PGI obre a França dins un pla per obtenir a fora el 50% del negoci
L'enginyeria gironina intensifica la internacionalització al Magrib i a l'Amèrica Andina. Aquest any preveu vendre un 20% més, pel creixement en serveis de ‘postbuilding' i de gestió energètica
El grup d'enginyeria PGI obrirà aquest any una delegació a França dins un pla d'intensificació de la internacionalització amb el qual preveu que el 2012 un 20% de la facturació provingui del negoci exterior, percentatge que es vol situar el 2015 en un 50%. L'any passat va facturar 8 milions d'euros i la previsió per al 2012 és augmentar aquesta xifra un 20%, principalment pel desenvolupament exterior, l'àrea industrial i els serveis de postbuilding i gestió energètica.
“Volem fer món en els pròxims deu anys, ens convertirem en globals”, explica Frederic Gil, director general de PGI, que està realitzant projectes a Albània, Algèria, Argentina, Colòmbia, el Marroc, Nigèria, Panamà i s'ha integrat en un consorci espanyol al Brasil. L'Expo Centre a la ciutat algeriana de Constantine i l'edifici més alt de Bogotà són alguns dels projectes internacionals més rellevants realitzats en l'últim any. Els mercats on veu més oportunitats són els de la zona andina de l'Amèrica Llatina -amb una demanda sostenible- i al Magrib -on està associada amb empreses locals i hi ha molta activitat en infraestructures–, mentre que al Brasil s'ha d'anar amb compte perquè amb els Jocs Olímpics i els Mundials de Futbol es pot estar creant una bombolla com l'espanyola.
Tot i que les necessitats de construcció són molt evidents en els països emergents, ara es volen instal·lar a França perquè “tot i ser un mercat molt madur, l'experiència que hem adquirit a Espanya durant el boom dels equipaments i edificis és molt valuosa, i tenim l'avantatge complementari molt important de competir amb uns costos més baixos que els seus”.
L'expansió de PGI va començar el 2002, acompanyant constructores catalanes i espanyoles. Ho continuarà fent, però també buscant socis locals i intensificant la participació en licitacions de contractació pública d'organismes internacionals com el Banc Mundial i el BERD. Bàsicament al Magrib i a l'Amèrica Llatina, perquè les similituds culturals i el tarannà mediterrani ho posen més fàcil, cosa que no passa a la Xina. “Hi vam treballar en el Pavelló Espanyol i el de Madrid durant l'Expo de Xangai, però tenen un model més anglosaxó, més estricte i menys flexible que el mediterrani”, diu Gil.
Sense ‘lobby'.
Pel que fa al mercat intern, tradicionalment tornen a guanyar pes els projectes en l'àmbit privat, que havien representat un 80% però que amb la crisi van baixar el 2008. El 2010 va remuntar amb l'entrada de cadenes estrangeres que compraven actius, i hi ha més activitat en reformes que en projectes de nova edificació.
PGI vol continuar creixent en sostenibilitat, amb la voluntat de ser “referent absolut en eficiència energètica -col·labora amb organismes i entitats per a projectes d'innovació com IqS, UB, UpM, CooC, Urbicsa-Irec- i augmentar l'activitat de postbuilding (conservació, explotació i manteniment dels edificis un cop acabats). Sobre això, comença a desenvolupar aplicacions (IPhone, 1Tapps,…) i noves tecnologies (Wifi, QR Code,…) als processos de reenginyeria de manteniment. “Desenvolupar i aprofitar al màxim les noves tecnologies és imprescindible si volem anar a competir a països amb costos laborals molt més baixos”, explica Gil. En aquesta línia, l'empresa que dirigeix és de les poques enginyeries espanyoles amb especialistes en Modelatge d'Informació d'Edificis (Building Intelligent Modelling-BIM), un programa que no només permet visualitzar el disseny i desenvolupament del projecte en tres dimensions, sinó que permet integrar-hi tota la informació del projecte i de les modificacions que es vagin fent en l'edifici un cop en funcionament.
Entre els més de 3.000 projectes en què ha participat PGI hi ha l'ampliació i reforma de l'hospital del Mar, l'aeroport de Santiago de Compostel·la, l'edifici MediaTic de Barcelona, la ciutat de les comunicacions de Telefónica a Madrid, la seu de Gas Natural a Barcelona, l'estadi de l'Espanyol i l'estació del TAV de Saragossa. Ha col·laborat amb més de 150 despatxos d'arquitectura.
Enginyers sedentaris
Amb la davallada de la construcció aquí, seria de suposar que no ha de ser difícil trobar enginyers per anar a treballar a l'estranger, però Gil assenyala que“no és tan senzill trobar gent que vulguin anar a treballar dos anys a un país estranger i que quan s'acabi aquesta feina potser hauran d'anar a un altre. Els que tenen entre 25 i 35 anys han viscut l'expansió econòmica, amb bons sous, i els costa assumir que la cosa va de baixa i són reticents a sortir del país. És més fàcil amb els més joves, i també amb els que en tenen més de 35 anys i ja han vist crisis anteriors”. L'altra cara del tarannà mediterrani.