opinio

editorial

‘Opendata' aireja l'administració

Quan es parla de reformes estructurals, de suprimir rigideses, d'eliminar burocràcia en els processos per tal de facilitar l'emprenedoria, impulsar l'economia i crear llocs de treball no se sol pensar en la informació. En l'era d'internet, encara una part important de la informació més valuosa està captiva en arxius públics, tancada en fitxers i improductiva. Posant a treballar les moltes dades que ara són “ocioses”, es pot aconseguir generar una nova economia al voltant dels nous serveis i productes, i, el que resulta més interessant, fer més eficients els processos de les empreses. Observem l'exemple de l'empresa catalana Planol.info, que, amb dades públiques que han estat alliberades (publicades), combinades amb altres de collita pròpia, ha ideat una tecnologia que facilita als emprenedors trobar la millor ubicació per al seu negoci. O el sistema d'informació del transport públic i del trànsit impulsat per la Generalitat amb dades de les operadores i dels usuaris a temps real. Fent un ús savi de la informació, podem aconseguir que les nostres empreses i la nostra vida privada siguin més eficients en termes d'estalvi de temps i de millora dels resultats. A diferència del que succeeix en la majoria de les iniciatives pioneres, a l'opendata les administracions han aconseguit un cert avantatge sobre la iniciativa privada, que no ha evidenciat gaire intuïció sobre la transcendència del procés que s'acaba d'iniciar. Segurament perquè tradicionalment la relació que les empreses han mantingut amb l'administració ha fet que la vegin més com una estructura hermètica i burocràtica que no pas com un facilitador de l'activitat. L'obertura de les dades pot combatre la imatge del sector públic i que es vegi com a font de riquesa i transparent.

Gestió de caixes amb teranyines

Es retallen despeses, però ni així els ingressos són suficients per afrontar els compromisos, i cal ajornar el pagament de les retencions de l'IRPF i de les quotes de la Seguretat Social; ni així n'hi ha prou, i es firma un crèdit al 6% per poder pagar a última hora les nòmines. Si això passa en una administració pública, la Generalitat, que pot pagar els proveïdors a terminis més llargs que el sector privat i, a més, té la possibilitat de captar diners emetent deute que li treuen de les mans, són imaginables les tensions de tresoreria -el terme elegant per definir una caixa on només hi ha teranyines- que viuen les empreses.

Aquest any s'arribarà a una xifra rècord de pagaments ajornats d'impostos i cotitzacions que equival al 2% del PIB. No estem parlant d'empreses insolvents, sinó d'empreses sanejades -Hisenda i la Seguretat Social no concedeixen el retard del pagament si no es demostra capacitat econòmica- que en no cobrar s'afegeixen a la roda de no pagar. És una de les eines de gestió de tresoreria interessant pel seu cost -en el cas que pel volum no calgui aportar un aval bancari que (si s'obté) encareix l'operació-, en comparació amb un crèdit bancari que, a més, és escàs. I una gestió eficaç de la tresoreria de les empreses que treballen per al sector públic també passa per deixar-se de manies i anar als tribunals a reclamar quan no es cobra quan toca: una administració morosa farà la farina més plana quan li hagin caigut algunes sentències condemnant-la a pagar un 8,25% d'interès i les despeses del procés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.