Focus

La tisorada en R+D amenaça el futur científic

El govern espanyol ha retallat un 25% el pressupost per a recerca i innovació, el que pot fer perdre una nova generació de científics i fa perillar la continuïtat de molts projectes Els investigadors busquen noves vies de finançament per sobreviure

Ens veiem obligats a ser més flexibles. No podem dependre només de Plan Nacional
S'ha avançat molt en el sector públic, però el sector privat no ha fet els deures

La inversió en ciència ha de ser una aposta de país. Des de les institucions s'ha dit de totes les maneres possibles que l'R+D és l'element clau per al canvi de model productiu, però la realitat no pot estar més allunyada de les bones paraules. Dimarts el govern espanyol va fer públics els pressupostos generals de l'Estat per al 2012, que inclouen una retallada ferotge del 25% en la inversió pública en polítiques de recerca, desenvolupament i innovació. La partida en R+D civil s'ha reduït fins als 5.633,2 milions d'euros, gairebé 2.000 milions menys que el 2011, any en què el pressupost ja va tenir una davallada del 6%. Aquesta tisorada dràstica és, segons els analistes, un gran error amb vista al futur.

“Mentre altres països com ara el Regne Unit realitzen mesures per garantir la inversió –compromís de destinar 4.600 milions de lliures anuals a la ciència–, Espanya redueix aquesta partida”, lamenta Silvia Ondategui-Parra, sòcia responsable del Sector Life Science d'Ernst & Young. “La investigació és un procediment llarg, i renunciar ara a donar-li suport no només significa perdre una trajectòria que ha costat molt d'establir, sinó que provoca que l'Estat espanyol sigui sempre menys competitiu a escala internacional”, continua Ondategui-Parra. Un argument avalat pel catedràtic d'economia de la UPF Guillem López i Casasnovas, membre del Consell Català de la Recerca, que considera que la ciència “necessita un programa plurianual que li doni estabilitat, sigui quina sigui la inversió que l'Estat li dediqui”. “S'ha de buscar el màxim consens polític, el stop and go aquí no funciona”, hi afegeix López i Casasnovas. Un consens polític que podria aconseguir-se en el tràmit parlamentari de la llei de pressupostos, encara que són poques les esperances dipositades en canvis substancials en les partides.

Les primeres dades del govern espanyol apuntaven un 9,6% de retallada en R+D, fet que ja va provocar que la comunitat científica enviés una carta oberta a Mariano Rajoy –que contenia 45.000 signatures– per demanar una “una excepció” per a la ciència. Però la tisorada ha estat molt pitjor i la ciència afronta un futur incert. “La inversió discontínua en recerca és letal. Els projectes científics són a tres o quatre anys vista i si no hi ha renovació dels projectes la gent que treballa amb tu desapareix, i això fa perdre pistonada com a país”, opina la directora general de Biocat, Montserrat Vendrell, també presidenta del Consell Europeu de Bioregions (CEBR).

A Catalunya també s'ha reduït la partida destinada a R+D, però amb menor proporció i preservant la investigació d'excel·lència. Enguany el pressupost de la direcció general de Recerca és de 168,7 milions d'euros, un 1,8% menys en comparació amb el 2011 i un 11,8% menys respecte de fa dos anys. Un pressupost que ha mantingut l'assignació per a la recerca de qualitat i ha fet la reducció a través de disminuir o deixar de finançar aquelles institucions que no feien R+D. Una de les apostes del govern són les grans instal·lacions científiques, com ara el sincrotró Alba, que té assegurada la inversió fins al 2022 amb acords plurianuals que garanteixen la continuïtat de les seves set línies de recerca. “El govern ha complert les inversions pressupostàries acordades”, afirma Ramon Pascual, president de la comissió executiva del sincrotró Alba, que malgrat afirmar que la crisi creu que no els afectarà, accepta que ha causat la paralització de dues noves línies d'investigació que volien posar en marxa l'any passat. “Si d'aquí al 2022 no podem obrir cap nova línia seria molt trist”, destaca Pascual. “Venim de molt avall. Hem fet un gran esforç i hem de tirar endavant”, hi afegeix. On sí que s'ha notat la retallada de fons públics ha estat als centres tecnològics, comenta el director de la Unitat d'Innovació Empresarial d'ACC1Ó, Xavier Ferràs, però s'ha compensat amb la internacionalització dels centres i l'aposta pel producte propi.

El govern ha mantingut el pressupost per a personal de recerca, mobilitat i captació de talent, així com per mantenir els centres de recerca CERCA. Però si bé la política de la Generalitat permet finançar centres de recerca i contractar investigadors, les subvencions per als projectes d'investigació vénen majoritàriament del Plan Nacional espanyol, el pressupost del qual enguany quedarà reduït, així com també minvarà la partida per a les beques Ramón y Cajal de contractació de joves investigadors.

REPTES DE FUTUR.

Dins del seu marge d'acció, el govern vol aprovar enguany una llei de la ciència pròpia per protegir la investigació de qualitat que es fa al país. “Catalunya està molt ben considerada quant a excel·lència científica dins de la Unió Europea, una posició que es reforçarà mitjançant les mesures aprovades per impulsar la investigació en un moment de fortes retallades a Espanya en R+D”, destaca Silvia Ondategui-Parra. De fet, Catalunya ocupa el tercer lloc del rànquing de captació de projectes d'excel·lència finançats pel Consell Europeu, però el seu major escull és ser un país amb poca massa crítica que destina l'1,63% del seu PIB a l'R+D, lluny encara d'assolir la mitjana europea, que se situa en el 2,3%.

Malgrat els esforços del govern per blindar el model català de recerca, el país patirà els efectes de les retallades en R+D de l'Estat espanyol, i això afectarà les generacions futures d'investigadors. Per l'economista López i Casasnovas, la situació passa per “ser més selectius amb els diners que disposem i aplicar la restricció financera amb clau de major competència”. “No tothom pot ser investigador, com no tothom pot ser funcionari o prejubilat. Hem de tenir proporció de les coses i realisme sobre què és Espanya al món. Dit això, la frustració de la Catalunya capdavantera en recerca és prou comprensible. Forma part dels peatges de pertinença”, hi afegeix el catedràtic.

I davant la progressiva escassetat de recursos públics, quina sortida té la recerca d'excel·lència per sobreviure a la crisi? La majoria d'experts consultats coincideixen en dos elements clau: una major implicació del sector privat en R+D i la recerca de diners a Europa. “S'ha avançat molt en el sector públic, però l'àmbit privat no ha fet els deures en la seva aposta per la recerca”, argumenta Montserrat Vendrell. Una tendència que ha de canviar si es vol continuar avançant. Molts científics viuen de projectes que van aconseguir abans de la crisi i enguany o l'any que ve hauran de renovar les subvencions o buscar noves vies de finançament. “Ens veiem obligats a ser més flexibles. No podem només dependre dels projectes del Plan Nacional o dels ajuts de les comunitats autònomes. També hem d'establir noves col·laboracions i sinergies amb altres investigadors per compartir esforços”, explica la professora d'investigació del CSIC Montserrat Vilà. Ella, com molts dels seus companys, està buscant recursos on abans no s'hauria plantejat, com per exemple picar a la porta de les fundacions privades.

La mateixa secretària d'estat de Ciència, Carmen Vela, va avisar la setmana passada que els investigadors hauran d'anar a buscar recursos a fora davant la retallada ministerial. I més enllà de buscar la complicitat amb el sector privat, una altra via és Europa. La Comissió Europea disposa del programa Horitzó 2020, dotat amb 80.000 milions d'euros per a inversions en recerca i innovació, al qual poden accedir els científics catalans. Els inconvenients, però? Molta burocràcia i necessitat de massa crítica per aconseguir aquest projectes.

Máire Geoghegan-Quinn

“Estic decebuda amb la retallada en recerca del govern espanyol”

A.M

La comissària de Recerca, Innovació i Ciència de la Comissió Europea, la irlandesa Máire Geoghegan-Quinn, considera que en la conjuntura econòmica actual els governs dels estats comunitaris han d'apostar per l'R+D com a sortida de la crisi i, malgrat que entén que és època de sacrificis, subratlla que és important ser estratègic a l'hora de retallar.

L'R+D és clau per a la UE, però no s'ha salvat de la tisora...

És important ser conscient dels context actual, i Europa viu immersa en una profunda crisi econòmica. Els governs dels estats membres han de determinar les seves polítiques i les seves estratègies, al mateix temps que estan subjectes als paràmetres econòmics que la Comissió Europea ha establert en els mecanismes d'estabilització. Cada país ha d'analitzar les seves polítiques per decidir on s'ha de retallar. He estat molt incisiva en comunicar als govern les àrees que s'haurien de protegir, que són les que crearan una economia competitiva que farà recuperar el creixement i generarà llocs de treball. El Consell Europeu, del qual forma part Mariano Rajoy, ha decidit que les àrees que ens ajudaran a sortir de la crisi són la recerca i la innovació, i els executius les han de protegir tot el que puguin.

El govern espanyol ha retallat un 25% les inversions en programes d'investigació. Què n'opina?

Com a comissària no puc donar el vistiplau a les retallades i estic decebuda amb els ajustos en el pressupost destinat a recerca i innovació que està fent el govern espanyol. Però també sóc realista i sé que els governs estan passant temps molt difícils i estan intentant protegir la inversió en algunes àrees i fer grans retallades en d'altres. Parlar de retallades i de decisions polítiques no és només quelcom que es fa sobre el paper, sinó que estem parlant de la gent i del futur de la propera generació. Vinc d'Irlanda i entenc els sacrificis que la gent de Catalunya i Espanya haurà de fer. No serà fàcil ni agradable, i no crec que cap govern vulgui posar en marxa el tipus de retallades que s'estan fent, però dins d'aquestes restriccions m'agradaria que es protegís tota l'àrea de recerca i innovació.

Cal més compromís del sector privat en R+D?

Quan el flux d'inversió en R+D es talla en un estat, els investigadors han de mirar cap a la Unió Europea perquè hi ha fons importants disponibles per a recerca i innovació. Hi ha moltes possibilitats perquè els investigadors i els empresaris vagin junts per captar projectes europeus i ha d'haver-hi més col·laboració entre ells.

Catalunya està ben situada a escala europea?

Absolutament. Molts dels científics i investigadors catalans estan o bé liderant projectes europeus o participant en molts d'aquests. Això és molt positiu i dóna a Catalunya un avantatge competitiu en àrees com ara l'eficiència energètica, la biotecnologia i la salut. La gent ha de ser llesta i especialitzar-se, i com a regió s'han d'identificar les fortaleses competitives on invertir recursos i esforços.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.