Focus

Independència: Surten els comptes

Una dotzena dels economistes més prestigiosos del país avalen que Catalunya pot ser un país fins i tot capdavanter al si de la UE. Coincideixen que pot haver-hi una fractura de mutu acord sense mediació internacional

Catalunya estaria entre els països més desenvolupats d'Europa i del món
Si la UE no reconeix Catalunya, tampoc Espanya, perquè ja no seria el mateix país
Espanya ja no és el mercat prioritari, Catalunya exporta arreu del món

El futur de Catalunya, la viabilitat d'un estat independent en el si de la Unió Europea és una qüestió que s'ha instal·lat ja plenament en el debat polític i social del nostre país. La classe política coincideix que aquestes eleccions al Parlament poden arribar, com ha dit el president Montilla, «a marcar una generació». Per primer cop es presenten a les eleccions diverses formacions independentistes amb possibilitats d'obtenir representació parlamentària i Convergència i Unió parla obertament del dret a decidir, tot i que no especifica quina és l'estació final d'aquest camí (que es pot entreveure). Però què hi ha al darrere de la voluntat de separació de l'Estat espanyol? Hi ha un país econòmicament viable? La resposta és un sí rotund i pràcticament unànime entre els principals economistes catalans. Una dotzena d'ells han reflexionat sobre la viabilitat de l'Estat català, el seu encaix en la Unió Europea i les qüestions que haurien de regir l'estructura del futur país.

OPINIÓ.

Malgrat que hem contactat amb diversos economistes contraris al procés secessionista, només Francesc Granell ha donat la seva opinió. Pel que fa a la patronal, també han declinat pronunciar-se sobre aquesta hipòtesi de futur adduint que ells no parlen de política i encara menys de fets hipotètics. Finalment, també han refusat prendre posició les grans empreses del país, malgrat que el seu concurs és rellevant en un canvi de rumb polític, argumentant que mai fan judicis polítics. Aquestes són, segons els nostres economistes, les raons de la viabilitat d'una Catalunya independent i l'estructura econòmica del futur estat.

Elisenda Paluzie, doctora en economia per la Universitat de Barcelona, no dubta de la viabilitat d'una Catalunya independent, i a més afirma que «estaria entre els països més desenvolupats del món». Germà Bel, catedràtic d'economia a la Universitat de Barcelona, exposa que l'experiència de països com ara Dinamarca, Finlàndia i Suècia amb volums de població semblants «demostra que la independència és possible».

Francesc Sanuy, exconseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, rebla el clau afirmant que «avui mateix, si Catalunya no fos víctima de l'espoli fiscal més gran de tot Europa, tindria el mateix PIB per capità que la regió de Londres, que és la capdavantera de la UE».

Per Salvador García-Ruiz, economista per la UPF i MBA per la Universitat de Nova York, la pregunta que cal fer és «si Espanya seria viable si Catalunya fos independent», la mateixa que planteja Xavier Roig, professor del màster en globalització de la Universitat de Barcelona.

RECONEIXEMENT.

Francesc Granell, catedràtic del departament de dret i economia internacionals de la UB, afirma que la independència no és possible: «Perquè Catalunya sigui reconeguda com a estat cal que tots els països de la UE el ratifiquin i, lògicament, Espanya no ho faria». Per Granell, l'única opció de Catalunya per fer-ho viable és «un procés tranquil i negociat». El rebat amb contundència Antoni Abat, professor de dret constitucional a la Universitat de l'Estat de Nova York, a Buffalo. Abat assegura que «no hi ha cap mena de procediment a la Unió que reguli com s'ha de procedir en un cas de secessió», quan es dóna aquesta circumstància «s'apliquen les normes de dret consuetudinari». En aquest cas s'aplicaria, com també argumenta Paluzie, la Convenció de Viena del 1978 i altres normes de dret internacional. D'entrada, segons Abat, el que es produiria és l'aparició de dos nous estats: Catalunya i una Espanya que ja no és la mateixa que va ingressar a la UE. Ambdues haurien de ser reconegudes com a membres de ple dret i haurien de passar pel mateix procés de reconeixement. Abat cita el cas de Rússia, que va voler heretar els drets internacionals de la URSS però que va haver de negociar amb Ucraïna. Per Abat, «és impensable que Catalunya pugui quedar fora de la UE» i advoca, com Granell, per una transició pacífica.

LES EMPRESES.

Què farien les grans empreses catalanes establertes a Catalunya però amb forts interessos espanyols? La majoria d'economistes creuen que s'adaptarien a la situació, sobretot perquè els seus interessos són cada cop més transnacionals. Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes, considera que s'adaptarien al procés final però pensa que, d'entrada, no serien favorables al procés de ruptura. Salvador Cardús, doctor en ciències econòmiques per la UAB, afirma que no té «cap dubte» que les companyies catalanes «no tan sols resistirien la segregació sinó que en sortirien beneficiades». Més irònic es mostra Jacint Ros Hombravella, l'economista autor de Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, que afirma que veu algunes empreses «distretes». Qui té una posició molt dura és Francesc Sanuy, que està convençut que les grans empreses serien contràries totalment a la ruptura, i les compara amb el «xèrif de Nottingham de la recaptació i del drenatge de l'estalvi dels catalans per invertir-lo en el capitalisme madrileny».

LA TRANSICIÓ.

Així com en la majoria de qüestions pel que fa referència l'articulació i gestió del nou estat hi ha força unanimitat entre els economistes, els dubtes sorgeixen quan es tracta de visualitzar quin seria el procés de transició entre la situació actual i la de la creació de dos estats separats. És una situació, d'altra banda, difícil de predir. El grup Economistes per la Independència, molt actiu al Facebook, on ja tenen més d'un miler d'amics, considera que «els casos d'independència són comparables amb els casos de divorci entre una parella: el primer pas és el de la negociació (o transició), en el qual s'estableixen els criteris per començar a repartir el pastís». Per aquests economistes, seria imprescindible la presència d'organismes internacionals que «fessin d'observadors i mediadors de la nostra independència». Per ells, «s'ha de perdre la por, perquè l'Estat ja no ens pot enviar els tancs com abans. Espanya en sortiria greument perjudicada si ho fes.» Joan Canadell, secretari general del Cercle Català de Negocis, també opina que caldrà una mediació internacional per fer possible la independència i adverteix que «el procés no serà fàcil».

Ho veuen diferent altres economistes: Germà Bel pensa que «en una societat moderna i avançada les solucions han d'arribar per mitjà de l'enteniment i l'acord i s'han de trobar de manera civilitzada». Bel no creu que sigui necessari l'arbitratge de la Unió Europea malgrat que matisa que «haurien d'estar al cas perquè hi tenen molt a dir». En termes semblants s'expressa Elisenda Paluzie, tot recordant que en el cas de la separació de Txèquia i Eslovàquia el repartiment de béns es va fer proporcionalment a la població i sense necessitat de mediació internacional. Amb tot, creu que el cas espanyol podria acabar necessitant suport internacional perquè «serà difícil que s'arribi a acords respectuosos amb Catalunya». Xavier Roig i Salvador García-Ruiz consideren que el període de transició serà llarg i indiquen que «el full de ruta hauria d'estar dissenyat per gent molt preparada». En aquest cas, Roig no creu que, avui per avui, «els que ho haurien de fer tinguin prou nivell».

Qui s'expressa en termes més radicals és, un cop més, Jacint Ros Hombravella, que no veu cap altre camí que «la ruptura».

ELS MERCATS.

Durant anys, un dels motius que esgrimien els defensors de mantenir la cohesió de l'Estat espanyol era la dependència de l'economia catalana del mercat interior peninsular. De fet, economistes com ara Granell encara ho defensen. Diu Granell que «a Catalunya hi arriben moltes inversions perquè formem part d'Espanya» i adverteix que en cas d'una fragmentació «aquest mercat d'importacions es pot perdre, excepte en el cas que arribem a un acord molt clar amb la resta d'Espanya». La resta d'economistes no comparteixen el seu punt de vista i les dades avalen que hi ha un canvi de tendència de l'economia catalana i de la seva relació amb la de la restat de l'Estat. L'economista Jordi Miravet considera que tots aquests anys hem estat sotmesos a un «colonialisme econòmic: una nació ens ha dominat a partir de la recaptació dels impostos i no ha deixat que la nostra economia funcionés per ella mateixa per evitar que ens escapéssim». Per Miravet, «la liberalització del comerç ha convertit el món en el nostre mercat». Les dades dels estudis de Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la UAB, avalen aquest canvi de tendència. Deia Oliver recentment que les vendes de Catalunya a l'estranger s'espera que aportin el 2010 un 1,1% al PIB català, mentre que les vendes a Espanya reduiran la seva aportació a un 0,2%. El creixement de les exportacions catalanes es deuria a la forta presència d'empreses industrials a Catalunya que estan aprofitant l'estirada del consum del mercat europeu.

En la dècada dels anys vint ja s'ho plantejaven

La viabilitat econòmica d'una Catalunya independent no és un debat de fa quatre dies. El llibre L'autodeterminació en el pensament econòmic català, de Francesc Ribas, editat el 1978, recull diversos episodis on economistes catalans ja formulaven les primeres hipòtesis que avalaven la viabilitat de l'Estat català amb arguments, si fa no fa, com els d'ara. Diu Ribas que un dels primers intents seriosos el va fer a principi del 1923, mesos abans del cop d'estat de Primo de Rivera, Joan Crexells. Posteriorment, durant la segona meitat de la dictadura primoriverista, en van arribar a parlar Carles Pi i Sunyer i Pere Corominas, que contraposaven el caràcter castellà, pel que fa a l'economia, a l'esperit emprenedor català. Durant la posterior etapa autonòmica, Joan Sardà i Lluc Beltran van defensar la creació d'una banca oficial de Catalunya, i l'enginyer Lluís Creus va redactar dos volums sobre l'estructura econòmica de Catalunya i les seves possibilitats. El 1932, Joan P. Fàbregas editava Les possibilitats econòmiques d'una Catalunya independent, on ja denunciava l'espoli fiscal. Artur Costa, el 1962, des de l'exili, a Mèxic, reprenia els enfocaments de Crexells i Fàbregas. La llista és interminable.

Ramon Carner

«Europa vol que siguem el motor del sud del continent»

«Catalunya sempre ha estat un territori econòmicament molt viable. No som viables com a comunitat autònoma, perquè patim un espoli fiscal del 10% del nostre PIB. Podem ser el motor dels països del sud d'Europa i això la Unió Europea ho vol, perquè la resta de països d'aquesta zona no se'n surten. Alemanya està cansada de posar diners a Portugal, a Espanya, a Itàlia i a Grècia. Nosaltres hem de jugar el paper de motor que Europa necessita i estirar la resta de països. Pel que respecta a les grans empreses, històricament hi ha hagut una burgesia que ha encaixat amb Espanya perquè treia profit del mercat espanyol. Ara veuen que ja no és així, i si no volen que altres empreses els prenguin el lloc faran el tomb.»

Joan Carles Gallego

«Catalunya podria ser un estat viable econòmicament si fem canvis»

«Catalunya podria ser viable si consolidem i eixamplem la capacitat productiva i al mateix temps ens dotem d'un sistema fiscal suficient. Per a les empreses catalanes no els seria cap problema, vivim en un mercat globalitzat on no hi ha ni estats ni nacions. Pel que fa als treballadors, en la mesura que l'estat disposés de totes les competències per regular les condicions de vida i treball i es pogués participar des de la proximitat en la presa de decisions, podria tenir elements positius. Si és una nació que es plantegés la retallada de drets socials, la visió seria, lògicament, negativa. A Catalunya hi ha una cultura industrial molt arrelada per tradició històrica, i hi ha uns valors del treball que impregnen el conjunt de la societat.»

Josep Maria Álvarez

«Catalunya serà el que cregui que ha de ser, però sobre bases sòlides»

«Aquest és un debat tan seriós que no es pot frivolitzar, i jo no vull frivolitzar. Vivim en un món interrelacionat i és evident que la relació entre Catalunya i Espanya no és només cultural i familiar sinó també comercial. Tot i que hem baixat el pes de l'exportació de Catalunya a Espanya, continua sent el mercat més important que tenim, i això no es pot obviar quan es fan determinades anàlisis. No és temps de debatre això, i amb aquest tema aconseguim generar antipaties i perdre més mercat. Catalunya serà el que cregui que ha de ser, però sobre bases sòlides, no sobre febrades. No sóc contrari que es pugui obrir aquest debat, però d'aquí que Catalunya sigui independent hi ha molt de camí.»

Joaquim Colom

«L'única alternativa és fer via nosaltres mateixos»

«Empresarialment Catalunya està preparada per mantenir l'estat del benestar ja sigui com a país independent, com a part d'un estat federal o com a comunitat autònoma. Ara bé, vist el panorama actual, tot pas endavant pot ser profitós per a les empreses. En un context normalitzat contestaria el contrari, però ara haig de dir que una de les úniques alternatives que tenim és fer via nosaltres mateixos. Pel que fa a les empreses més potents del país, penso que no tindrien problemes per adaptar-se al nou escenari; són multinacionals. Cometrien una errada si s'hi oposessin, perquè les qüestions comercials no s'han de barrejar amb les nacionals.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.