Opinió

I si em toca la loteria?

Hedenus va publicar el 2012 a ‘Acta Sociologica' un estudi on analitzava aquesta qüestió per una mostra de guanyadors de la loteria a Suècia. En aquest estudi, el premi no era tan gran per pensar que la majoria dels guanyadors abandonaria la feina, però sí que era suficientment gran per a aquells treballadors amb edats més properes a la jubilació

Una de les tradicions més arrelades a casa nostra és compartir la il·lusió de participar a les diferents loteries que es realitzen durant el Nadal. Tot i que sabem que la probabilitat de rebre algun dels premis és molt baixa, segur que en algun moment us heu plantejat com seria la vostra vida a partir d'aquell moment i sobretot si deixaríeu o no la vostra feina. De fet, a banda de l'impacte clarament positiu sobre el consum i sobre l'estalvi a curt termini, l'impacte a mitjà i llarg termini sobre altres aspectes de la vida com ara la participació al mercat de treball, la salut o la felicitat són molt més incerts.

Pel que fa a la participació al mercat de treball, la teoria econòmica prediu que davant un augment de la renda no vinculada al treball, aquesta es reduiria per a la majoria dels individus. Aquest efecte es coneix com efecte renda i pot traduir-se en un abandonament complet del mercat de treball (el que es coneix com a marge extensiu) o en una reducció de les hores de treball (marge intensiu). Segurament penseu que tot depèn de la quantitat que us toqui, però també de les vostres preferències per l'oci en relació al treball.

Aquesta qüestió ha centrat l'interès tant de psicòlegs i sociòlegs com d'economistes laborals des de fa unes quantes dècades. Un dels primers estudis sobre aquest tema va ser el publicat el 1987 al Journal of Gambling Behavior, on el seu autor, Kaplan, mostra com dels 139 guanyadors de més d'1 milió de dòlars a la loteria dels Estats Units, només 1 de cada 4 va deixar de treballar. L'estudi d'Imbens i coautors publicat a l'American Economic Review l'any 2001 aporta una evidència interessant pel cas de la loteria Megabucks a Massachusetts, on els premis milionaris es distribueixen al llarg de 20 anys. Els seus resultats mostren també reduccions significatives en la participació laboral, però no d'un impacte tan elevat com podríem pensar a priori. Altres estudis pels Estats Units confirmen que, en general, els impactes sobre el mercat de treball són força reduïts i que la majoria dels guanyadors demana com a molt algun breu període d'excedència (al voltant d'un mes) i una lleugera reducció de la jornada laboral (unes 10 hores per setmana de mitjana).

L'evidència per a Europa és molt més escassa. Hedenus va publicar el 2012 a Acta Sociologica un estudi on analitzava aquesta qüestió per una mostra de guanyadors de la loteria a Suècia. En aquest estudi, el premi no era tan gran per pensar que la majoria dels guanyadors abandonaria la feina, però sí que era suficientment gran per a aquells treballadors amb edats més properes a la jubilació. Sorprenentment, tampoc no es va observar que la gran majoria abandonés la feina. En un treball més recent per a Holanda i encara no publicat, Picchio i coautors troben també que el fet que un dels membres de la parella guanyi la loteria no afecta de manera significativa la participació al mercat de treball de l'altre membre de la parella. Només hi ha una lleugera reducció en el nombre d'hores treballades i el sou durant el primer any però després aquest efecte s'esvaeix.

L'impacte sobre la feina.

Sembla doncs que l'impacte sobre la feina no està tan clar, però quins altres efectes té guanyar la loteria sobre altres variables com ara la salut o la felicitat? Apoey i Clark constaten en un treball publicat recentment a Health Economics que els nivells de salut mental dels guanyadors de loteria milloren substancialment tot i que els nivells de salut global no ho fan degut a la major propensió dels guanyadors de loteria a consumir alcohol i tabac en quantitats superiors a la mitjana de la població. Pel que fa a l'impacte sobre la felicitat i la qualitat de vida, en un resum de la literatura publicat al Journal of Gambling Studies el 2011, Ariyabuddhiphongs conclou que l'evidència trenca amb el mite que guanyar la loteria acostuma a destrossar la vida dels guanyadors: la gran majoria són més feliços i estan satisfets amb la seva vida tot i que asseguren que no ha canviat substancialment. Molta sort per als propers sortejos, però si guanyeu, recordeu d'esperar uns dies a acomiadar-vos del vostre cap...

La despesa en jocs d'atzar i el cicle econòmic

Tal i com es pot veure als gràfics, la quantitat jugada per habitant en termes reals al conjunt de l'estat mostra clarament un canvi de tendència durant els últims anys. Una vegada superats els pitjors moments de la crisi, la despesa en joc sembla remuntar. Caldrà veure si aquest canvi es consolida o si, pel contrari, es recupera la tendència decreixent que s'hi observava abans de la crisi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.