Anormalitat a l'empresa
El català es parla més que moltes llengües europees però el seu ús comercial és inferior. El govern va aprovar el 2010 el codi de consum, que preveu sancions per a les marques que no etiquetin en català, però encara no es compleix
ven a Espanya el 55% de la seva producció i no pateix boicot
En qualsevol país europeu, el més normal és que les empreses utilitzin la llengua oficial, i que marca la llei, per etiquetar, retolar, etcètera. En el món de l'empresa, Catalunya no és un país normal, com tampoc no ho és, quant a llengua, en el cinema o als jutjats. Està fent passes per apropar-s'hi, però encara està molt lluny: la majoria de les empreses que venen a Catalunya no etiqueten en català i incompleixen així el codi de consum aprovat el 2010 pel govern de la Generalitat.
El català viu una situació anòmala dins la Unió Europea, ja que moltes llengües oficials més minoritàries que el català —la majoria de les 23 llengües oficials a la UE tenen menys parlants que el català— reben més bon tracte de les empreses, que etiqueten en idiomes d'ús molt menor. “El català està millorant a l'empresa, però està molt lluny d'altres llengües estàndard”, explica Bernat Gasull, de la Plataforma per la Llengua. La plataforma va estudiar l'etiquetatge de diversos productes i marques emblemàtiques, com ara Coca Cola i Danone, a diferents països europeus, i va arribar a la conclusió que el català estava més mal tractat que llengües molt més minoritàries, com ara el finès i el danès, i que altres com el neerlandès a Bèlgica –on pateix un enfrontament amb el francès–. “De models com l'Estat espanyol [amb diverses llengües oficials], n'hi ha molts, però el cas del català és únic. Volem ser com altres comunitats de parlants iguals o inferiors. Ser normals és ser com els altres”, hi afegeix.
Coca-Cola o Danone són dos casos destacats perquè es tracta d'empreses molt arrelades a Catalunya. La Coca-Cola que es ven a bona part de l'Estat l'embotella a Catalunya una empresa catalana, Cobega. Danone va néixer a Catalunya, té les seves oficines a Barcelona i és propietària de marques tan emblemàtiques com ara Font Vella, que no etiqueta en català tot i que l'aigua que ven a bona part de l'Estat no surt de Catalunya, com explica Gasull. Malauradament, aquests no són casos aïllats. Fa pocs dies, la Plataforma per la Llengua va presentar l'informe de queixes lingüístiques rebudes per Consum, i entre les empreses que més en reben n'hi ha moltes de catalanes, com ara Casa Tarradellas, Panrico i Nutrexpa. Hi ha casos de multinacionals realment sorprenents, com el d'Ikea. La companyia sueca utilitza 30 llengües, alguna sense tenir cap botiga en el territori on és oficial, però no en català. “Etiqueta en eslovè per als eslovens que van a Itàlia a comprar, i també en kazakh”, diu Gasull.
Amb tot, cada cop més empreses fan els deures amb el català. Per exemple, la Plataforma per la Llengua destaca que gairebé totes les embotelladores d'aigües etiqueten en català, o les marques blanques. També cada cop més grans empreses, com per exemple Whirlpool i Hewlett Packard, que són importants perquè sovint creen una tendència que arrossega altres empreses. D'altres n'han fet bandera, tot i que, com en el cas d'embotits La Selva, tenen ganes de deixar de fer-ne i que el seu cas sigui ja absolutament normal. L'empresa ven el 35% de la seva producció a Catalunya i el 55% a la resta de l'Estat, per això utilitza el castellà i el català en cada etiqueta des de fa més de 20 anys. “Utilitzem la doble llengua, que sempre és un maldecap, però un cop tens assumit que ho has de fer, no suposa cap problema”, explica Xavier Albertí, gerent de La Selva, que afegeix que la normalització del català no consisteix només a etiquetar, sinó també té a veure amb la facturació, la publicitat i la comunicació tant interna com externa.
Per conscienciar les empreses, la Plataforma per la Llengua ha editat el manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l'empresa, que està distribuint a través de patronals com ara Pimec, Cecot i la Confederació de Comerç. N'han editat 4.000 exemplars però es pot descarregar gratuïtament d'internet.
No es coneix la llei.
El director de l'Agència Catalana de Consum, Alfons Conesa, explica que hi ha àmbits en què l'aplicació és més senzilla, com amb la pàgina web o l'atenció al client, però en l'etiquetatge és complex. “Tenim el mandat del Parlament de seguir un full de ruta juntament amb els sectors, i estem treballant amb tots els sectors”, comenta, i afegeix que “hem de seduir més que imposar”, sobretot en alimentació, en què es pot entrar en contradicció amb la directiva europea que obliga a etiquetar en una de les llengües oficials de la unió.
Entre els motius per no etiquetar en català sovint es parla de la por a un boicot de consumidors de la resta de l'Estat. Xavier Albertí ho desmenteix: “No hem tingut problemes greus. El que domina és la indiferència.”
Més rètols en català
El comerç és un dels sectors que més utilitzen el català, ja que es tracta d'un negoci de proximitat. Segons una enquesta de l'Ajuntament de Barcelona, el 68,1% dels comerços de la ciutat tenen els rètols en català, mentre que el 32% restant encara no l'utilitzen. El fet que encara no siguin tots no és una bona notícia, però si es compara amb el compliment del codi de consum quant a l'etiquetatge, el compliment és molt alt. I més comparat amb dos anys enrere, quan els comerços amb rètols en català eren sis punts menys. Per tant, l'obligació legal està funcionant.
L'enquesta de l'Ajuntament, feta a 2.400 botigues i que exclou restauració i grans superfícies, també analitza l'ús del català de part del personal dels comerços: un 94,6% l'entén, onze punts més que els que el parlen, un 83,6%.