Gran angular

Ordinador meu, qui és la més bonica?

Investigadors catalans creen una eina informàtica que avalua com ens vestim

S'alimenta d'una base de dades ingent i resol què és i què no és moda
Interioritza dades per ser capaç de dir quina combinació és moda i quina no

La dissenyadora Coco Chanel va deixar per a la posteritat algunes normes que ella considerava bàsiques si es busca tenir estil a l'hora de vestir. Una d'elles deia: “vesteix-te sempre com si anessis a una cita amb el teu pitjor enemic.” També recomanava: “abans de sortir de casa, posa't davant del mirall i treu-te un accessori.” Chanel era una eminència en la matèria, és l'única dissenyadora que està dins la llista de les 100 persones més influents del segle XX, però avui hauria de plantar cara a la tecnologia si volgués continuar adoctrinant sobre modes i tendències.

Investigadors de l'Institut de Robòtica i Informàtica industrial (IRI) han desenvolupat un model matemàtic que és capaç d'avaluar si una persona va o no va vestida a la moda.

Edgar Simo-Serra, un dels creadors del projecte juntament amb Francesc Moreno-Noguer, diu que “la gent en diu model matemàtic i això pot portar a pensar que és una fórmula, però més aviat es tracta d'un model basat en les matemàtiques”.

Precisa que es tracta d'un “programa informàtic” a partir del qual “l'algoritme és capaç d'aprendre les tendències de moda”.

Els investigadors catalans, que també han tingut la col·laboració de dos especialistes en informàtica de la Universitat de Toronto, Sanja Fidler i Raquel Urtasun, expliquen que el punt de partida és dissenyar un patró que tingui una capacitat d'aprenentatge. “A partir de la base de dades, li hem ensenyat què ha d'aprendre.”

La base de dades que refereix és un fons d'unes 144.000 imatges sortides d'una popular pàgina web sobre tendències i modes. “El nostre model informàtic ha interioritzat la informació per poder ser capaç de dir quina combinació és moda i quina no.”

I com ho fa?

Edgar Simo-Serra posa de relleu que el model analitza les valoracions i puntuacions que reben les vestimentes que apareixen en la pàgina web que alimenta la seva base de dades. Llavors, fa la comparativa amb la imatge de la persona que té interès a sotmetre's a avaluació i emet un veredicte. “No deixa de ser un model probabilístic”, tracta de simplificar el seu desenvolupador.

L'eina s'intueix com un exemple del que es coneix com a intel·ligència artificial, és a dir, disseny de sistemes i de maquinària que siguin capaços de resoldre situacions quotidianes per si mateixos. Edgar Simo-Serra matisa i diu que “més que intel·ligència artificial, és un cas d'aprenentatge aplicat a les màquines, machine learning”.

Resol que “si tens dades, en el fons a la màquina li pots fer aprendre qualsevol relació entre aquestes dades” i posa d'exemple “les recomanacions d'Amazon cada cop que compres un producte”.

No totes les dades són igual de sòlides per fer prediccions, perquè “hi ha models més caòtics com és el cas de la borsa o la meteorologia”.

El cas és que el seu conseller de moda ha generat interès més enllà dels qui dubten de si el verd combina amb el blau: “hi ha moltes empreses interessades en les possibilitats que dona. Estem en fase de converses i es concretaran calculo que entre sis mesos i un any i mig.”

Edgar Simo-Serra haurà de tancar el negoci des del Japó perquè tot just s'hi acaba de traslladar contractat per dur a terme activitats acadèmiques a la Universitat de Tòquio per, almenys, cinc anys. “Completaré el meu doctorat allà”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a