El president de Vueling i exministre, Josep Piqué, s'ha incorporat al consell d'administració de la biotecnològica Plasmia Biotech. Amb una participació simbòlica en l'accionariat, Piqué vol donar suport a una firma que ha desenvolupat una tecnologia que ajudarà a reduir el cost de producció i millorarà la qualitat d'antivírics que s'estan utilitzant en el camp de la sida. El conseller delegat de la biotecnològica catalana, Esteve Guàrdia, explica que volen oferir aquesta tecnologia i muntar plantes de producció a països de l'àrea on la sida és endèmica perquè aquests es puguin autosubministrar fàrmacs de millor qualitat dels que tenen accés actualment.

Per aquesta mateixa funció humanitària, també s'ha sumat al consell d'administració de Plasmia Biotech l'oftalmòloga Elena Barraquer, gerent de la Fundació Barraquer, que treballa a diferents països africans. La directora general de GVC Gaesco, Carme Hortalà, i Josep Maria Calmet, vicedegà del cos consular de Barcelona, també han entrat com a socis en l'accionariat de la biotecnològica. Guàrdia explica que hi ha un interès doble en l'entrada dels nous socis, tant per les bones perspectives empresarials com per l' impacte humanitari.

Plasmia Biotech es va crear l'any 2010 com a spin off d'IUCT, una empresa dedicada a la recerca i desenvolupament tecnològic per al sector farmacèutic i químic. De fet, Plasmia Biotech va néixer per explotar una plataforma tecnològica d'IUCT, que aporta millores substancials per a la producció d'anàlegs nucleosídics. Com explica Esteve Guàrdia, fabricar un quilogram d'aquests fàrmacs per la via clàssica pot generar entre 8 i 10 tones de residus. En canvi, utilitzant la tecnologia de Plasmia a penes es generen més residus que els de l'aigua en què es genera la reacció biotecnològica. A més de les millores mediambientals, hi ha un benefici d'estalvi de costos, ja que seguint el procés de Plasmia Biotech la producció d'un quilogram d'aquest fàrmac en el mercat dels genèrics a la Xina, per exemple, costa 1.000 euros, i amb la tecnologia de Plasmia, uns 200 euros.

Així mateix, com que les síntesis d'aquestes molècules són molt complicades, les empreses farmacèutiques s'han especialitzat a fabricar-ne una o dues, però si utilitzen la tecnologia de Plasmia, com que és un procés molt més àgil, en poden oferir una cartera més àmplia.

Guàrdia explica que amb aquesta tecnologia obren tres línies de negoci. La primera, que començarà a generar ingressos el 2013, serà la venda de les molècules a companyies de genèrics. En segon lloc, s'oferirà la tecnologia a les farmacèutiques que tenen producte protegit perquè puguin canviar els seus mecanismes de producció i millorar així els marges i la cobertura de la patent. Per últim, a llarg termini preveuen trobar noves molècules pròpies per combatre diferents tipus de càncer.