opinio

Desmuntant el PIB

L'economia del coneixement no només transforma els resultats de l'activitat econòmica sinó que, més especialment, suposa un canvi radical de comportament econòmic de les persones. A l'economia del coneixement és molt freqüent bescanviar coneixement per coneixement sense que hi intervinguin transaccions amb base monetària. Per la xarxa, s'intercanvien diàriament milers de milions de fluxos de coneixement científic, tecnològic, tàcit o relacional sense que hi hagi diners pel mig

Entenem el PIB (producte interior brut) com el valor monetari de la producció de béns i serveis d'una economia (territori) durant un període de temps (generalment un any). Ja fa gairebé nou dècades que aquesta és la principal macromagnitud de mesura de l'activitat econòmica. Des de la revolució keynesiana utilitzem aquest indicador per mesurar la triple identitat macroeconòmica bàsica. És a dir, la igualtat entre la producció, la despesa i la renda que una economia és capaç de generar durant un període de temps determinat. Amb tots els canvis que ha presentat l'economia mundial durant els darrers anys, és encara el PIB un indicador adequat per mesurar l'activitat econòmica?

Des dels principis del capitalisme, sabem la importància del creixement econòmic. El capitalisme té un principi bàsic: la maximització o l'optimització del benefici. Una institució bàsica: el mercat; i una conseqüència bàsica: el cicle econòmic. Com que els factors productius s'enfronten, tard o d'hora, als rendiments decreixents, per optimitzar els beneficis cal créixer i, a més, fer-ho continuadament. Deia Marx, ja fa més de dos segles, que el capital que no creix mor. Per tant, el capitalisme necessita ontològicament el creixement econòmic. I per tenir creixement econòmic cal un indicador base de mesura de l'activitat econòmica i anar avaluant la seva dinàmica. Aquest indicador és el PIB.

Sota la formulació keynesiana, Simon Kuznets, el pare del sistema de comptabilitat nacional als EUA, va ser el creador de l'invent. Però el mateix pioner del sistema ja en va veure les limitacions, sobretot en el terreny de l'associació entre el PIB per càpita i el benestar. Deia Kuznets en una comunicació al Congrés dels EUA el 1934 que era molt perillós deduir el benestar d'una economia a partir de la seva renda nacional. Tot i que economistes i polítics van insistir a continuar associant el PIB per càpita i el benestar de la societat durant un bon grapat d'anys, la investigació de l'economia del benestar ja fa temps que ho ha deixat d'associar directament. De fet, durant els últims anys han aparegut multitud d'indicadors alternatius de mesura de diverses dimensions del benestar, especialment els nous índexs de felicitat. En aquest sentit, la paradoxa d'Esaterlin ens diu, ja des de mitjan dels setanta, que no hi ha una relació directa i positiva entre més renda i més felicitat.

Mancances creixents.

Però més enllà de la inadequació del PIB com a mesura del benestar immaterial, hem de dir que el PIB també acumula mancances creixents en el terreny de la mesura de l'activitat material. En paraules del mateix Kuznets: “Cal tenir en compte les diferències entre quantitat i qualitat del creixement, entre els seus costos i beneficis, i entre el curt i el llarg termini. Els objectius de més creixement haurien d'especificar de què i per a què.” En aquest sentit, hi ha un fenomen nou que demana urgentment una revisió a fons de la mètrica del PIB: la transacció econòmica del coneixement.

L'àtom de l'economia és l'intercanvi. Però, aquest àtom té una naturalesa particular: la base monetària. S'intercanvien productes o serveis per diners; treball per salaris o inversions per rendiment. A partir de la utilització dels diners com a mitjà de pagament i d'intercanvi, es pot mesurar el comportament econòmic de les persones. Els mercats són formals i és possible agregar magnituds i construir indicadors com el PIB. Però, a finals del segle XX es consolida la revolució del coneixement.

Canvi de comportament.

L'economia del coneixement no només transforma els resultats de l'activitat econòmica sinó que, més especialment, suposa un canvi radical de comportament econòmic de les persones. A l'economia del coneixement és molt freqüent bescanviar coneixement per coneixement sense que hi intervinguin transaccions amb base monetària. Per la xarxa, s'intercanvien diàriament milers de milions de fluxos de coneixement científic, tecnològic, tàcit o relacional sense que hi hagi diners pel mig.

Els intercanvis no monetaris de coneixement no es poden mesurar de la manera tradicional. De fet, no surten al PIB. Tota aquesta nova dimensió de l'economia no s'està mesurant correctament. I, més encara, pregunteu-vos per què encara continuem parlant del PIB com una dimensió vinculada al territori. O per què continuem parlant d'economia catalana o espanyola si l'intercanvi cada vegada és menys físic i més digital, si no té lloc en mercats organitzats en el temps i l'espai. Ras i curt: nous intercanvis, noves mesures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.