opinio

DE MEMÒRIA

Camps catalans a nou països

La revolució agroindustrial catalana de 1878 a 1937 ha estat la base que, al segle XXI, el clúster agroalimentari català estigui situat a dalt de tot de les 259 regions de la Unió Europea, ho explica Jordi Peix

La revolució agroindustrial catalana de 1878 a 1937 ha estat la base que, al segle XXI, el clúster agroalimentari català estigui situat a dalt de tot de les 259 regions de la Unió Europea. Al costat de la Llombardia i de Dinamarca. Ens ho va explicar Jordi Peix.

Aquesta revolució va ésser expansiva, com succeeix sovint amb les revolucions. Va generar activitats agroalimentàries innovadores a, com a mínim, nou països de tres continents. Vegem-ho.

1. A Califòrnia. Eusebi Molera, l'enginyer civil dels fars de l'estat de Califòrnia, i el seu fill Andreu, van introduir el conreu de la carxofa. En uns anys en què l'Escola Superior d'Agricultura de Catalunya publicava Conreu forçat d'hortalisses i flors, del professor Vicens Nubiola.

2. A Mèxic D.F. Artur Mundet, fabricant de taps de suro, va començar a produir, vers 1910, el Sidral Mundet. Un refresc gasós, basat en un extracte de poma concentrat, que, fins 1970!, s'importava de Canadà i té, encara, molt èxit.

3. A Uruguai. Francesc Vidiella aconseguí crear uns ceps que resistirien molt bé les plagues de les vinyes (que, recordem-ho, no es coneixien a Amèrica abans de 1492). Tot i que el vi que en sortiria no era extraordinari, la uva Vidiella fou, durant dècades, molt apreciada.

4. A Mato Grosso, Brasil. Instal·lats a Montevideo, Jaume Civils i Puig i el seu fill, Jaume Civils i Buxareo, a partir de 1881 van dedicar gairebé un milió d'hectàrees a Descalvados, al Mato Grosso, amb uns 100.000 caps de boví, per produir, com Liebig, extracte de carn destinat a l'exportació. Des de 1895, amb la incorporació de capital belga, fou la Compagnie de Produits Cibils.

5. A la Terra de Foc, a Argentina. Com feren els anglesos que serien veïns seus durant anys a San Julián, Jacint Puget va comprar i va posar en marxa, a la Patagònia, una explotació agropecuària de grans dimensions. En va dir: La Catalana. Sense anar tan lluny, a Buenos Aires, Ricard Banús va iniciar les granges d'aviram, amb tecnologia USA, que ell mateix duria, uns anys més tard, a Reus.

6. A la regió d'Orà, a Algèria. Rossellonesos, menorquins i alacantins plantaren vinyes i conrearen hortalisses, a partir de mitjan segle XIX. Quan, al 1916, Josep Zulueta, l'home de la Cooperativa Lletera Cadí de la Seu d'Urgell, anà al Marroc espanyol, suggerí que alguns d'aquests agricultors instal·lats a Algèria es traslladessin a Marroc.

7. Al Senegal, a l'Àfrica Occidental Francesa, l'AOF, Felip Codina es dedicà, des de 1898, a comercialitzar el cacauet, que exportava a Europa amb l'objectiu de fabricar oli de cacauet. La visita a la seva empresa, la CCS, el Comptoire Codina Sénégal, fou l'excusa perfecta per al viatge de Joan Maluquer i Viladot, que, transformat en llibre, segueix interpel·lant el lector.

8. A Box Hill, avui Melbourne, a Austràlia, Francesc Parer (nascut a Alella, al Maresme, una de les comarques que protagonitzarien la revolució agroalimentària catalana) va plantar al seu hort una planta desconeguda a Austràlia: la tomaquera. A Catalan Footprint in Australia tenim l'arbre genealògic dels Parers, dels Borrell, dels Senserich, dels Morell i d'altres famílies. Es calcula que 500 catalans havien començat treballant a la indústria de la canya de sucre, a Queensland.

9. A la ciutat de París no hi ha camps, però hi ha indústria alimentària. Des de 1929, la catalana Danone, creada a Barcelona 10 anys abans. Al 1932, a Lavellois-Perret, a la perifèria, la producció de iogurts fa un salt endavant.

Sempre dins del mateix període, si hi afegíssim els conreus i el tractament del gra de cafè (a Guatemala, per exemple, amb l'innovador Josep Guardiola al capdavant), o la fabricació de rom (a Cuba), a partir de la canya de sucre, s'allargaria encara més la llista de països amb camps catalans dels anys de la revolució agroalimentària.

Retrat de Vicens Nubiola

L'enginyer agrònom Vicens Nubiola i Cunill (1894-1933), professor de l'Escola Superior d'Agricultura, i president del Sindicat Agrícola de Pallejà, fou dels protagonistes de la revolució agroalimentària catalana, amb el llibre: Conreu forçat d'hortalisses i flors (1923). El pintor Joan Miró, amic i company d'estudis, li dedicà, al 1917, un retrat que ha passat a la història amb el títol de L'homme à la pipe.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.