Focus

Recerca de nivell, però poc útil

En poc més d'una dècada, Catalunya ha passat de la segona divisió a produir l'1% de tots els articles científics que es fan al món, però encara té pendent que aquesta ciència sigui útil a la indústria.

La Generalitat rebutja un plantejament intervencionista per provocar el canvi
Els experts coincideixen que la universitat haurà d'assumir nous reptes
Les empreses desconeixen que la universitat els pot oferir innovació

Aquests darrers dies el president de la Generalitat, Artur Mas, ha emfatitzat l'extraordinària producció científica de Catalunya. N'hi ha per a això i molt més. El Principat produeix l'1% dels articles científics publicats al món, xifra que equivaldria al pes d'un país de 70 milions d'habitants. A més Catalunya signa prop del 3% de les publicacions científiques de la UE-25 en dades del 2009.

Es pot dir que arribar fins aquí ha estat una cursa de vertigen perquè aquesta posició s'ha assolit en poc més d'una dècada. Com destaca el director de Recerca de la Generalitat, Josep Maria Martorell, “fins a finals dels 90, a Catalunya es feia recerca i de vegades amb puntes d'excel·lència, però no dins un estàndard internacional, érem lluny de la primera divisió”. Així, com ha estat possible aquest avenç? El sector reconeix que un punt determinant va ser el canvi de política iniciada el 2000 pel conseller Mas-Colell (aleshores responsable d'Universitats i Recerca) i seguida després pels dos tripartits. “Es va iniciar l'atracció de talent internacional, es va atorgar més autonomia als centres de recerca, es va fer una aposta per les grans instal·lacions científiques com el sincrotró i es va apostar per una política d'augment del pressupost en recerca”, destaca Martorell. Segons dades de pressupost executat, dels 288,5 milions d'euros del 2000 destinats a recerca es va passar el 2009 -darrer any del qual es tenen dades de pressupost executat- a 954 milions.

Alhora, afegeix el coordinador general de la Fundación CYD, Martí Parellada, “es van aprovar incentius al conjunt de les universitats espanyoles dirigits al professorat per tal d'estimular la recerca”. Això vol dir que aquest professorat rep mèrits curriculars i incentius econòmics en funció dels articles científics que publiquin. I tot i que aquest sistema ha estat igual a les universitats de tot l'estat, el vicerector de Recerca de la UPC, Xavier Gil, destaca que a Catalunya s'ha sabut aprofitar millor. “Aquí les universitats han ajudat aquests recercadors facilitant-los anys sabàtics o proveint-los de becaris mentre que a d'altres comunitats ha pesat més el rol d'universitat centrada en la docència”, destaca. Per al professor d'Operacions d'Innovació d'Esade, Juan Ramis Pujol, aquests canvis han servit per “conscienciar el professor de la importància de fer recerca”.

NOUS INCENTIUS.

Però a pesar que tothom reconeix que el camí recorregut és important, Catalunya encara té el repte d'aconseguir que tota aquesta recerca sigui aplicada, és a dir, que sigui útil per al teixit empresarial. El problema és que el sistema d'incentius, que tan bé ha anat per sumar posicions en recerca bàsica, no ha tingut el mateix impacte en la transferència tecnològica. “Aquests incentius no s'han donat per la creació de patents o la generació de spin-off (empreses derivades)”, apunta Martí Parellada. En d'altres paraules, i com explica el catedràtic de la UPF, Oriol Amat,“els incentius no es dirigeixen a produir ciència que tingui impacte en la indústria”. Amat afegeix que a països capdavanters com Alemanya, quan un professor vol fer recerca les agències públiques que el poden finançar li exigeixen un cofinançament per part del sector privat, “la qual cosa facilita que hi hagi aquesta connexió entre universitat i empresa”.

Davant aquest panorama no resulta estrany que segons una enquesta feta per la Fundación CYD entre empreses mitjanes i grans més del 40% afirmés que desconeixia que les universitats podien oferir aquest tipus de servei en innovació. “Això clama accions per augmentar els lligams entre universitats i empreses”, diu Parellada.

Un altre element que juga en contra d'aquesta transferència tecnològica ha vingut de les limitacions del marc normatiu. Com destaca la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, Carme Verdaguer,“la llei d'incompatibilitats del funcionariat limitava a un 10% la propietat en societats mercantils i això desanimava molts professors a dedicar els seus esforços a la creació d'empreses”. Això, però, canviarà ara, ja que la nova llei de ciència, tecnologia i innovació aprovada aquest any i pendent encara d'aplicació ampliarà aquests límits.

Verdaguer també alerta, però, d'una excessiva obsessió perquè tot sigui recerca aplicada. “No tot el que es publica és susceptible de transferir-se, però en canvi pot ser la base de futures recerques que sí es puguin aplicar a l'empresa”. En aquest mateix sentit un dels artífexs del canvi i un altre cop responsable de la cartera de Recerca, el conseller Andreu Mas-Colell, destacava en una roda de premsa recent que “un investigador el que ha de fer és això, investigar, no té per què crear una empresa, no tots poden fer de tot”. Això sí, cal, afegeix el conseller, crear el context, facilitar aquest pas.

En aquesta línia el director de Recerca del govern català demana no tenir pressa. “Fa 12 o 15 anys érem a la planta baixa i ara ja som al primer pis, hem pujat esglaons a marxes forçades i ara estem esbufegant, hem de pujar al segon pis, però primer necessitem agafar aire, consolidar el que hem fet fins ara”, destaca. I com afegeix Martí Parellada, tampoc no cal veure aquest buit en la transferència tecnològica com una característica únicament catalana. “Moltes vegades se l'ha anomenat com la paradoxa europea i per canviar això caldran actuacions de fons, tant des de les pròpies universitats com des de les administracions”, diu.

Amb tot des de la Generalitat es rebutja un plantejament intervencionista. “Nosaltres el que hem de fer és generar les condicions perquè es produeixi ciència de primer nivell i després aquesta ja arribarà a les empreses”, apunta Martorell. El que sí ha fet el govern és posar en marxa un programa dotat amb 1,5 milions d'euros per finançar en els centres de recerca el desenvolupament de prototips i la valorització dels seus projectes. Respecte a la possibilitat d'introduir incentius als professors relacionats amb la creació de spin-off i patents, Martorell es mostra més aviat escèptic. “No es tracta tant de sumar, perquè al final podries registrar una patent cada setmana, per tant l'important és la qualitat, perquè quantes de les spin-off sorgides a la universitat viuen al cap de cinc anys?”.

I és clar, en tot aquest procés també hi té molt a dir l'actual conjuntura econòmica, que evidentment no juga precisament a favor de la transferència de coneixements. Com destaca Carme Verdaguer, “la crisi ha fet més difícil posar en marxa empreses des de la universitat i alhora ha reduït considerablement el número de companyies que busquen acords de recerca amb aquests centres”. En aquest mateix sentit Martorell creu que, un cop se superi aquesta conjuntura econòmica, “es produirà una certa explosió perquè en pocs països com en el nostre es compta amb tan bones condicions i en un espai tan concentrat”.

Una altra cosa és la incògnita de com podrà afectar l'actual context de restriccions pressupostàries. Aquí el responsable de Recerca de la Generalitat es mostra contundent. “Cap projecte que funcioni i sigui prioritari no es quedarà sense diners”. Això, però, no vol dir que no calgui fer reajustaments. “Mantindrem aquelles iniciatives que estiguin funcionant, però potser n'hi ha d'altres que no han assolit els seus objectius i que s'hauran de deixar de fer”, afegeix. Martorell no vol concretar gaire més, però insinua que els més afectats podrien ser projectes molt puntuals endegats des de les universitats. “El tripartit va propiciar una política farcida de petites iniciatives individuals i a totes es donaven diners, nosaltres creiem que aquest no és el camí”, conclou.

El govern també es posa com a deures reorganitzar tota la xarxa de centres de recerca -actualment n'hi ha 48 a Catalunya-, i Martorell confirma que durant aquesta legislatura es concretarà un nou mapa que probablement suposarà la desaparició d'algun d'aquests centres.“És difícil que els 48 puguin complir amb els criteris d'excel·lència”, afirma. També caldrà solucionar els greus problemes d'endeutament que arrosseguen els parcs científics lligats a les universitats i on els centres concentren bona part de l'activitat de transferència tecnològica.

Però la majoria dels experts coincideixen a destacar que qui haurà d'assumir els principals reptes serà la universitat. Per això, ara que Catalunya ha posat a debat el seu model universitari i que ha obert un altre cop l'oportunitat d'establir-ne un nou sistema de governança, es veu com el moment propici per desencallar tot allò no està funcionant. “Ara caldria incidir en el tipus de formació dels doctorands perquè durant aquest període tinguin més contacte amb la part més pràctica, que estiguin més lligats a la realitat del mercat”, apunta Juan Ramis. El salt no serà immediat, però es veu imprescindible per garantir un desenvolupament econòmic de primer nivell. Com destaca Martí Parellada, “ningú no posa en dubte que la universitat ha fet un salt enorme, però tot i així no hem aconseguit reduir el gap amb els sistemes universitaris del nostre entorn”.

Més recursos per a les patents

Segons dades recollides per l'empresa catalana de propietat industrial i intel·lectual J. Isern Patentes y Marcas, el nombre de patents sol·licitades per les universitats espanyoles ha crescut des del 2005 (353) i mai no ha baixat. Les universitats madrilenyes van registrar-ne 152 el 2009, davant 85 de les catalanes.

El 2010 les de Catalunya van registrar 74 patents, un 12% menys que l'any anterior. “Que hi hagi menys no necessàriament vol dir que s'estigui innovant menys, és segurament per falta de recursos per protegir la recerca que es fa a les universitats”, explica Pepe Isern, director general de la firma. Per a Isern no només resulta vital protegir la innovació que es fa a les universitats sinó que a més “s'ha de treure més rendiment d'aquestes patents”.

Socis en recerca amb l'empresa

El 1983, la Universitat de Barcelona va crear la Fundació Bosch i Gimpera, per facilitar la transferència de coneixement mitjançant una entitat pròpia que funcionés amb paràmetres de gestió empresarial. “Busquem noves fórmules per materialitzar la connexió de la UB amb les noves demandes. Ens volem situar molt a prop del sector empresarial per tal de ser un soci de referència en la seva estratègia d'innovació”, diu la directora general de la FBG.

Un centre tecnològic propi

La UPC ha estat la primera universitat catalana a constituir centre d'innovació tecnològica propi per tal d'oferir contractes a mida a les empreses.“El fet de ser una universitat politècnica ens permet oferir un ampli ventall de coneixements”, diu el vicerector Xavier Gil. La UPC té signats 84 milions d'euros en contractes amb empreses. Un exemple d'aplicació: els matemàtics de la UPC investiguen les rutes més òptimes pel servei de camions d'escombraries de Barcelona.

Més propers als sectors locals

La Universitat Rovira i Virgili va posar en marxa la fundació del mateix nom per millorar la connexió amb la societat i el mercat. L'entitat com explica la vicerectora de Transferència i Innovació, Misericòrdia Carles, va traçar cinc línies estratègiques amb centres de transferència que estan més en contacte amb el sector i les seves necessitats.

A més a més, la fundació té un àrea de foment a l'emprenedoria, que en els últims 8 anys ha afavorit la creació de 9 empreses de base tecnològica noves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.