Gran angular

JOSEP MARIA MARTORELL

DIRECTOR DE RECERCA DE LA GENERALITAT

“Ser un estat ens permetria fer un gran salt en R+D”

Les fusions d'alguns centres ens han permès no retallar en el sincrotró o Icrea
No hem estat especialment hàbils en polítiques d'innovació
Estem treballant en instruments financers per atreure capital privat
Si tot acaba aquí, haurem pogut salvar el sistema. Si no acaba aquí, no ho sé
La sensació és que ara ja hem arribat a una situació d'equilibri pressupostari
Han desaparegut dos centres, i ja hi ha deu operacions d'integració més en marxa
Abans serem Estat que no pas ens cediran la competència sobre el CSIC
Ningú no ens diu que no puguem consorciar programes amb Espanya

Optimista mentre encreua els dits. Així es mostra el responsable de l'àrea de recerca del govern. El sistema català de recerca –el petit miracle de què sovint parla el conseller Mas-Colell– ha resistit els canvis d'ocupant al Palau de la Generalitat. I la incògnita ara és si també ha salvat els embats econòmics.

En quina situació està el sistema català de recerca?
La tensió econòmica hi és, com en tots els àmbits que depenen del sector públic, però la captació de projectes dóna aire perquè els indicadors es mantinguin. És cert que la reducció en el finançament basal de les institucions des del 2010 se situa entre el 10 i el 20% de mitjana. Però una part no menor d'aquesta reducció s'ha carregat sobre retribucions al personal i en els 10 anys anteriors els creixements havien estat absolutament espectaculars. Ara la sensació és que hem arribat a una situació d'equilibri. El pressupost del 2014 és el mateix que el del 2013, quan la reducció va ser ínfima.
És a dir, s'ha tocat fons.
Tots encreuem una mica els dits quan ho afirmem. El 2014 és especial perquè el pressupost és el mateix que el del 2013 i l'hem pogut conèixer abans de començar l'exercici. Si tot acaba aquí, jo crec que haurem salvat la producció científica del sistema. Si no acaba aquí, no ho sé.
S'ha posat en perill el que s'havia aconseguit en la dècada anterior a la crisi?
No. Els indicadors segueixen en el mateix nivell. I en els de publicacions accepto que hi pot haver un cert delay, però en els altres no.
Quins criteris s'han seguit per establir la retallada a cada institució?
En el cas dels centres, hem començat a objectivar el finançament en funció dels resultats. També han tingut molta importància les operacions de reestructuració. Ja hi ha dues o tres institucions que han desaparegut i hi ha deu operacions més de fusió en marxa que afecten uns quinze centres. Gràcies als marges que hem obtingut, hem pogut aguantar altres coses com ara el pressupost del sincrotró Alba i del supercomputador Mare Nostrum o el programa Icrea.
Com s'han decidit aquests processos d'integració?
Vam plantejar als directors de centres si creien que, passés el que passés en el sector públic, la seva institució aguantaria. I que, si pensaven que no, es moguessin i pensessin quin tipus d'aliances i integracions tenien sentit des del punt de vista acadèmic i científic. A partir d'aquí, vam posar en marxa un mecanisme d'incentiu, el programa Suma, mitjançant el qual assumíem els costos associats. Només havien de pensar en ciència, i així és fàcil posar-se d'acord. No diré que les fusions han estat espontànies, perquè pel que fa a discurs fa anys que estem induint, però sí de baix cap amunt. Això vol dir que són processos lents però molt sòlids. Ja n'hem acabat dos o tres, un altre està molt avançat, i els altres van més lents i acabaran el 2015.
Hi ha hagut reduccions de personal vinculades a aquestes operacions?
De científics, no. És la condició que posem. Fusionant-te amb altres segurament podràs accedir a projectes més grans i reduir despesa de gestió, però no t'estalviaràs ni un sol científic.
Quan es tanquin aquestes operacions, el sistema estarà com hauria d'estar?
Un sistema de centres és molt dinàmic. Però és cert que la tendència és reduir el nombre d'institucions i no crear-ne de noves, perquè la competència és tan brutal que o tens una mida mínima o no ets capaç de competir.
Enmig d'aquest escenari, va esclatar la notícia de la marxa del director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.
Fa deu anys es va veure que no hi havia medicina regenerativa a Catalunya i que era convenient que n'hi hagués. I se li va demanar a Juan Carlos Izpisúa que ho engegués. Ens va dir que estava disposat a liderar la iniciativa però que no es mouria de San Diego. La decisió va ser encertada perquè la seva presència va atreure gent bona, projectes i va comprometre les administracions. Però tothom sabia que un dia o un altre això s'acabaria. Va aconseguir crear un grup molt fort de recerca bàsica i ha sorgit un teixit de grups dedicats a la medicina regenerativa. Ara cal una segona fase, que és enviar això a l'entorn clínic, hospitalari, més aplicat.
S'ha perdut algun projecte, per la seva marxa?
Hauríem pogut perdre algun projecte si n'hagués portat d'europeus o privats. Però bàsicament eren del Plan Nacional, i aquests no es poden treure. Al final, per sort no ha afectat a ningú, ningú ha marxat d'allà i tot segueix igual.
L'Estat fa anys que redueix la despesa en projectes. Això obliga a mirar a Europa o al sector privat?
Sí. I no és dolent, però tampoc simple. Als que ja ho feien, no els costa anar a més. Però, per als que no, el canvi d'orientació comporta uns mesos de molta crisi i tensió. A veure què passa ara. El ministeri jura i perjura que el 2014 es recuperarà la normalitat de projectes perquè volen recuperar l'any que no va haver-hi convocatòria resolent dues convocatòries aquest any. Si fos així, seria una bona notícia i permetria estabilitzar coses.
Des de l'administració es pot fer alguna cosa més perquè creixi la inversió privada en recerca?
Sí, però d'una part no ho hem sabut fer i d'una altra no en tenim les competències. Per atreure inversió privada, cal una política fiscal i industrial agressivament sensible a la innovació, que no hi ha sigut mai. Crec que el govern espanyol no hi ha cregut mai, i no tinc motius per pensar que res hagi canviat. En el cas de Catalunya, hi ha coses que podríem fer per a les quals no tenim les competències. Però també hem de reconèixer que no hem estat especialment hàbils en polítiques d'innovació en aquesta última dècada i mitja. Així com en política científica el suport pressupostari ha estat molt fort, en política d'innovació potser no tant. Però sóc optimista amb el que podem començar a fer a partir d'ara sobretot amb el Departament d'Empresa. Treballem en algunes mesures en temes de creació de companyies tecnològiques de base científica que podrien provocar un creixement de moltes coses que s'estan coent i atreure capital privat. Però encara està verd.
Anirien en la línia d'incentius fiscals?
L'única capacitat que tenim de bonificació fiscal, que és sobre el tram autonòmic de l'IRPF, ja l'hem aprovat en els darrers pressupostos. Estic pensant més en instruments financers que, introduint diner públic, permetin palanquejar diner privat en les fases inicials d'una companyia. Encara ho estem treballant perquè no és tan evident des del punt de vista pressupostari i és complex crear instruments així. El sector privat es comença a interessar per oportunitats d'inversió en recerca. Ara hauríem de posar petits catalitzadors perquè això vagi més ràpid. Malgrat tot, jo sóc escèptic que puguem resoldre el tema de la innovació sense tenir les eines d'un estat.
Per què Catalunya obté més retorn en projectes competitius europeus que en els espanyols?
L'Estat no reparteix els diners a través d'una agència, sinó que ho fa directament des del ministeri, i això vol dir que el sistema d'avaluació i resolució de projectes no és tan competitiu com ho hauria de ser. Però poc més podem fer que denunciar-ho. Això i que no canviïn la governança del CSIC em preocupa més que les retallades.
Com és la relació amb els centres del CSIC a Catalunya?
Ara ja és més que positiva, amb els investigadors i en l'àmbit internacional. I, més enllà de polèmiques polítiques i pors personals, la lògica diu que d'aquí a un temps els centres del CSIC estaran absolutament integrats en un sistema català de recerca.
Aquesta integració depèn només que Catalunya sigui un estat o la competència es podria assumir abans?
Molt abans arribarem a ser un estat que no pas ni tan sols començarem a discutir amb Madrid sobre el canvi de governança del CSIC i que, a més, ens cedeixi la competència sobre els centres a Catalunya.
Com afectaria la independència el model català de recerca?
El model evolucionaria en tres aspectes: el pressupostari, perquè si ets un estat pots gestionar els teus recursos; la representativitat, perquè un estat té veu i vot allà on es decideix com funciona la ciència al món, i la política de projectes. Aquest darrer és discutible. La lògica diria que hem de tenir una política de projectes pròpia, però no està escrit que no ens puguem aliar amb Espanya, o fins i tot també amb Portugal i França, i construir alguna cosa junts. No per un tema de diners, perquè tots els recursos que captem pels plans nacionals equivalen a tres dies de dèficit fiscal, sinó d'estructuració de política científica. Per tant, segur que el sistema canviaria. Sobre la base que tenim, ens permetria fer un salt espectacular en molts sentits. Quan ets un estat canvia tot tant, que crec que, en part, ni ens ho imaginem.

Un home d'universitat al govern

Aquest llicenciat en física, doctorat en enginyeria informàtica i format també en l'àmbit empresarial, que va néixer a Reus l'any 1975, ha estat, des de ben jove, vinculat a la universitat i també a Unió Democràtica. Encara ara, mentre dirigeix l'àrea de recerca de la Generalitat, continua ensenyant àlgebra i anàlisi econòmica a la UPC. En el seu discurs fluid, proliferen els exemples d'indrets referents en matèria científica com ara Israel i Califòrnia. Tampoc se n'està de criticar algunes actituds del govern espanyol ni de parlar de les dificultats que tindrà Catalunya per assumir nous reptes en aquest àmbit si no disposa d'eines d'estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.