Virginias creix a l'Orient Mitjà amb els seus dolços sense sucre
L'empresa de Reus, líder indiscutible del mercat a l'Estat espanyol, fa una aposta per augmentar les exportacions aprofitant que els països del golf Pèrsic són grans consumidors de pastes i galetes
Als obradors que Virginias té al mig de Reus (on el passeig Prim es converteix en passeig Sunyer) ha arribat la calma després de la tempesta. Després de setmanes anant de bòlit preparant la campanya de Nadal, és l'hora de parar i agafar aire, tot i que no s'hi val a encantar-se perquè cal traçar les línies de l'activitat de l'empresa del 2012: “ara arriba l'època de fer la maleta i marxar a les fires a fer contactes i buscar clients.” Ho diu Helena Rodríguez, directora de màrqueting i adjunta a la direcció general d'aquesta firma que, sense perdre el caràcter familiar (tot i adoptar el terme Virginias com a marca, no s'ha desvinculat del nom comercial que la bateja com a Industrias Rodríguez SA) és capdavantera indiscutible a l'Estat espanyol en el segment dels dolços sense sucre i té una facturació de 42 milions d'euros.
La maleta que s'ha de preparar haurà de ser de les grosses perquè, dominat com està el territori més immediat, el repte és buscar un forat als mercats llunyans però solvents. En aquest sentit, els plans de treball a curt i mitjà termini requereixen posicionar els articles de Virginias al mercat de l'Orient Mitjà. Els segells de països com Qatar, Dubai, Líban, Jordània, Kuwait o fins i tot l'Iraq (malgrat els problemes de transport que hi troben) ja figuren en el passaport dels agents comercials de la firma de Reus i la intenció és consolidar la marca en una zona que es considera propícia. Helena Rodríguez explica que “es tracta d'un mercat que ja té per costum consumir molts dolços i que, a més, aprecia el que ve d'Europa perquè té un aire de modernitat. Treure una capsa de galetes sense sucre que venen d'Europa en una reunió social dóna distinció”.
Com que es tracta de països amb capacitat econòmica, Virginias hi dóna prioritat i centrarà esforços en aquests territoris. Però si es tracta de buscar mercats emergents i moltes boques per endolcir, no seria més convenient provar -ho a la Xina o els països asiàtics? “El consumidor xinès té un paladar diferent, els sabors que aprecia són diferents i potser no és tan receptiu al producte que fem”. Tot i això, a Virginias no aparquem el continent asiàtic “a la Xina, al Japó i a Singapur, també hi treballem”.
Del total de la producció de Virginias, el 15% se'n va a exportació, i ampliar aquest percentatge és un objectiu de la companyia ara que, després d'una dècada de creixement a un ritme de dos dígits anuals, s'ha aplanat la línia evolutiva dels resultats. “És clar que també notem els efectes de la crisi” diu la responsable de màrqueting.
DOLÇA SALUT.
De tota manera, els ous estan ben repartits en tres cistells ja que el torró suposa poc més del 30% de la seva producció i els altres dos suports, els caramels i les galetes, representen els dos terços restants, també de manera equilibrada.
Helena Rodríguez destaca que les hores dedicades a R+D+I “per poder elaborar dolços el més saludable possible” han donat resultats positius perquè “ens ha fet créixer molt i ha donat un bon nom a la marca”. En aquest sentit, conclou que “has de diferenciar-te, donar valor afegit”.
El tastet dels dijous
A llegir aquestes ratlles, trigarà aproximadament un minut, un temps durant el qual les màquines de Virginias emboliquen 1.800 caramels.
L'aposta per la innovació ha repercutit en el fet que a la marca disposin del certificat IFS (International Food Standard) de seguretat alimentària, una carta de presentació internacional que obre les portes a les grans cadenes de distribució.
A Virginias, els testos per provar els productes que sortiran al mercat o per avaluar les últimes novetats de la competència tenen dia i hora. Cada dijous un equip d'una quinzena de persones passa revista als productes que es posen sobre la taula. No es tracta només d'una qüestió de bon gust sinó que es busca donar ganxo al producte.
Helena Rodríguez explica que d'aquí en surten idees com les galetes sense gluten amb llicència de Hello Kitty: “fins ara els nens intolerants al gluten tenien galetes molt avorrides.”