Quantes vegades fem mentalment i en un cercle reduït aquesta suposició. Avui faré un si jo fos… ministre de Treball, encara que, potser, avui es podria dir que és “políticament incorrecte”.

Ja tenim la reforma del mercat laboral en funcionament. Quanta falta que feia! El temps ens dirà si serveix o no per crear ocupació, però el que sí que aconsegueix és, almenys, homologar una mica el nostre mercat de treball amb els socis d'Europa. Ara cal fer front a l'atur. Les dades que hereta la nova ministra de Treball són esfereïdores, quasi 5 milions d'aturats! El 21,52% de la població activa, quasi 3 milions cobrant les diferents prestacions i subsidis d'atur…

Continuant amb el si jo fos, el primer que faria seria analitzar on som, com hi hem arribat i què podem fer per rebaixar aquest nombre tan absolutament irracional. Si bé és cert que la situació econòmica és la que és: nul o baix creixement del PIB, crisi al sector immobiliari, motor de l'ocupació, etcètera, és totalment necessari rebaixar aquestes dades estadístiques i posar-les a la realitat. Com fer-ho? Us proposo una petita reflexió, en veu interior. Pregunteu-vos si seríeu capaços de dir tres noms de persones del vostre cercle (familiars, amistats, treball, amics d'amics, etcètera) que complissin algun d'aquestos cinc supòsits:

-He perdut el lloc de treball. Com tinc dos anys d'atur, els aprofitaré i quan s'acabin ja buscaré feina.

-He perdut el lloc de treball. Cobro l'atur i faig feinetes. Em guanyo millor la vida que abans.

-He perdut el lloc de treball. Estic cobrant l'atur. M'han ofert una feina però em pagaven menys que el que cobro de subsidi. Els he dit que no m'interessa.

-He perdut el lloc de treball. Cobro l'atur. Està molt complicat trobar feina. Aprofito aquesta avinentesa per anar a l'estranger, viatjar i perfeccionar, per exemple, l'anglès. Algú ja em segellarà per internet.

-He perdut el lloc de treball, cobro l'atur, però he començat a treballar en una empresa que em paguen en negre i quan s'acabi l'atur em contractaran fix.

Ara ja tenim les persones, mentalment, localitzades. Jo n'he trobat tres! I tu? Només hem de fer una petita multiplicació per situar-nos. On vull arribar? Doncs que s'ha de controlar qui “gaudeix” del subsidi d'atur i el que realment necessita aquest subsidi. Màxima protecció a aquests últims, però mà dura amb els que en “gaudeixen”.

Com ho faria? Primer de tot llogaria als ajuntaments corresponents els poliesportius i espais polivalents que s'han construït durant aquestes últimes dècades amb els diners de tots i que gairebé no s'utilitzen, i els transformaria en grans aules. Ingressos per als ajuntaments. En segon lloc convocaria totes les persones censades i que cobren el subsidi d'atur, amb assistència obligatòria, cada matí a les 8:00 hores al poliesportiu que li pertoqui fins a les 14:00 i de 16:00 a 18:00 hores. En un primer moment impartiria un programa bàsic, senzillet, d'educació per a la ciutadania i cultura general. Ingressos per a les empreses de formació que els imparteixin. Qui tingui més d'una absència, sense justificar és clar, deixa de cobrar el subsidi.

Una altra opció per als que no es vulguin formar o els que es considerin formats seria fer-los anar cada dia a les 8:00 a una oficina pública (ajuntament, Generalitat...) per rebre encàrrecs socials tals com ara: “La senyora Pepita de 82 anys que viu sola; vagi a casa seva a fer-li companyia, parlar amb ella, veure la TV amb ella, jugar a cartes amb ella..., fins a les 12, que haurà de tornar aquí per rebre un altre encàrrec d'aquesta mena.”

Estic segur que minvaria de manera espectacular el tant per cent tan escandalós amb què he començat l'article i s'assimilaria una mica més a la mitjana dels països del nostre entorn. Des del punt de vista econòmic estic totalment segur que les depeses en què incorreríem amb tot això serien molt més petites que l'estalvi que obtindríem pels subsidis que es deixarien de pagar.A partir d'aquí màxima protecció als aturats i polítiques econòmiques encaminades a la creació d'ocupació.