És del Nàstic, catòlic, creient i practicant, seguidor de la colla Jove, pateix les calors de l'agost per portar l'aigua de Sant Magí a la ciutat, viu el seguici popular de Santa Tecla des de l'òptica d'un nan i no acostuma a faltar als principals actes de la Setmana Santa de Tarragona. Amb l'excepció del panorama casteller, en què cohabiten altres opcions a la ciutat, aquests són alguns dels principis fonamentals pels quals un tarragoní o tarragonina hauria de sentir devoció. El candidat del PSC i actual alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, nascut a Tarragona fa 51 anys, els compleix quasi a la perfecció, tot i que, com resulta obvi, no és l'únic. Tothom, fins i tot la gent contrària a la seva opció política, no amaga que la proximitat i la seva aposta per la micropolítica han estat els seus grans triomfs des que va arribar a l'alcaldia el 2007 gràcies a una victòria històrica amb què va rellevar Joan Miquel Nadal després de divuit anys de mandat convergent.

Ballesteros, llicenciat en ciències de l'educació per la URV, crea empatia, transmet bonhomia i el seu somriure és d'una complicitat a prova de bombes, junt amb la connexió que sempre troba amb el ciutadà. Tant si és del Serrallo, de Bonavista, de Sant Pere i Sant Pau, de Rodolat del Moro, de Cala Romana, de l'Arrabassada o del carrer Unió.

No hi ha cap problema que l'alcalde no tingui en la seva agenda mental. Tampoc no hi ha cap racó de la ciutat que no el teletransporti als seus anys de fadrí. Però això, no li ho proporciona el càrrec, ho porta en l'ADN; uns gens que li han configurat un caràcter “optimista de mena”, com mai no es cansa de repetir quan van mal dades. Ara, que trobi remei a tot, això ja són figues d'un altre paner. És un alcalde. Ni Doraemon, ni Superman ni té cap vareta màgica.

Des de l'oposició se l'ha fustigat, precisament, per això, per viure en excés de la seva relació pràcticament de consanguinitat amb el carrer i oblidar els grans projectes. L'oposició no es cansa d'enaltir la seva amabilitat i el seu atractiu, del tot innegable, però també diu que no ha sabut fer d'alcalde. De fet, en el programa del 2007 es va comprometre a passar més hores al carrer que al despatx i fa temps que assegura que ho ha complert amb escreix. També és cert que hi ha altres propostes que fa anys que agafen pols al calaix del seu despatx i de molts altres companys de corporació. Tot i que tan sols té 51 anys, el cap de llista socialista és al consistori des del 1983, quan, llavors com a independent i amb només 24 anys, es va estrenar com a regidor a l'àrea de Cultura, Festes i Joventut fins al 1989, l'any en què la moció de censura de CiU va donar l'alcaldia a Joan Miquel Nadal. Després de sis anys a l'oposició, al 1996 va tornar a entrar al govern i va ser responsable de l'àrea d'Universitats. Del 1999 al 2003 va abandonar la política activa i es va dedicar exclusivament a la seva activitat professional de psicopedagog, forjada durant l'etapa universitària. El parèntesi li va provar perquè, malgrat que en els primers comicis en què ja figurava com a cap de llista tampoc va poder arrabassar l'alcaldia a Nadal, es va quedar a només 800 vots de capgirar la truita. Quatre anys després va aconseguir que Tarragona es fes socialista. Ara ho vol tornar a intentar.