Catalunya posa la directa per captar més pacients internacionals
La nova directiva europea en sanitat afavorirà la mobilitat entre sistemes sanitaris dels estats membres
El sector sanitari català està situat entre els 15 millors del món, però en canvi el consumidor global no té aquesta percepció. Així que clíniques privades, l'agència catalana de turisme i Barcelona Centre Mèdic (BCM), una agrupació de centres mèdics per atreure pacients internacionals, han augmentat els esforços per situar Catalunya, en concret Barcelona, en el mapa global del turisme sanitari. L'acció no és nova, fa temps que la treballen, però ara han decidit donar-li força per no quedar-se fora d'un fenomen creixent arreu del món.
Accions de promoció específiques a països com ara Rússia, la Xina o els EUA, la participació en les principals trobades del sector i l'organització a Barcelona de la darrera trobada europea de referència en turisme de salut són algunes de les passes que han decidit fer les diferents organitzacions conjuntament per millorar la marca de Barcelona com a ciutat associada a la bona sanitat.
La situació s'ho mereix. El turisme sanitari és un calaix de sastre que inclou persones que vénen expressament a rebre un tractament o una intervenció quirúrgica o turistes que emmalalteixen mentre estan de vacances i han de ser tractats. Segons dades de l'agència catalana de turisme, anualment hi ha 10.000 estrangers que acudeixen al sector sanitari privat català i això arriba a moure 5.000 milions d'euros.
La particularitat d'aquestes xifres, segons el director de BCM, Enric Mayolas, és que no només no han variat en temps de crisi, sinó que les previsions tenen una tendència a l'alça.
De fet, un estudi de la consultora Deloitte sobre turisme sanitari dels EUA preveu que, al 2012, 1,5 milions de nord-americans aniran a operar-se a un altre país, i no només això, la xifra creixerà al voltant d'un 35% cada any. Segons l'informe, les asseguradores mèdiques dels EUA, que han vist retallats els seus marges amb la reforma sanitària, són les que estan promovent el desplaçament dels seus assegurats a d'altres països.
Ara com ara, la gran majoria de persones estrangeres que acudeixen a la sanitat privada catalana ho fan per fer-se tractaments de fertilitat. I aquests són majoritàriament europeus (Itàlia, Regne Unit i França). En canvi, en operacions de més consideració com cardiologia, traumatologia o oncologia, els russos i els ciutadans de països de l'est són els que més confien en la sanitat catalana. No va sorprendre, doncs, que un familiar del president rus acudís recentment a Barcelona per ser intervingut.
De mitjana es tracta de persones amb un nivell adquisitiu mitjà i molt alt que o bé no tenen en el seu país d'origen l'assistència sanitària de qualitat que volen o bé els tractaments són molt més cars.
Però a banda d'aquest augment de moviment de ciutadans a la recerca de la millor clínica privada hi ha un canvi normatiu que obrirà encara més oportunitats. Es tracta d'una nova directiva europea que donarà l'opció al ciutadà a triar en quin centre vol ser intervingut.
Així que es preveu que els centres de referència vegin augmentar el nombre dels pacients que vénen d'Europa i, per tant, els ingressos.
Un cercador de clíniques
Sphera International és una firma dedicada a ajudar els ciutadans a trobar el centre sanitari més adequat per al tractament o intervenció mèdica, sigui on sigui. L'empresa fa d'intermediària entre la clínica privada i el consumidor final, al qui prepara paquets d'assistència mèdica, d'acompanyament i també turística si cal.
Els seus clients són tant el pacient particular com assegurances mèdiques.
Sphera International, de capital català, va començar la seva activitat al Brasil i fa un any va situar a Barcelona la seu central de la firma, tot i que manté la delegació de São Paulo i una altra a Nova York.
Que Sphera International s'hagi instal·lat aquí és un pas més per normalitzar la promoció i captació de turisme sanitari. Luis Manent, director de la firma a Europa, explica que la globalització de la medicina és un procés natural que havia d'arribar i que ja és una realitat. Manent augura un període de molt creixement.