opinio

Cap a un salari mínim de ciutat

Cada vegada hi ha un major nombre de treballadors/es per als quals el salari mínim està esdevenint una referència rellevant

El passat 15 d'abril PIMEC va organitzar una jornada al voltant de quin impacte podria tenir sobre l'economia, l'empresa i la societat un augment del salari mínim al nostre país que l'acostés al de la resta d'economies del nostre entorn.

De fet, des de fa ja un cert temps, s'ha obert un interessant debat sobre la possibilitat que la ciutat de Barcelona pugui establir un salari mínim superior al fixat per l'Estat espanyol. Al meu entendre, aquest debat és especialment oportú per dos motius. En primer lloc, perquè tal i com es va posar de manifest a la jornada organitzada per PIMEC, el salari mínim a l'Estat espanyol és dels més baixos del conjunt de la Unió Europea quan es compara amb el salari mitjà i, en segon lloc, perquè la reforma del sistema de negociació col·lectiva a l'Estat espanyol fa que aquesta eina prengui una major rellevància del que havia tingut fins ara.

Concretament, la negociació col·lectiva s'ha caracteritzat fins ara per una elevada taxa de cobertura (8 de cada 10 treballadors/es quedaven coberts pels convenis col·lectius) amb un predomini del nivell sectorial/provincial a l'hora de negociar les condicions laborals. El resultat d'aquesta negociació sovint millorava substancialment el nivell fixat pel salari mínim tenint en compte també les diferències territorials en el cost de la vida. Les darreres reformes intenten fomentar una major descentralització d'aquesta negociació i que aquesta es dugui en l'àmbit de l'empresa amb l'objectiu d'adaptar l'evolució dels salaris als creixements de la productivitat, però en la pràctica s'està traduint en una menor cobertura dels convenis. És a dir, cada vegada hi ha un major nombre de treballadors/es per als quals el salari mínim està esdevenint una referència rellevant.

A Estats Units fa temps que s'han posat en marxa mesures polítiques orientades a diferenciar el salari mínim a escala local o regional. La legislació d'Estats Units permet que tant les autoritats estatals com les regionals i locals puguin modificar a l'alça el salari mínim federal si ho consideren oportú. Aquesta possibilitat ha estat utilitzada pels governs locals de manera important durant els últims anys. De fet, recentment s'han aprovat o es troben en tràmits per a la seva aprovació un nombre rellevant d'iniciatives com ara les impulsades per Nova York o Los Angeles, però altres ciutats com Santa Fe o San Francisco ja van adoptar aquesta mesura des de principis del 2000. Juntament amb el professor Jordi Suriñach (director d'AQR-Lab) i dins el context d'un estudi realitzat a finals de 2015 per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, vam dur a terme una revisió dels treballs acadèmics que havien analitzat els impactes d'aquestes mesures sobre l'ocupació, els preus i la desigualtat salarial amb l'objectiu d'extreure conclusions del possible impacte de la mesura en el context català.

A mode de síntesi, vam trobar que la introducció d'un salari mínim local/regional que suposi un augment moderat respecte al nivell previ, aconseguiria l'objectiu d'augmentar els salaris sense que hi hagués impactes negatius destacables en els nivells d'ocupació del territori.

Col·lectius més perjudicats.

Només alguns col·lectius poc qualificats o amb especials dificultats per a la inserció laboral podrien veure's perjudicats i, per tant, caldria adoptar mesures alternatives orientades a evitar el possible risc d'exclusió social d'aquests grups més desfavorits.

Ara bé, és important destacar que la literatura també conclou que, davant l'augment dels costos laborals que representa l'augment del salari mínim, les empreses augmentarien els preus d'alguns productes, sobretot en aquells sectors menys oberts a la competència exterior.

Tenint en compte que en l'actual context econòmic la inflació no sembla representar un risc important i que, com a conseqüència de la crisi, la desigualtat ha augmentat considerablement, potser estem davant d'una oportunitat única per adoptar una mesura que, acompanyada d'altres polítiques, podria contribuir a millorar la situació de moltes famílies que tot i mantenir la feina cada vegada tenen més dificultats per a arribar a finals de mes.

L'experiència alemanya

La pèrdua d'importància de la negociació col·lectiva va ser un dels motius que va portar el govern alemany a introduir el salari mínim l'any passat. Una primera avaluació dels resultats mostra un augment dels sous al voltant del 5% i una pèrdua de 60.000 llocs de treball sobre una població activa de més de 42 milions de persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.