Com diu Lluís Cavallé, membre de la junta de l'associació, “caldria seguir l'exemple d'Alemanya, on es fan enquestes de tarifes voluntàries que serveixen per ponderar i tenir una referència”. En absència d'aquesta documentació, sovint les trobades de professionals és el conducte informal que revela fins quant es pot demanar per paraula traduïda.

Al capdavall, estem parlant d'un professional autònom que el primer que ha d'aprendre és a negociar, com remarca Paola Tormo, presidenta de l'Aptic: “El primer de tot és pensar si aquell client t'interessa, i si és així, has d'explicar el servei que ofereixes, que per aquest preu ofereixes això.” Així doncs, hi ha la possibilitat de presentar al client una oferta per paquets, en què un és la traducció però un altre pot ser la revisió, a un altre preu. Com afegeix Tormo, “a una determinada tarifa, la revisió que la faci un altre, mentre que si es paga més s'hi inclouen totes dues tasques. I si allarga els terminis de pagament, de 90 a 120 dies per exemple, ser capaç d'apujar la tarifa un 10%”. Com rebla Christian Olalla, vicepresident de l'associació, en casos de traducció literària, “és bo sol·licitar avançaments, perquè poden trigar temps. Troba crucial “fer una completa pedagogia al client sobre les hores que s'hi esmercen, l'esforç real que costa una traducció”.

El professional, amb les garrofes, ha de ser metòdic, i per això és recomanable utilitzar el full de càlcul CalPro, que els professionals fan servir per cobrar en funció de les despeses mínimes per viure, la seva productivitat i necessitats de previsió com jubilació, vacances o assegurances. Com diu Tormo, “a mesura que el professional guanya en veterania, va tenint en compte que ha de pagar serveis i que, molt important, un terç del que cobra se'n va en impostos”.

Una discussió recurrent entre els professionals és que al mercat hi ha una certa polarització entre traductors molt bons i els molt barats, amb el perill que un bon traductor novell, per no fer-se valdre prou, cobri barat, cosa que el pot dur a l'estancament i a la desprofessionalització. No és infreqüent el cas, pel que sembla, de grans agències que poden esprémer el traductor amb preus baixos, com explica Llorenç Cavallé: “Molts traductors treballen per a grans agències que tenen una gran capacitat per imposar els preus, talment com pot fer un Mercadona amb els seus proveïdors.”

Certament, grans clients poden alterar l'ordre de les coses. Com es comenta al sector, quan Random House va rebaixar tarifes, va sacsejar el mercat, i abaratint preus es perd qualitat. Cal dir que aquestes tensions tenen lloc en un àmbit, la traducció literària, o la de l'audiovisual, que “hi ha molts professionals disponibles i això pot tenir l'efecte de tarifes a la baixa”. Com s'encarrega d'aclarir, “hi ha molt volum de feina en l'àmbit comercial o jurídic. En el sector empresarial, una companyia no escatimarà per assolir que, per exemple, un contracte sigui traduït de forma impecable”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.