Eines

Soldar-se a la cadira no és productiu

L'estudiós de la conciliació laboral Ignasi Buqueras recull en un llibre set models d'empreses que donen flexibilitat d'horaris als treballadors i segueixen operant a plena productivitat

Apunta que el model presencialista “és tercermundista” i contraproduent

L'economista, empresari i doctor en ciències de la comunicació Ignasi Buqueras feia un discurs a la sala d'actes de la Cepta a Tarragona quan va manar projectar un vídeo on apareixia l'astronauta Pedro Duque. En el vídeo, Duque lamentava que quan ha estat treballant a l'estranger “ha sigut un problema tractar temes de feina amb algú d'Espanya perquè quan truques sempre coincideix que estan fent el cafè de mig matí o que són les quatre de la tarda i encara dinen”.

Amb independència dels horaris i dels hàbits alimentaris que pugui seguir l'astronauta Duque, el document servia a Ignasi Buqueras per posar exemples a la seva teoria sobre la pèssima organització horària que tenen la majoria d'empreses que operen a l'Estat. I és que el reusenc Buqueras és president de l'Arhoe (Associació per la Racionalització dels Horaris) i un ferotge detractor de les jornades laborals que s'acaben quan els fanals del carrer ja s'han encès.

En aquest sentit, el doctor Buqueras ha publicat diversos llibres que pregonen els beneficis de saber combinar l'horari laboral amb l'estona que s'ha de dedicar a la família i el lleure, o sigui, allò que se'n diu conciliació. Segurament no estan els temps per anar exigint una jornada laboral flexible perquè, amb molta probabilitat, en molts casos el reclamant es pot trobar que, més que una jornada laboral flexible, de cop disposi de tot el temps del món per dedicar-lo al que cregui més convenient.

No obstant això, el darrer llibre de Buqueras abandona la teoria i se centra en la pràctica. D'aquesta manera, recull una sèrie de casos reals que donen fe que treballar i tenir vida no és una utopia. Mesures com ara deixar en mans del treballador decidir a quina hora arriba a la feina, a quina hora plega o, en el mateix sentit, oferir la possibilitat de fer jornada intensiva o deixar escollir la durada que ha de tenir la pausa per dinar són alguns dels elements que ha tingut en compte l'Arhoe per fer el treball.

EMPRESES PUNTERES.

L'autor ha agafat com a exemple set grans empreses que segueixen una bona política de gestió d'horaris i apunta: “He agafat set casos, però una propera edició en tindrà dotze o quinze perquè cada vegada hi ha més empreses que tenen cura de la conciliació.” Banco Santander, La Caixa, la missatgeria MRW, Iberdrola, Asefarma (dedicada a l'assessorament i gestió dinàmica de farmàcies), Metro de Madrid, Sodexo (dedicada a la gestió de personal) proposen mesures de flexibilitat laboral i, en alguns casos, opten per accions tan directes com la “política de llums apagats”, cosa que suposa que a partir d'una hora concreta les dependències de l'empresa queden inoperatives. Es tracta de potenciar el treball eficaç i eficient del personal i trencar tòpics tan anacrònics com aquell que defensa que qui més treballa és el qui més hores es passa assegut a la cadira.

Però que ningú es confongui, “no es tracta de treballar menys”, diu l'autor del llibre, sinó de treballar diferent: “Optimitzar el treball i que les hores de feina siguin el màxim de productives.”

MODEL TÒXIC.

Ignasi Buqueras posa de manifest que l'actual model s'ha convertit en inútil i inoperant. A banda que no serveix per reduir els alts índexs de desocupació, el model té d'altres efectes nocius. Tant és així que, manifesta Buqueras, l'Estat espanyol “és líder europeu en absentisme laboral i en sinistralitat laboral”, cosa que, per ell, té molt a veure amb el fet que “fem una mala distribució del temps”.

Les conseqüències, però, van més enllà de ser eficaç o no a la feina ja que, apunta, aquesta filosofia de “viure per treballar en lloc de treballar per viure” repercuteix també en aspectes com “la reducció de l'índex de natalitat”.

Malgrat que admet que la diversitat de la societat fa impossible la validesa d'un model uniforme per a totes les empreses i sectors, sí que afirma que “la cultura del presencialisme és tercermundista” i defensa que cal una conscienciació de la necessitat de tendir cap a l'europeïtzació dels horaris. A més, posa de manifest que cadascú hi pot posar de la seva part: “N'hi ha prou amb fixar-se en com en som d'impuntuals. I això és inadmissible, el temps té un valor i s'ha de valorar. Comencem per ser puntuals. Si ho són els toros o el futbol per què no ho podem ser tots plegats?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.