Els sants d'Olot es faran al Paraguai
Diart té previst obrir una fàbrica al continent americà per poder comercialitzar-hi la seva imatgeria ajustant costos
L'escriptor Miquel Llor va situar la seva Laura a la ciutat dels sants a Vic, però, per tradició i història, el títol de vila sagrada potser escau més als veïns de l'altre costat del túnel de Bracons. I és que, quan es parla de sants i imatges religioses, Olot és un referent al món des que l'any 1880 Josep Berga, Joaquim Vayreda i Valentí Carreras hi van fundar El Arte Cristiano, un taller dedicat a esculpir sants, verges i figures religioses. Aquell primer taller esdevindria l'embrió d'una indústria que el segle passat havia arribat a generar 1.000 llocs de feina a la capital garrotxina.
Però ni la intervenció divina és capaç de fer quadrar els números quan van mal dades i aquella potent indústria batalla ara per resistir. La devoció ha anat perdent pistonada i fins i tot l'Ajuntament d'Olot ha decidit canviar el nom al Museu dels Sants per despenjar-li l'etiqueta religiosa. El consistori creu que la referència als “sants” fa dissuadir molts dels potencials visitants d'un recinte que no està dedicat a la cosa mística sinó a explicar l'evolució de la que ha estat una important veta de negoci per a la zona.
PERSISTÈNCIA.
Miquel Abel, gerent de Diart, explica que l'empresa està ultimant les gestions per obrir una fàbrica al Paraguai a fi i efecte de poder abastir la demanda del continent americà: “L'Argentina, el Perú, Colòmbia, Xile, el Paraguai, el Brasil..., són un mercat excel·lent per a la imatgeria religiosa, però fabricant aquí ens és impossible competir perquè el canvi de moneda i els costos de transport encareixen molt el producte.”
D'aquesta manera, malgrat que el devot del sud i el centre d'Amèrica (i també la important colònia hispana que hi ha als Estats Units en ciutats com ara Miami i Nova York) aprecia la qualitat de les figures olotines, el factor preu és decisiu perquè desisteixin de comprar-ne: “Una imatge de 50 euros acaba sortint a un preu de venda de 250 dòlars.”
Diart pensa resoldre el problema fabricant al Paraguai: “Un sou mitjà de 1.000 euros d'aquí, allà són 360 dòlars. I, a banda de la mà d'obra, estalviem en costos de transport. El resultat és que podem vendre un sant quatre vegades més barat del que ho fem ara.”
QUALITAT GARROTXINA.
Diart era l'empresa que s'encarregava de fer els embalatges per a Dimosa i, quan aquesta va cessar l'activitat, va reaccionar absorbint-la per no anar a la ruïna tot darrere. Amb menys de mig any, pràcticament ha doblat la plantilla -ara són 10 treballadors- i ha posat les bases per a la fàbrica del Paraguai -on té previst ocupar-hi una quinzena de treballadors-. Miquel Abel no s'atreveix a fer previsions però sí que admet que, amb el ritme que porten, la previsió de facturar 350.000 euros a finals del 2012 quedarà curta amb tota seguretat.