Càrrec de confiança o empleat?
Les vistes per l'acomiadament de Manel Serra de gerent del Consorci de la Costa Brava ajudaran a aclarir l'afer
La desaparició de documents enterboleix el cas
El 29 de novembre el Consorci de la Costa Brava va fer cessar oficialment el que n'havia estat gerent des del 1983, Manel Serra. Les conseqüències d'aquest acomiadament són ara als jutjats, en diversos processos oberts que ara estan en fase de vista oral i en què es barreja també la desaparició de documents interns del consorci. Malgrat que els motius donats pel president del consorci, Carles Pàramo, van ser la voluntat d'iniciar una nova etapa, tot aquest procés no s'ha pogut desvincular del final de Caixa Girona. La darrera etapa de l'entitat va ser dirigida per Serra, i van ser públiques les divergències amb Jaume Torramadé, aleshores membre del consell d'administració de la caixa i ara president de la Diputació, que es va oposar a la fusió proposada inicialment. Amb aquest càrrec, Torramadé hauria de ser també president del consorci, si bé va delegar aquesta funció a Pàramo, actual alcalde de Roses.
Judicialment hi ha ara mateix dues vies obertes per Manel Serra. Una és la querella contra el secretari del consorci, Jordi Batllori, i el cap dels serveis jurídics, Pere Saló, per delictes contra la intimitat, coacció i prevaricació, per haver bloquejat l'ordinador de Serra i impedir-li l'accés a la feina. Tots tres han declarat, i tant Saló com Batllori van coincidir a afirmar que seguien ordres del president del consorci, Carles Pàramo. L'altre procés és el laboral, ja que Serra denuncia acomiadament improcedent. Segons s'ha defensat des del consorci i la Diputació, Serra era un càrrec de confiança, mentre que l'antic gerent denuncia que era un empleat més. La vista d'aquest cas serà en les properes setmanes.
A tot plegat s'hi va afegir una denúncia del secretari del consorci, Jordi Batllori, a la Policia Local per desaparició de documents, ja que es van trobar a faltar volums i escrits que feien referència tots a l'any 1983: les còpies dels llibres d'actes i el llibre de registre de sortides. La denúncia va ser el 2 de desembre, tres dies després d'acomiadar Serra. Per tant, es tracta de documents que han d'aportar els arguments per ajudar a resoldre a favor d'una de les parts. A hores d'ara, la policia explica que no s'ha obert cap investigació perquè la denúncia no aporta elements d'on poder estirar el fil ni tampoc cap indici. En tot cas, el president de la Diputació, Jaume Torramadé, va explicar en el ple ordinari del desembre que s'havien trobat originals a mà d'alguns d'aquests documents, com ara actes de juntes generals i comissions de govern.
En aquestes actes hi ha el nomenament de Serra, la primavera del 1983, un procés que cada part interpreta de manera diferent. El procés comença amb la jubilació de l'anterior gerent, Fernández Ramírez, antic governador civil de Castelló que ocupava el càrrec des de la fundació del consorci, el 1971. Aleshores el governador civil era també el president del consorci, i el president de la Diputació n'ocupava la vicepresidència. La recerca d'un nou gerent s'emprèn coincidint amb el canvi de governador a Girona, i és quan ocupa el càrrec Miquel Solans, coincidint amb Arcadi Calzada –futur president de Caixa Girona–, que era el president de la Diputació. Això era a final de gener, i s'aprova per unanimitat la recerca d'un nou gerent. Pocs dies després, apareix un anunci a la premsa –a El Punt, el 17 de febrer– en què el consorci “desitja atorgar contracte administratiu per exercir les funcions de gerent”, i insta els interessats a presentar el currículum.
El nomenament, al maig
Es van presentar set instàncies per aspirar al lloc de treball, i en la comissió permanent del consorci del 29 de març, Solans es va inclinar pel currículum de Manel Serra per coneixements, experiència laboral i referències. La resta de la comissió, però, va demanar estudiar millor totes les instàncies i la decisió va deixar sobre la taula. En la comissió següent, el 14 d'abril, es va tornar a portar a debat el nom de Manel Serra, però els representants municipals –Josep Maria Salvatella, alcalde de Llançà; Josep Parals, de Palamós; Josep Gual, de Begur; Ramir Pons, de Castell-Platja d'Aro, i el tinent d'alcalde del Port de la Selva Genís Pinart– van defensar que s'ajornés el nomenament fins que s'haguessin fet les eleccions del maig i s'hagués constituït una nova junta. Van guanyar la votació, contra l'opinió de Solans i Calzada, i el tema va passar automàticament a la junta general posterior del mateix dia.
Allà, i amb tots els membres del consorci, es va repetir el debat sobre la idoneïtat del moment per elegir gerent. Solans, amb el suport de Calzada i altres alcaldes, va defensar que esperar les municipals allargava el tràmit mig any, i que era una decisió que no es podia ajornar més per al bon funcionament del consorci, i es va votar si la junta havia de decidir aquell mateix dia o esperar. Va guanyar fer el nomenament per 18 vots a favor, 9 en contra i 4 abstencions. Tot seguit, Solans va informar dels set candidats al càrrec i va proposar com a més indicat el nom de Manel Serra. La votació va ser de 18 vots a favor, 14 abstencions i cap vot en contra. Al maig, Serra va firmar el contracte laboral.
Aquest procés és el que es portarà a judici, basant-se en els estatuts del consorci. Els estatuts actuals vinculen el càrrec de gerent al període de mandat dels membres municipals del consorci –quatre anys–, amb un contracte que en tot cas s'ha de prorrogar expressament si es vol renovar la relació. D'aquesta manera, el càrrec és de confiança. Però aquests estatuts daten del 1988, cinc anys després de l'entrada de Serra en el consorci, que va tenir lloc quan encara no existia aquesta clàusula.
Uns interpreten que es pot aplicar la clàusula i que el nomenament va ser dirigit, mentre que els altres defensen que la convocatòria va ser pública i que el càrrec no era de confiança. En tot cas, el que mai es va fer per junta del consorci va ser prorrogar el contracte de Manel Serra ni canviar-li les característiques, i fins ara mai cap president li havia posat en dubte el càrrec, sinó que era considerat un treballador més.
Decisió d'acomiadament
Això va ser així fins i tot quan Carles Pàramo va presidir la Diputació i també el consorci entre el 1999 i el 2007, la primera etapa conjunta. Amb el canvi de govern a la Diputació, Torramadé va assolir la presidència, però fins a la tardor no va delegar el consorci a Carles Pàramo, que substituïa l'anterior alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana. Una de les primeres decisions va ser prescindir de Manel Serra en virtut dels estatuts actuals, amb la voluntat d'engegar una nova etapa. Davant la falta d'acord, a partir d'aquí se succeeixen diversos fets: el 22 de novembre hi ha la junta general del consorci, si bé fins al dia 29 no es fa efectiu l'acomiadament. Entremig, el dia 25, Saló i Batllori fan canviar els panys del consorci i bloquejar l'ordinador de Serra. I més tard, el dia 2, es denuncia la desaparició de documents. Alguns membres del consorci denuncien les formes del cas, i políticament el PSC el denuncia.
Aquest afer s'ha lligat des d'alguns sectors al tram final de Caixa Girona. Serra la va presidir el 2009 i el 2010, un període en què Pàramo –que n'era treballador i s'hi havia reincorporat– va aprofitar les prejubilacions que l'entitat va oferir. I Jaume Torramadé, com a membre del consell d'administració, va ser un dels més ferms opositors al pla defensat per Serra d'unió amb les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa, que no va prosperar.
El consorci, dedicat al sanejament
El Consorci de la Costa Brava és un ens que aglutina 27 ajuntaments del litoral gironí més la Diputació, i que es va crear el 1971 per gestionar el sanejament de les aigües residuals. El motiu era resoldre el problema de les aigües brutes dels municipis turístics, que s'abocaven directament al mar. A l'estiu, això afectava la qualitat de les platges. Gràcies al consorci, la Costa Brava va ser pionera en la generalització de les depuradores, que es van anar estenent al litoral. A partir de mitjans dels vuitanta, el consorci també va entrar en l'abastament d'aigua, per solucionar els problemes d'alguns municipis que no podien garantir el servei públic d'aigua a l'estiu, en els mesos d'augment de població. Primer es van resoldre els casos de Castelló d'Empúries, Roses, Cadaqués i Llançà, i durant els noranta es va fer la canonada del Pasteral a la Costa Brava centre. El consorci també va ser pioner a Catalunya en la reutilització d'aigües, implantada ja en diversos llocs.
Una carrera per diverses institucions
Manel Serra (Girona, 1952) va entrar a treballar al Consorci de la Costa Brava el 1983, amb 31 anys, i ja aleshores era considerat un economista amb una carrera prometedora. Havia treballat abans en empreses com ara Cobega, i el salt al consorci va ser l'inici d'una carrera on ha format part de diverses institucions. Va ser regidor de l'Ajuntament de Girona entre els anys 1987 i 1995 com a independent, en què va ocupar la cartera d'Hisenda en l'època en què Joaquim Nadal era alcalde. Després d'abandonar el consistori, va ser també professor d'economia de la UdG fins al 2003. L'any següent va entrar al consell social de la Universitat de Girona per les administracions locals, càrrec del qual va cessar el març passat. Entre el 2009 i el 2010 va ser president de Caixa Girona. Ara és conseller per Caixa Bank en el consell d'administració d'Aigües de Girona, president del consell assessor territorial de Girona de La Caixa i president de la Fundació Centre Joan Riu.